Set anys tancat en un habitacle de l’ambaixada de l’Equador a Londres i cinc anys més sota estricta vigilància a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, a la llera del Tàmesi. La persecució de Julian Assange podria finalitzar al llarg d’aquesta setmana, després que ahir al vespre sortís custodiat del centre penitenciari londinenc i ascendís per les escales d’un avió britànic que l’està traslladant a la base nordamericana de Saipan, ubicada a l’arxipèlag de les Marianes del Nord, al cor de l’oceà Pacífic.
Es preveu que durant les properes hores comparegui davant d’un jutge nord-americà a la illa de Saipan i es declari culpable d’un delicte d’espionatge
Es preveu que durant les properes hores comparegui davant d’un jutge nord-americà d’aquesta illa i es declari culpable d’un delicte d’espionatge. Després seria alliberat en considerar que la pena de presó ja l’hauria complert durant els cinc anys de reclusió al centre penitenciari londinenc. Segons ha informat WikiLeaks i la companya de l’activista, Assange posteriorment agafarà un vol en direcció a Austràlia, país d’on ostenta la nacionalitat i on es retrobarà amb la seva família.
Recordem, breument, com va començar tot. El 2010, el web WikiLeaks publica més de 250.000 documents filtrats (més tard se sabria que pel llavors soldat Bradley Manning) del Departament d’Estat dels Estats Units, molts d’ells declarats confidencials o secrets. Probablement, el més famós d’aquests documents fou el vídeo conegut com “Assassinat col·lateral”, en el qual es pot veure com, el 2007, un helicòpter nord-americà obre foc contra una multitud de civils a Bagdad, matant diverses persones, incloses dos periodistes col·laboradors de l’agència Reuters.
Els “papers” filtrats van ser publicats, a més del web de WikiLeaks, en els diaris El País (Estat espanyol), Le Monde (Estat francès), Der Spiegel (Alemanya), The Guardian (Regne Unit) i The New York Times (Estats Units), amb el que es pretenia oferir una major credibilitat a les informacions. La lectura dels documents filtrats oferia, com va afirmar en una conversa amb el mateix Assange, el filòsof Slavoj Žižek, “massa realitat”: una dosi insuportable d’aquesta. Ens explicaven, amb moltes proves, tot el que intuïm que pot ocórrer en el backstage polític-empresarial planetari, desenes i desenes de casos de crims de guerra i vulneracions de la legalitat internacional que, per cert, mai han estat jutjats.
