Lucas Marco (València, 1985) és periodista de l’edició valenciana d’eldiario.es, llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques per la Universitat de València i màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona. Especialitzat en informació de tribunals, ha publicat el seu tercer llibre, 20:11. Reconstrucció judicial al minut de la dana (Sembra Llibres, 2025), on reconstrueix el minut a minut de la catastròfica jornada del 29 d’octubre de 2024. La cronologia entrellaça fets i informes oficials amb declaracions d’investigats, testimonis i perits que consten en el sumari. Amb l’obra pretén posar llum les presumptes negligències del govern valencià i fixar en la memòria històrica una tragèdia que no admet l’oblit.
Per què decideixes iniciar una investigació que reconstrueix la cronologia del 29 d’octubre de 2024?
Realment, la investigació l’ha feta la jutgessa. El que he fet jo és recuperar tot el material de la causa disponible fins a setembre de 2025 i he elaborat la cronologia. Crec que aquesta és la clau de la causa per a poder determinar la possible responsabilitat penal del que va passar en aquella jornada. Per exemple, en un cas d’homicidi són fonamentals les proves d’ADN; en un cas singular com el de la dana, la cronologia és molt reveladora de la presumpta negligència que se li imputa a l’exconsellera de Justícia, Salomé Pradas, i l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso.
Per què optes pel format ‘minut a minut’? És una forma d’adoptar un to més informatiu?
En certa manera era per a adoptar un to informatiu, però també per a ordenar cronològicament tot el que va passar i establir el minutatge exacte, que és una cosa que trobava a faltar d’una jornada que es va saldar amb 230 morts. Narrativament, em permet avançar la crònica. Hi ha hores claus com, per exemple, quan els tècnics van aportar a la jutgessa l’hora, minuts i segons exactes en què es va enviar el missatge d’alerta. Una fita tan important, com és l’enviament de l’ES-Alert, em semblava molt rellevant saber quan va passar, fins i tot, en el segon exacte. És també valuós de cara a una certa memòria històrica de la dana del 29 d’octubre de 2024, atés que va ser una catàstrofe per a la societat valenciana.
Comences el llibre reproduint una conversa de la nit del dilluns 28 d’octubre de 2024 entre el secretari autonòmic d’Emergències i una alta funcionària del Centre de Coordinació d’Emergències sobre la suspensió de l’activitat docent. Argüeso li recrimina que “el tema” és “un poc exagerat”. És una mostra de com al llarg de la jornada els càrrecs del Consell intenten rebaixar la gravetat del que estava passant? Per què creus que hi ha certa relativització de l’emergència?
“La convocatòria tan tardana del Cecopi respon a eixa poca agilitat i poca vista d’uns gestors que diguem que no van captar el grau de perillositat”
Comence per ací perquè abans que s’establira el nivell d’emergència 2 a tota la província de València, Argüeso tenia el comandament més important de la gestió de l’emergència. M’interessava mostrar el contrast entre l’activitat d’Argüeso a finals del dia 28 d’octubre i principis del 29 d’octubre, perquè en un moment donat de la jornada de la dana Argüeso perd protagonisme i opta per una postura molt passiva. S’hi mostra també un contrast interessant entre com van reaccionar diferents administracions públiques. L’alcaldessa de València, María José Català, va tenir més reflexos i va convocar l’òrgan d’emergències municipal, Cecopal, la qual cosa contrasta amb la convocatòria de l’òrgan d’emergències de la Generalitat, el Cecopi, que no es va convocar fins a la vesprada. A les dues de la vesprada, la Diputació de València, on governa el PP, va enviar els treballadors a casa, una mesura no política presa pel departament de personal. Hi ha administracions públiques diferents de la Generalitat que van optar per una certa prevenció. Què passa? Que la Generalitat era qui tenia el comandament únic per a prendre mesures.
Durant el matí, Interior fa diversos desplaçaments a localitats afectades, com Carlet, o fins i tot intenten arribar a Utiel. Creus que estaven realment justificats o aquests desplaçaments van restar temps a la presa de decisions?
Mirant-ho retrospectivament, una mirada amb més elements d’anàlisi, és evident que eixa visita de caràcter pràcticament institucional que fan Pradas i Argüeso endarrereix prou la presa de decisions respecte a altres localitats que sobtadament es veuen inundades per la dana. La convocatòria tan tardana del Cecopi també respon a eixa poca agilitat i poca vista d’uns gestors que diguem que no van captar el grau de perillositat d’una emergència que durant el matí i migdia començava a desplaçar-se des de la comarca de la Ribera Alta fins a la zona d’Utiel-Requena.
Quines diferències d’actuació de la Generalitat hi ha entre la dana de 2019 a la comarca del Baix Segura i la dana del 29 d’octubre?
En 2019, la Generalitat convoca una espècie de Cecopi preventiu 48 hores abans, per tant, s’ho pren molt més seriosament. També cal dir que les condicions són diferents: la dana de 2019 afectava zones amb menys aglomeracions urbanes, i la dana de 2024 va afectar l’àrea metropolitana de la tercera capital de l’Estat espanyol. Una altra diferència important és que la prevenció era el signe polític del pacte del Botànic, amb un president autonòmic que estava molt més sobre terreny; i en 2024 governava el PP i Carlos Mazón —president de la Diputació d’Alacant en la dana de 2019— que després d’enllaçar una sèrie d’actes aliens a la catàstrofe durant el matí, va optar per anar-se’n a un famós dinar, que va durar pràcticament cinc hores. Hi ha moltes diferències, però és difícil comparar els dos esdeveniments atés de la diferència de terrenys.
Mazón va mantenir la seua agenda institucional sense alternacions, a excepció de la seua controvertida intervenció pública sobre la dana a les 11:46, la qual després el seu equip va esborrar de les xarxes socials. Com s’explica la inexacta intervenció de Carlos Mazón? Estava fent cas omís de les informacions que anava publicant l’Aemet?
“A partir de l’hora de dinar, la consellera Pradas informa que s’ha activat l’UME per a Utiel, i Carlos Mazón, conscientment, decideix continuar amb el seu dinar al Ventorro”
Crec que la intervenció la fa en resposta a una intervenció de Pilar Bernabé. A primera hora del matí, ella convoca una reunió amb les agències estatals i després d’una hora i escaig de reunió compareix davant dels mitjans i dona una sèrie d’indicacions i explicacions de com està la situació sobre terreny. La intervenció de Mazón és en resposta a la delegada de govern, com una manera de mostrar que la Generalitat estava damunt del que estava passant. A eixes hores l’afecció estava molt centralitzada en la Ribera Alta, i és posteriorment quan Mazón, obertament, comença a fer “cas omís” de la gravetat de la situació. Sobretot a partir de l’hora de dinar, quan la consellera Pradas informa que s’ha activat l’UME per a Utiel, i ell, conscientment, decideix continuar amb el seu dinar al Ventorro, malgrat que l’activació de l’UME és una mesura excepcional davant situacions molt greus.
El llibre demostra com la informació sobre la situació d’alerta estava a l’abast de tothom. Aemet va informar-ne des de les 7:36. A partir de les dotze, ja s’alertava del perill en municipis situats aigües avall de la conca del barranc de Poio, com Torrent, Picanya o Paiporta; o de la conca del Magre, desbordat a les 14:03 hores. Per què creus que no es va actuar amb molta més rapidesa i prevenció? Quins factors hi van jugar en contra d’una ràpida presa de decisions?
La gestió dels responsables polítics va ser molt tardana i això va endarrerir molt la resposta operativa. Hi ha un component, que a vegades no s’observa tan de prop, que és que la situació tan excepcional i tan brutal va sobrepassar la capacitat tècnica del Centre de Coordinació d’Emergències. Es van veure, i això hi ha testimonis de tècnics que ho han declarat davant la jutgessa, dificultats per a respondre-hi i va sobrepassar la capacitat de gestió. L’acceleració d’aquests fenòmens meteorològics mostra que els sistemes d’emergències no estan preparats per a un nivell de destrucció i perillositat tan alt.
Va jugar a la contra la manca de coneixements d’emergències dels càrrecs que ocupen el servei d’emergències i la Conselleria d’Interior? Al llibre afirmes en diverses ocasions el desconeixement de Salomé Pradas en qüestions d’emergències.
“L’acceleració d’aquests fenòmens meteorològics mostra que els sistemes d’emergències no estan preparats per a un nivell de destrucció tan alt”
Hi ha responsables polítics i com més experiència tinguen millor, en qualsevol gestió. Pel que s’ha pogut esbrinar després, des de primera hora de la convocatòria del Cecopi estava sobre la taula l’enviament de l’ES-Alert, tot i que no es va fer. Aquest tipus de gestió és mixta entre funcionaris tècnics d’emergències i els responsables polítics de tot; per tant, la capacitat decisòria està en una espècie de llimbs. Haurem de seguir de prop fins a quin punt la magistrada instructora de la causa pot acreditar que eixa suposada negligència correspon exclusivament a Pradas i Argüeso.
Una de les claus de la instrucció judicial és precisament la tardança en l’enviament de l’ES-Alert, a les 20 hores, 11 minuts i 8 segons. Per què consideres que es va tardar tant a activar-lo?
D’una banda, la mateixa convocatòria del Cecopi a les cinc de la vesprada ja va ser un factor molt important perquè la presa de decisions fora tan lenta. D’altra, hi havia problemes de comunicació que afectaven tota la província i els mateixos gestors de l’emergència. Hi havia damunt la taula diverses opcions: les respostes que es debatien van anar evolucionant des d’una possible evacuació de les poblacions afectades per un possible col·lapse de la presa de Forata fins a un confinament. Quan emergències es va adonar que la situació afectava molt més enllà de les poblacions afectades per Forata, van caure en el fet que havien de prendre decisions més amples. El retard de les alertes és una de les preguntes fonamentals que intenta respondre la jutgessa. Malgrat el treball tan actiu de la instrucció, falten elements per a determinar-ho.
Quin paper va tenir el president Mazón en l’enviament tardà de l’alerta als mòbils? Es necessitava el seu aval i el fet que Pradas no poguera contactar-hi va retardar l’enviament?
No crec que tinguera un paper actiu, però la seua absència, no només en l’enviament de l’ES-Alert, sinó en altres decisions, va ser molt rellevant. Davant una situació tan greu, qui exercia el comandament únic de la gestió de l’emergència, Salomé Pradas, tenia un superior per damunt, que era Mazón com a cap del Consell. Ella mateixa va dir que haguera sigut preferible tenir la presència de Mazón abans i durant el Cecopi i al llarg de tota la jornada.
Per tant, hi hauria la possibilitat que Mazón acabe investigat judicialment?
No és una possibilitat que es puga descartar. La jutgessa no ha amagat les cartes en cap moment. En març, l’auto d’imputació d’Argüeso i Pradas oferia la possibilitat que Mazón, president i aforat, declarara voluntàriament com a investigat. L’oferiment l’ha repetit un parell de vegades i això dona pistes prou evidents de per on van les seues intencions. El que queda clar és que la causa compta cada vegada amb més elements per a exposar els motius d’una proposta d’imputació de Mazón a la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), tot i que encara gaudeix de l’aforament. Una altra cosa seria que la sala del penal acceptara la possibilitat d’imputar Mazón. Això requereix uns indicis molt sòlids i no sé si la jutgessa els posseeix hui dia.
En la cadena de despropòsits, quin paper juga el cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset?
És molt important, perquè Basset era un cap de bombers prou veterà, nomenat en l’època del PSPV i Compromís en la Diputació de València. Ell va posar moltes objeccions en l’enviament de l’ES-Alert per qüestions tècniques, perquè tenia por que generara un efecte contrari al desitjat, o de pànic entre la població, i fora contraproduent. Això va ser un altre dels elements que va endarrerir la presa de decisions. L’eina clau de la investigació és el nexe causal entre una suposada actuació negligent i les morts, i per tant, aquest nexe causal es dilueix quan un dels responsables tècnics de rang més alt posava serioses objeccions a l’enviament de l’ES-Alert.
Una vigilància amb tots els mitjans possibles, la centralització de la informació per prendre decisions amb més velocitat i uns càrrecs amb coneixements en situacions d’extrema adversitat haguera reduït els danys materials i personals?
“L’eina clau de la investigació és el nexe causal entre l’actuació negligent i les morts. El nexe es dilueix quan un dels responsables tècnics de rang més alt posava serioses objeccions a l’enviament de l’ES-Alert”
És cert que un dels elements específics que va condicionar molt la catastròfica gestió de l’emergència va ser la retirada dels bombers que mesuraven el cabal de Poio a l’hora de dinar. Per ara, no s’ha aclarit qui va donar l’ordre. La decisió de retirar els bombers va deixar emergències a cegues perquè les inundacions de tipus sobtat, flash flood, per les seues característiques fan que el servei no puga dependre només de les dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, perquè per la seua pròpia naturalesa són generades amb un cert desfasament. Per tant, una inundació sobtada necessita tenir com més ulls damunt millor, i l’observació directa era molt important, així com desplegar tots els recursos possibles per vigilar l’emergència sobre el terreny.
Què opines del tractament de les imatges gravades del Cecopi per À Punt i pel departament de comunicació del Servei d’Emergències de la Generalitat. Descuit o pretensió que no isqueren a la llum?
À Punt va prendre una decisió errada. Puc entendre la decisió des del punt de vista deontològic, perquè el Servei d’Emergències va demanar que no s’emetera el so, però no puc entendre que no les enviaren a la jutgessa. És pitjor encara que Emergències les amagara durant mesos i no li les enviara. El fet de no disposar d’una gravació oficial en àudio feia que no hi haguera una prova important, una espècie d’acta notarial del que es va dir, qui ho va dir i a quina hora. Qualsevol material audiovisual era rellevant i, encara més, la mateixa instructora va preguntar a la Conselleria si disposava de material i Emergències va respondre que no. Després ens vam assabentar que sí i que les havien guardade en un calaix.
Quina lectura fas de la cobertura mediàtica de la dana i el paper que va jugar À Punt?
À Punt va complir prou estrictament amb el paper que l’atorga la llei com a institució pública. Tant meteoròlegs com periodistes i càmeres van oferir una informació en directe molt bona. Van fer una cobertura prou reconeguda i solvent de la jornada i durant les hores i dies posteriors, quan no era fàcil cobrir els esdeveniments, per motius tècnics i humans. Amb el pas del temps i els canvis en l’administració de la televisió pública, s’ha vist un canvi molt significatiu cap a uns informatius que des del meu punt de vista han perdut l’interés general.
Creus que hi ha un interés per a desestabilitzar la jutgessa i la investigació? Quins són els actors interessats?
“La presència de certes acusacions, com la de l’organització Manos Limpias, que ha tingut més protagonisme, han anat per la via de desestabilitzar la jutgessa”
En qualsevol causa sensible que afecta responsables polítics o causes de rellevància mediàtica sol passar que el jutge o jutgessa instructora es converteix en una espècie de diana i totes les decisions són molt comentades. En aquest cas, s’ha vist com la presència de certes acusacions, com la de l’organització Manos Limpias, que ha tingut més protagonisme, han anat per la via de desestabilitzar-la. També algunes defenses dels investigats, sobretot la d’Emilio Argüeso, ho han intentat i han aconseguit part dels seus objectius. Malgrat això, no s’ha pogut frenar la fase d’instrucció i la secció segona de l’Audiència de València ha avalat la postura de la magistrada i ho ha fet per unanimitat. Per tant, la magistrada té l’aval per a continuar investigant. És molt evident que és una instructora molt activa que ha tingut molt interès en la causa i compta amb un cert suport popular per a continuar aportant-hi llum.
El relat de culpar el govern espanyol queda desacreditat amb la teua investigació?
Queda més desacreditat amb la mateixa investigació de la jutgessa i l’enfocament que ha donat. És evident que la gestió de l’emergència era de naturalesa autonòmica i el comandament únic era de l’exconsellera Salomé Pradas. L’intent de culpar el govern espanyol forma part del terreny de la propaganda. Quan la Generalitat té la competència per a transmetre les mesures a la població i es va fer de manera tan catastròfica, l’única eixida pel consell del PP era tirar la culpa a l’Aemet, la Confederació o el govern central. Tenien un objectiu purament propagandístic que no responia als fets contrastats. Alhora hi ha hagut molts elements conspiracionistes que s’han aprofitat per a desviar l’atenció.
