L’amenaça d’esclat d’una bombolla en l’àmbit de la intel·ligència artificial preocupa els analistes financers i institucions com l’FMI i l’OCDE. Des de la primavera, les accions de les empreses del sector han experimentat un augment de preus d’intensitat i rapidesa descomunals. Per exemple, el valor de mercat de l’empresa fabricant de xips Ndivia ha assolit el rècord històric de cinc bilions de dòlars, fruit d’haver-se multiplicat el preu de les accions per tretze des del 2023. Les empreses tecnològiques més grans, anomenades les set magnífiques, han disparat la seva cotització a borsa fent créixer una bretxa amb la resta d’empreses.
Una enquesta de Bank of America mostra que més de la meitat dels gestors de fons d’inversió creuen que hi ha una bombolla al voltant de la IA, com també ho han admès els CEO d’OpenAI i Meta. Tot i que es tracta d’una tecnologia amb un potencial benefici futur, perquè moltes empreses podrien implantar-la per augmentar la seva productivitat, la distància entre el valor de les accions i els beneficis que genera el sector és abismal, guardant molts paral·lelismes amb la bombolla de les puntcom.
Tot indica que l’afluència de capital al sector de la IA té un component especulatiu molt gran. És, doncs, un capital fictici que està provocant una febre inversora
Segons l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), el 95% dels projectes pilot d’IA generativa a les empreses fracassen. El benefici de Nvidia acumulat aquest any és de 77 milions de dòlars, molt lluny de l’alça de la seva capitalització. OpenAI preveu pèrdues operatives de 5.000 milions de dòlars enguany. Tot indica que aquesta afluència de capital al sector té un component especulatiu molt gran. És, doncs, un capital fictici que està provocant una febre inversora en empreses relacionades amb la intel·ligència artificial, que es tradueix en la construcció de centres de dades o el desenvolupament d’IA generativa.
Aquesta febre inversora té com a mínim dues vulnerabilitats. D’una banda, l’endeutament. Un cop esgotats els fluxos de caixa, les inversions de les empreses de la IA han començat a finançar-se amb deute. Els fons d’inversió de la “banca a l’ombra”, que van tenir un paper important en la propagació de la crisi hipotecària del 2008, no només han canalitzat cap a la IA els beneficis empresarials d’arreu sinó que també s’han endeutat i ho han fet d’una forma opaca. D’altra banda, el sector de la IA s’ha concentrat en uns pocs gegants amb fluxos de renda circulars i inversions creuades. Intel, AMD i Oracle compren microxips a Nvidia i venen els seus serveis a OpenAI. Al seu torn, Nvidia ha invertit 100.000 milions de dòlars en Open AI. Aquesta cadena que retroalimenta els beneficis farà que les pèrdues es contagiïn.
Un esclat de la bombolla de la IA podria ser bo pel desmantellament dels monopolis tecnològics, organitzar una política per a un control més just de la tecnologia o salvar llocs de treball
En un exercici d’imaginació, amb l’esclat de la bombolla de la IA s’esfumarien grans fortunes de rics i s’ensorrarien els monopolis tecnològics i els seus magnats. Però la realitat és que les classes treballadores que no estem convidades a la festa en patiríem les conseqüències. Els estalvis de la població estan invertits en accions molt més que fa uns anys. No se sap com serien de grans les conseqüències, però és prou clar que no es limitarien al terreny de la borsa. Temen bancarrotes en els mercats financers a conseqüència dels impagaments del deute i un contagi de més o menys abast, que es podria enllaçar amb altres riscos, com són la bombolla de les criptomonedes i l’endeutament públic massiu. Més que probablement, un xoc macroeconòmic afectaria la demanda i la inversió i la recessió econòmica traspassaria els Estats Units d’Amèrica.
La bombolla inversora de la IA sorgeix perquè els capitals no troben una altra sortida rendible en un capitalisme madur i amaga unes debilitats que quedarien al descobert, de manera exacerbada, amb la seva retirada. Tanmateix, un esclat de la bombolla de la IA podria ser bo per fer possible el desmantellament dels monopolis tecnològics, organitzar una política per a un control més just i democràtic de la tecnologia, salvar llocs de treball massivament i reconduir els avenços tecnològics cap a quelcom que ens pugui permetre millorar la vida de les persones. També preservaríem recursos hídrics i evitaríem les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades als centres de dades.
