Per què la manta va més enllà de la venda ambulant, els presumptes problemes de seguretat ciutadana i l’enuig d’alguns comerciants barcelonins? Darrere la manta hi ha racisme, persecucions policials i crítiques d’alguns lobbys: els mitjans s’encarreguen de transmetre-ho. Però la manta també ensenya (i alhora amaga) migracions, la crueltat de l’Europa fortalesa i una de les cares més descarnades del capitalisme salvatge.
Yeray S. Iborra toca tots els pals en aquest llibre, de Dakar a Barcelona, per entendre millor qui són aquestes persones i per què s’han acabat dedicant a la venda ambulant. “Tots els joves somiem viatjar a Europa. Quan veus les pel·lícules vols entrar a la televisió i arribar-hi d’un salt”. […] En Mohammed ho diu assenyalant els dos televisors que decoren la sala: cap d’ells està connectat.
El llibre també qüestiona la idea barcelonina de què ha de ser l’espai públic i ensenya com s’ha gestat un gran fenomen d’autoorganització col·lectiva –el Sindicat Popular de Venedors Ambulants– i la seva pròpia marca de roba. Humanització, moments de tendresa i repàs a les institucions, un viatge amb les aturades idònies a tot allò que queda amagat sota la manta.