Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Kafr Qaddum: vuit anys al cor de la resistència palestina

L'1 de juny de fa vuit anys, en aquest poble palestí de l'oest de Cisjordània es va iniciar un moviment de protesta contra el creixement dels assentaments de població israeliana, que dificulta a la població autòctona el cultiu de les seves terres a causa del bloqueig de la carretera d'accés al poble. Avui, les protestes continuen tots els divendres i dissabtes enmig d'una contundent repressió per part de l'Exèrcit israelià

L’1 de juliol de 2011 ha esdevingut una data assenyalada, perquè marca l’inici de les protestes a la petita població de Kafr Qaddoum, al Nord-oest de l’àrea de Cisjordània. Les protestes van néixer arran de les demandes ciutadanes per aturar el creixement de l’assentament il·legal israelià, que devora part de les seves terres (Kedumim 1975, 3.000 colons), i per reclamar, també, la reobertura immediata de l’entrada principal del poble, tancada des de l’any 2003 sota el pretext de protegir la població colona israeliana que viu a Kedumim.

Tot i això, el bloqueig de la ciutat s’estén més enllà de la carretera que aïlla Kafr Qaddoum i atempta contra les necessitats bàsiques de la població, com són l’aigua o l’electricitat. La desconnexió viària impedeix també el lliure accés de les persones als seus camps de conreu que són a prop de l’assentament il·legal i obliga a demanar permisos per entrar i poder cultivar les terres pròpies.

Va ser d’ençà del primer divendres de protesta quan la marxa va arrencar de manera pacífica, sota la voluntat de reclamar els drets bàsics de la població autòctona, de manera no violenta. Es va fer una concentració a l’entrada del poble i es va iniciar una marxa, tot resseguint la carretera a la qual ara no s’hi té accés, amb la intenció de fer memòria a Israel de la vulneració sistemàtica dels drets humans més bàsics i fonamentals.

Avui, vuit anys després, la població de Kafr Qaddoum segueix mobilitzant-se cada divendres i dissabtes reclamant els mateixos drets. Però, des del primer dia fins a l’actualitat, les forces israelianes responen a les protestes de forma contundent i violenta.

La política d’Israel ha causat i segueix causant dia rere dia greus conseqüències per a la ciutadania de Kafr Qaddoum, començant per la gran quantitat de persones ferides durant les protestes. Cada família té un detingut, un ferit o un mort. Rifat, de 27 anys, va perdre l’ull a causa de l’impacte directe d’una bala de goma (bales de plom recobertes de goma). Abo Aref, de 62 anys, va morir a causa de la fatal inhalació de gas lacrimogen, quan esperava a casa seva la finalització de la protesta.

Cada família té un detingut, un ferit o un mort. Abo Aref, de 62 anys, va morir a causa de la fatal inhalació de gas lacrimogen, quan esperava a casa seva la finalització de la protesta

L’exèrcit israelià apliquen la seva política contundència sobre tothom qui resideix al poble, sense cap distinció. L’atac és integral sense excepcions. Es viu en l’amenaça tant de l’atac directe cap a les persones com de l’assetjament a les seves llars. A més, gran quantitat d’habitatges han estat enderrocats o han patit greus danys, fatals per a l’estructura que els sosté. I és que una de les estratègies sovintejades pels soldats israelians, no només durant la manifestació, sinó en qualsevol circumstància, és convertir les llars dels qaddomins en localitzacions militars des d’on atacar i disparar.

Durant aquests vuit anys les forces israelianes han detingut més de 200 persones del poble, incloses infants durant la manifestació o a la nit. L’objectiu per part d’Israel és obtenir informació sobre les persones que es manifesten i la seva organització. Per tant, no és estrany que es detingui qualsevol persona sense cap ordre prèvia, per aturar la manifestació i controlar el lliure moviment fora de la població.

Vuit anys després la població s’expressa de manera contundent: “no pararem de manifestar-nos fins que aconseguim el nostre objectiu legítim de reobrir la nostra carretera d’abans de la creació de l’imperi colonial denominat Kedumim. El dret a la mobilitat és un dret fonamental per a qualsevol persona en aquest món. Per tant, no restarem en silenci quan ens arrabassen aquest dret. La nostra marxa per la llibertat continuarà sense parar fins que obtinguem el nostre objectiu”, declara un jove del poble.