Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Intervenció cultural amb segell de proximitat

Amb caràcter eminentment cooperatiu i impuls predominantment femení, aquests nous espais estan demostrant que la venda de llibres pot ser una eina per a transformar l’entorn

 

Esther Bermejo | @estherbm82

Obrint escletxes en un context dominat pels rànquings de best-sellers i en què moltes llibreries s’han convertit en poc més que aparadors de les grans distribuïdores, un bon grapat d’iniciatives de nova factura han desafiat el tsunami digital apostant pel paper i per convertir la venda de llibres en una eina d’intervenció cultural i transformació social. De tarannàs diversos, comparteixen la vocació de proximitat, l’esperit crític i la voluntat d’esdevenir espais de trobada i d’intercanvi d’idees oberts al barri i connectats amb altres actors culturals i socials de l’entorn –físic o ideològic. A Barcelona, amb el suport de La Ciutat Invisible i inspirats per projectes nascuts fa pocs anys i ja consolidats –com la Llibreria Calders o No Llegiu–, semblava que el camí estava gairebé traçat, però la manca de referents propers tampoc no ha espantat les pioneres d’altres punts del territori.

“El que nosaltres volem és que el cicle de vida d’un llibre no s’acabi amb la venda”. Amb aquesta declaració d’intencions de la Carlota, una de les tres sòcies que ha posat en peu La Carbonera, es descriu l’actitud que mou totes aquestes iniciatives. Una inquietud per fer bullir d’activitat les llibreries, que no es limita a l’organització de clubs de lectura i presentacions de les novetats ni es conforma a quedar circumscrita al local. En aquest espai que va apujar la persiana al Poble-sec l’octubre passat, com un bolet entre tots els bars que s’han apropiat de cada pam del carrer Blai, s’hi experimenta amb nous formats, com l’epic ring de poesia que estan preparant. Serà al carrer i en col·laboració amb altres entitats, perquè les tres joves llibreteres estan decidides a reivindicar l’ús de l’espai públic per a la cultura i fer xarxa amb els agents de l’entorn.

Llibreria feminista i bar vegà La Raposa, al barri del Poble-sec de Barcelona | Victor Serri

 

L’arrelament al barri sembla un tret comú dels diferents projectes. Les sòcies cooperativistes de La Inexplicable, la Glòria i l’Anun, defineixen el seu establiment al carrer Galileu com una llibreria de proximitat, i asseguren que al seu voltant i en els mesos que fa que van obrir ja s’ha forjat una comunitat fidel. “Algunes veïnes hi passen molta estona, de vegades, es disculpen i tot”, expliquen. Reconeixen que en el seu cas l’emplaçament ha estat clau per a l’èxit: “Davant el procés de gentrificació que patim, o cuidem nosaltres de la ciutat o ens la prenen, i la gent a Sants en té força consciència i aposta pel comerç de barri”. Com la seva clientela, elles també fugen dels formats macro i, de moment, reserven la seva presència a esdeveniments com la Fira Literal o la Primavera Cooperativa, així com a colar-se a les escoles.

 

Nous models per a noves demandes

Tant les propietàries de La Carbonera com les de La Inexplicable coincideixen a assenyalar que tocava fer les llibreries d’una manera diferent i que amb les seves cooperatives han donat resposta a una necessitat que no estava coberta als barris on s’han establert. Les santsenques intuïen que “faltava una llibreria que complementés La Ciutat invisible”, tant per ampliar la tipologia d’obres com per arribar a un altre perfil de públic. La Carlota, per la seva banda, assegura que no és que fes falta una llibreria alternativa al Poble-sec, sinó que era necessària “una llibreria a seques” perquè no hi havia cap establiment dedicat exclusivament a la venda de llibres, malgrat l’existència d’una demanda que han constatat, sobretot de literatura infantil i juvenil. De fet, a tots dos espais les obres destinades als públics més joves han acabat adquirint un protagonisme inesperat. A La Carbonera, fins i tot, han convidat la canalla del veïnat a ajudar-les a escollir quins títols havien d’incloure en la seva oferta. Això sí, tant les llibreteres de Sants com les del Poble-sec asseguren que a la secció infantil el seu sedàs no permet l’entrada dels estereotips de gènere.

A La Carbonera han convidat la canalla del veïnat a ajudar-les a escollir quins títols havien d’incloure en la seva oferta

Ben a prop de La Carbonera, al carrer Tapioles, tres amigues van apostar per engegar, l’abril de 2017, un altre espai de trobada i transformador al voltant de la cultura. La Raposa, però, tal com explica la Natàlia, no va néixer tant per donar resposta a les necessitats detectades en l’entorn sinó més aviat a les de les mateixes sòcies. “Dues de nosaltres tenim canalla, i les tres som veganes, feministes i bolleres”, explica. I afegeix que, de la voluntat de trobar un espai on sentir-se a gust d’acord amb les seves necessitats i inquietuds i de la fortuna que quedés lliure un local amb doble llicència, va sorgir aquesta llibreria feminista i bar vegà. El component reivindicatiu té molt de pes en el projecte i la Natàlia veu en l’auge d’aquest tipus d’iniciatives la manifestació que “alguna cosa està bullint en la societat” i que “les dones i les persones trans estan creant els seus espais i apoderant-se”. De fet, elles només venen obres que respectin el feminisme i l’antiespecisme, i les activitats que acullen –que van des de recitals de poesia fins a projeccions de documentals, passant per tallers de compreses de roba–, a més de respectar aquests criteris, han d’estar impulsades per dones o persones trans.

 

Visibilització de les escriptores

Mentre que la selecció de llibres de La Raposa té com a eix vertebrador el feminisme, les de La Inexplicable i La Carbonera inclouen una gran diversitat de gèneres i temes. “Som una llibreria de barri i tenim el que les veïnes volen, tot i que se’ns noten les nostres idees”, reconeix la Carlota. El cert és que, tant a les seves prestatgeries com a les que gestionen la Glòria i l’Anun a Sants, hi ha una inusual presència femenina i feminista que, com elles testimonien cada dia, crida l’atenció a les visitants. “Ho portem tot sota demanda, però sabem el que volem tenir i el que no”, admet la Glòria, que assegura que la visibilització de les dones i la coherència en la selecció és un dels fets diferencials que més valora la clientela. “Crèiem que havíem de compensar el greuge amb les escriptores i, de vegades, ens hem sorprès adonant-nos que no teníem cap obra d’autoria masculina a l’expositor”, recorden entre riures.

A les seves prestatgeries hi ha una inusual presència femenina i feminista que crida l’atenció a les visitants

Per a qui la perspectiva feminista i crítica és fonamental és per a la Manuela i la Lola, al capdavant de l’espai de llibres de Los Oficios Terrestres, una singular perruqueria-llibreria al barri del Terreno de Palma. Indagar en els orígens del projecte obliga a resseguir la història del local, que fins al 2010 va ser una perruqueria de barri regentada per un poeta. L’anterior propietari va ser qui va decidir crear-hi una petita llibreria perquè les clientes poguessin esperar entre versos el seu canvi de look. Quan es va jubilar, la Lola i una amiga vinculada a l’editorial Traficantes de Sueños van pensar que era una pena que aquell local tanqués i van decidir quedar-se’l. Amb ell, van heretar un selecte fons especialitzat en poesia, que inclou edicions descatalogades, antologies o autoedicions, i que van optar per ampliar amb narrativa, assaig polític, filosofia o novel·la gràfica, entre d’altres. L’ànima feminista la va posar la darrera incorporació al projecte, la Lola, i ha impregnat no només l’oferta literària, sinó també la programació cultural. Perquè Los Oficios Terrestres no es conforma a vendre llibres i tallar cabells, també organitza tota mena d’activitats, tant de portes endins com fora de l’espai i en col·laboració amb altres entitats, com la Setmana de les Visibilitats Lèsbiques que impulsen des de fa quatre anys.

 

El peatge d’anar a contracorrent

La línia ideològica del projecte és ben marcada, però a la llibreria no hi estan vetats els títols de les grans distribuïdores editorials, malgrat que aquestes, diu la Lola, tracten pitjor  a qui no vol vendre totes les seves novetats. No són les úniques que es mostren crítiques en aquest sentit. “Les distribuïdores et condicionen si et deixes, però elles t’intenten col·locar el que tenen i quan estàs començant et generen inseguretat”, reconeix des de Sants la Glòria. Les llibreteres de Palma destaquen la importància del suport que van rebre per part de Traficantes de Sueños, Virus o Acal per iniciar la seva aventura, per exemple, deixant-los obres seves en dipòsit. No són les úniques, però, que valoren el paper de les distribuïdores alternatives en la fase de construcció del projecte.

Les impulsores de La Repartidora volen que el local esdevingui un espai social i cultural on generar pensament crític

Aquest és el cas de La Repartidora, a València, una llibreria i tenda associativa de la qual acaben d’agafar les regnes tres joves que fins ara només hi col·laboraven. Els antics propietaris han hagut de deixar el negoci i ara elles han apostat per ampliar-ne els horaris d’obertura i fer de la feina de llibreteres el seu modus vivendi, explica el Jordi. Volen que el local esdevingui un espai social i cultural on generar pensament crític i que pugui servir de nexe per als moviments socials. Asseguren que a la ciutat hi ha un buit de llibre polític i esperen omplir-lo inspirant-se en referents com La Ciutat Invisible, tot i que als seus prestatges hi conviuen gèneres diversos. El Jordi reconeix que l’emplaçament, a l’actiu barri de Benimaclet, no podia ser més idoni: “No hauria funcionat en un altre lloc, aquí hi ha molt teixit associatiu i la gent està més polititzada”. El projecte és tan incipient que, tot i que volen ser una cooperativa, encara no s’hi han constituït, i és possible que, com fa La Raposa, optin per la forma jurídica que combina sòcies treballadores i de serveis.

Llibreria i tenda associativa La Repartidora, al barri de Benimaclet de València | Lluïso Llorens

 

Com en la resta de casos, el Jordi subratlla la importància de vincular-se a col·lectius i empreses de l’economia social o amb plantejament similars, així com la necessitat d’estar presents en espais de visibilització del pensament crític. Si a Barcelona les llibreteres han escollit les trobades cooperatives o d’associacions del barri –com la Fira Literal–, les valencianes han estat presents, entre d’altres, a la Fira Feminista i a la Fira Alternativa de València. En qualsevol cas, totes elles deixen clar que el suport mutu entre projectes transformadors ha estat clau per tirar endavant unes iniciatives que no s’han deixat intimidar per qui porta anys proclamant la mort del llibre en paper.

 

Article publicat al número 457 de la ‘Directa’