A Lampedusa, la petita illa italiana situada al sud de Sicília, està arribant el bon temps. A l’horitzó, però, és possible que s’estigui generant la tempesta perfecta. A la crisi del coronavirus se li està sumant la crisi dels refugiats, perquè a mesura que avança la primavera i augmenten els dies de calma meteorològica, més pasteres d’emigrants són rescatades a les proximitats d’una illa que ja no els vol acollir. “Estem en situació d’emergència pel coronavirus. A una emergència no se li pot sumar una altra”, alerta un dels habitants de l’illa.
Lampedusa és una illa tan minúscula (una quarta part de Formentera) com complexa. Habitada des de fa poc més d’un segle i mig, no hi ha hagut una tradició comercial i d’intercanvi de persones, com sí que ha succeït a tantes altres illes del Mediterrani. L’única activitat econòmica rellevant era la pesca i no assegurava un nivell de vida gaire alt. Tanmateix, el seu valor geopolític, fa que hi siguin representades totes les forces d’ordre públic italianes i un fort destacament de l’exèrcit. Fins i tot els EUA també hi van tenir una base militar en ple conflicte amb la Líbia de Gadafi. A l’illa, en canvi, no hi ha cap biblioteca per adults, cap espai esportiu públic ni cap escola de música
“Els lampedusians no podem fer de víctimes. Els que realment patiran amb el coronavirus són els que viuen a les grans ciutats i paguen molts diners per un lloguer, per no parlar dels que arriben de l’Àfrica”, afirma una veïna
El turisme, que es va començar a desenvolupar a partir de l’any 2000, va generar un gran canvi. El nivell de vida ha augmentat, però l’activitat econòmica ha assumit un caràcter marcadament estacional, doncs del novembre al maig no arriben turistes. “Cap al mes d’abril, cada any, ja tinc assegurades almenys el 50% de les reserves de l’estiu. Aquest any, per culpa del coronavirus no en tinc cap”, assegura en Paco Méndez, gerent de Case Vacanza La Salina. A Lampedusa, però, són moltes les persones que treballen sense declarar la seva activitat, llogant en negre segones i terceres residències als turistes. L’evasió d’impostos a la regió de Sicília se situa al voltant del 35%. “Els lampedusians no podem fer de víctimes. Els que realment patiran amb el coronavirus són els que viuen a les grans ciutats i paguen molts diners per un lloguer, per no parlar dels que arriben de l’Àfrica”, afirma una veïna.
La irrupció del turisme no ha estat l’únic gran canvi que ha experimentat l’illa en els darrers anys. Només en els primers tres mesos del 2011 van arribar 7.000 migrants, un nombre superior a la població total de Lampedusa. El flux des d’aleshores fins al moment actual no ha estat tan massiu, però sí continu. De fet, darrere dels contenidors d’escombraries del port nou hi ha un espai on s’amunteguen les pasteres amb què arriben. Al cementiri de l’illa hi ha massa tombes sense nom i molts dels cadàvers que es recuperen al mar s’han de traslladar fora de l’illa perquè ja no hi caben.
El passat dia 7 d’abril, tres de les 46 migrants que estaven confinades en quarantena a l’únic centre d’acollida de l’illa, van sortir al carrer sense permís. La notícia es va difondre entre el veïnat de l’illa, que va reaccionar amb indignació i alarma. Aquella mateixa matinada havien arribat 110 migrants més. La consegüent situació d’incertesa va provocar que l’endemà es produís una concentració espontània davant l’ajuntament per increpar l’alcalde i demanar-li explicacions, desobeint les ordres de confinament. “Nosaltres estem confinats a casa i els migrants surten a passejar!” cridaven algunes veïnes.
Les forces d’ordre públic van fer un cordó de seguretat i finalment l’alcalde Salvatore Martello va sortir de l’ajuntament per parlar amb les manifestants. L’alcalde va assegurar que s’havia tramitat la pertinent denúncia al centre d’acollida per la seva negligència, però també va afirmar que tot el que succeeix al mar respecte a l’arribada de migrants no és competència de l’ajuntament. Alhora, l’alcalde va explicar que tot i que s’ha de donar una assistència mínima, també és important no exercir una pressió excessiva sobre l’illa i per tant, 50 migrants ja havien estat embarcades cap a Sicília, en lloc de ser traslladades al centre d’acollida amb la resta.
Si el Ministeri de l’Interior italià no envia un vaixell-hospital que faci la funció de centre d’acollida flotant, els habitants de Lampedusa amenacen que seran ells mateixos els que aturin els migrants abans no arribin a la costa
“No volem que cap migrant posi un peu a terra!” cridaven algunes persones. “En aquesta illa no tenim un servei sanitari amb garanties. De fet, hi ha un helicòpter que fem servir per portar fins a Sicília aquelles persones que necessiten atenció mèdica urgent com el meu fill, que té càncer. Si aquí s’escampa el virus, i tinc una emergència, com sé que podré treure el meu fill d’aquí?” li preguntava una veïna a l’alcalde. La tensió va anar en augment. Es van succeir els crits, les veus trepitjades i l’exposició de casos personals. Si el Ministeri de l’Interior italià no envia un vaixell-hospital que faci la funció de centre d’acollida flotant, els habitants de Lampedusa amenacen que seran ells mateixos els que aturin els migrants abans no arribin a la costa, tot i que tal com va confirmar l’alcalde, la primera persona amb coronavirus de l’illa va ser una dona de Lampedusa que va viatjar a Milà, quan ja no era segur d’anar-hi, i va tornar a l’illa contagiada. Aquest fet, però, no va originar cap protesta ni cap mobilització ciutadana.
Durant els darrers dies, la notícia de la protesta ha estat molt difosa entre a les xarxes socials italianes, on es poden llegir comentaris com: “Si no tornen enrere, jo, després del primer advertiment, utilitzaria un llançaflames”. Entre el veïnat de Lampedusa se senten comentaris com: “Entre els migrants hi ha de tot, gent rica, gent pobra, però també hi ha delinqüents i són una amenaça per nosaltres”.
Fa molts anys que Lampedusa acull com pot les migrants. S’han promogut iniciatives per convertir l’illa en un referent d’acollida, com el monument Porta de Lampedusa dedicada als migrants, o els murals que promouen el respecte i la protecció de qui arriba en pasteres. Algunes persones s’hi han bolcat, sigui en coordinació amb la parròquia, amb l’ONG Mediterrenan Hope o pel seu compte. D’altres no han fet res, i d’altres no només han estat contràriess a l’arribada de migrants, sinó que fins i tot han robat els motors de les pasteres amb què arribaven, abans no les retirés la policia. El passat més d’octubre (encara no sabíem res de la COVID-19) mentre un camió entrava al port carregat de taüts per ficar-hi els cadàvers de migrants recuperats per la Guardia Costiera italiana, al voltant de deu persones es van reunir espontàniament per cridar en contra d’elles i també dels mitjans de comunicació que cobrien la notícia.
Lampedusa, després d’anys de suportar aquesta situació, està arribant al seu límit. L’illa es pot considerar una fortalesa. Ara mateix no s’hi pot sortir ni entrar per transport regular si no és amb una causa molt justificada. Però l’arribada de migrants es considera un perill de contagi epidèmic i fa dues nits en van arribar 32 més. Algunes de les seves habitants han intentat convocar una altra protesta a l’ajuntament a través de les xarxes socials. Només les frena la por a ser denunciades per desobeir l’ordre de confinament, però el lema “nosaltres confinats i ells al carrer”, cada cop pren més força. En cas que arribin més migrants i no es disposi d’un vaixell-hospital per atendre’ls, l’illa deixaria de ser una fortalesa on es podria desfermar una xenofòbia realment incontrolable.
