Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Temporers, una assignatura pendent del nou govern a la Paeria de Lleida

La temporada de recollida de fruita a Ponent ha començat, com cada any, amb centenars de persones dormint en molt males condicions pels carrers de la capital del Segrià perquè l'únic alberg que els presta acollida, gestionat per una fundació religiosa, està saturat. El nou govern tripartit de la ciutat (ERC, JxLl i Comuns) ha anunciat que tornarà a activar l'oficina d'atenció al col·lectiu temporer suspesa en la darrera etapa del mandat socialista i oferir algunes places d'allotjament en un antic pavelló municipal. Però entitats i sindicats de la ciutat reclamen un alberg públic en condicions

Desallotjament de temporers a la plaça Ereta, el juliol del 2018 / Clara Barbal / Pablo Rogero

Les escenes es repeteixen any rere any, quan pugen les temperatures. En aquestes dates, el carrer Tallada de Lleida –una de les artèries del centre històric de la ciutat– és ple de braços caiguts de persones que busquen feina a la recollida de la fruita dolça i de pinyol. Quan es fa de nit, moltes d’elles busquen racons a les voreres i a les places per dormir-hi.

Les previsions de mà d’obra a la demarcació de Lleida oscil·len, a cada campanya agrària, entre unes 22.000 i 28.000 treballadores durant els mesos estivals. Enguany, però, Unió de Pagesos ha avisat que constaten un increment del 32% de la demanda de treballadors al camp respecte al 2018, any en què es van malmetre moltes collites, d’acord amb les seves dades.

La direcció de la fundació que gestiona l’hostal Jericó ha optat per aixecar grans reixes als porxos de l’hostal per evitar les imatges dels darrers estius amb temporers fent-hi nit quan no han aconseguit plaça

El carrer Tallada té l’únic recurs avui disponible per a les persones temporeres que o bé estan en recerca de feina, o estan treballant sense allotjament, o bé no tenen permís legal per treballar. Es tracta de l’hostal Jericó, un alberg d’una fundació religiosa subcontractat per l’Ajuntament que durant l’any dóna servei a les persones sense sostre: amb l’activitat de la campanya de la fruita, però, es completa el seu aforament (70 places).

Enguany, la direcció de la fundació ha optat per aixecar grans reixes als porxos de l’hostal per evitar les imatges dels darrers estius amb temporers fent-hi nit quan no han aconseguit plaça. Ara com ara, només es permet un màxim de quatre dies d’auspici i àpats a l’allotjament. La darrera setmana vam conversar a les seves portes amb en Javier, un usuari del menjador, que assegurava que “fa dies que s’ha arribat al punt de saturació”.

La Guàrdia Urbana desallotjant temporers del carrer, el passat 28 de juny |Arxiu

 

Amb tot, uns quants metres més enllà, la situació de persones temporeres sense sostre continua. El matí del 28 de juny passat, una patrulla a peu de la Guàrdia Urbana va desallotjar un grup que hi pernoctava amb les seves pertinences, “sense oferir-los una alternativa residencial”, com va denunciar la plataforma Fruita amb Justícia Social. Un recompte realitzat l’1 de juliol per la mateixa Paeria xifra en 134 les persones que van dormir als carrers aquella nit.

Aquesta és una assignatura pendent pel nou govern de la Paeria a Lleida, un acord tripartit (ERC, Junts i Comú) encapçalat pel republicà Miquel Pueyo que ha desbancat els socialistes després de gairebé 40 anys de govern municipal. Justament, enfront de l’hostal Jericó s’hi troba la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida, comandada per Xavier Rodamilans (PSC) fins al canvi de govern del 15 de juny passat. Mesos abans de l’inici de la campanya de la fruita, fonts institucionals expliquen que Rodamilans va optar per “reconduir” el pla d’atenció a les persones temporeres, un espai de coordinació entre l’Ajuntament, entitats del tercer sector i els sindicats.

L’exregidor de Benestar Social del PSC va suspendre l’oficina única d’atenció al col·lectiu temporer, que oferia assessorament sociolaboral, dutxes, consignes i tiquets d’allotjament provisional i de menjador

Entre altres mesures, l’exregidor de Benestar Social va suspendre l’oficina única d’atenció al col·lectiu temporer, que oferia assessorament sociolaboral, servei de dutxes, consignes i tiquets d’allotjament provisional i de menjador. No exempt de polèmica, aquest recurs es va ubicar el 2018 al pavelló 3 de la Fira de Lleida, a més d’un quilòmetre i mig del centre històric, on s’ubiquen la majoria de serveis dirigits a les persones temporeres.

Dimecres passat, la nova regidora Polítiques per als drets socials, l’àrea competent en l’atenció a les persones temporeres, Regina Cairol, va anunciar l’inici d’un pla de xoc “per abordar l’emergència de les persones temporeres”, que consisteix bàsicament en recuperar l’oficina d’atenció única suspesa pel govern socialista, ubicada de nou al Centre Històric. La novetat d’aquest pla de xoc és que inclouria l’oferta de 50 places d’allotjament a l’antic Pavelló de l’Antorxa, als camps Elisis.

Temporers al pavelló 3 de Fira de Lleida, el juliol de l’any passat |Clara Barbal / Pablo Rogero

 

“Hem hagut d’entomar la no gestió del govern anterior en un temps rècord, perquè tenia previst no fer res”, va assegurar la portaveu del tripartit a la Paeria, Jordina Freixanet (ERC). La incògnita és si dins dels plans del govern de Miquel Pueyo s’hi troba l’aposta per a dotar la ciutat de Lleida d’un alberg públic per a treballadores temporeres, tal com reclamen des de fa anys la plataforma Fruita amb Justícia Social, Càritas, Arrels – Fundació Sant Ignasi i els sindicats CCOO, CGT i UGT, entre d’altres.

Un 33’4 % del total de 808 persones ateses durant els dos mesos que va ser vigent el programa d’atenció a temporers de la campanya 2018 no tenien permís de residència ni de treball

Les dades que va donar l’Ajuntament de Lleida de la memòria de l’atenció temporeres durant la campanya del 2018 dibuixen una fotografia preocupant: un 33,4 % del total de persones ateses (808) durant els dos mesos que va ser vigent el programa no tenien permís de residència ni de treball. Aquestes xifres demostren el que els col·lectius que treballen en l’atenció a les recollidores de fruita han denunciat campanya rere campanya: moltes persones, majoritàriament d’origen magribí i subsaharià, troben en el treball agrari l’única via per regularitzar la seva situació administrativa. Si no obtenen un contracte, però, el seu trànsit s’estanca i molts malviuen en assentaments ubicats a diferents pobles del Segrià (Corbins, Alcarràs, la Granja d’Escarp…).

En paral·lel a aquesta situació, la campanya actual també estarà condicionada per l’increment del salari mínim interprofessional, que situa el preu brut per hora en 7,02 euros a la recollida de la fruita. Unió de Pagesos assegura que això suposarà “enormes costos” per a les explotacions, mentre que els sindicats asseguren que vigilaran de prop que es “respecti” el conveni vigent, signat in extremis el 23 de juliol passat, a l’equador de la campanya del 2018. A més, el conveni obliga les contractadores a facilitar allotjament a les treballadores que tenen fixada la seva residència a més de 75 quilòmetres del lloc de treball. Una condició que, juntament amb el pacte salarial, “un 15% dels empresaris agrícoles incompleix” d’acord amb la Federació d’Indústria, Construcció i Agroalimentària de la UGT.

Articles relacionats