Fa un any i vuit mesos que el jove migrant colombià Brian Rios va morir als calabossos de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Rubí (el Vallès Occidental), després d’haver estat detingut per agents de la policia local. Durant tot aquest temps, la família -amb el suport de la Plataforma Justicia para Brian– no ha desistit de poder esclarir les causes de la mort. Amb els resultats dels informes mèdics forenses lliurats a la causa, l’acusació particular, ara representada per l’advocat Benet Salellas, ha demanat diligències noves al jutjat d’instrucció número 5 de Rubí. A més, dimecres 24 d’abril, la Plataforma convoca una concentració davant l’Ajuntament del municipi vallesà, que -denuncien- “mai s’ha comunicat amb la família”.
Salellas demana que es prengui declaració a totes les persones que van tenir contacte amb Ríos aquella nit “per tenir una visió completa de totes les intervencions més enllà del que consta en els documents mèdics”. Cal tenir en compte que després de la detenció el 21 d’agost de 2022, la policia local va traslladar el jove al servei d’urgències de la Mútua de Terrassa on va ser sedat. Del centre mèdic, el van conduir fins a la comissaria de Mossos on va morir de matinada.
Per una banda, l’acusació particular sol·licita la declaració del facultatiu del centre d’atenció primària que va atendre Brian Ríos i de l’infermer o auxiliar d’infermeria que l’acompanyava. Per l’altra, la dels agents de policia local encarregats de la detenció i custòdia fins a l’ingrés a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, la del caporal que va rebre el detingut i la dels altres agents que hi van mantenir contacte fins a la seva mort.
La contenció com una causa de la mort
Per a l’advocat és clau el fet que el primer que va plantejar la forense quan va aixecar el cadàver a la comissaria va ser una “mort per contenció” i així queda recollit en l’informe. “Hem d’aclarir en quines circumstàncies s’ha produït aquesta contenció. Haver tingut un incident amb la policia, una discussió, una petita trifurca o haver begut en una barbacoa no són circumstàncies que expliquin per què Brian va morir aquella nit”, insisteix Salellas.
Per a l’advocat és clau el fet que el primer que va plantejar la forense quan va aixecar el cadàver a la comissaria va ser una “mort per contenció” i així queda recollit en l’informe
El mes de juny, el jutjat d’instrucció 5 de Rubí va acordar la reobertura de les diligències d’investigació per tal de dur a terme un informe forense que unifiqués els dictàmens presentats. Finalment, després de l’ampliació del 19 de gener d’enguany, l’informe conclou que la mort “va ser deguda a la conjunció de diferents factors com l’agitació psicomotriu, deliri agut, contenció i ingesta d’alcohol”. Alhora, en relació amb la idoneïtat del subministrament de fàrmacs al centre mèdic, l’equip forense fa constar que la indicació de la medicació i les dosis han de ser analitzades per una unitat de Praxi Mèdica. Així doncs, el jutjat ha ordenat que ho esclareixi la unitat de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC).
Precisament, la vídua de Brian Ríos, Juliana Tapiero, es pregunta qui va decidir que calia subministrar-li sedants i per què no el van deixar en observació. En aquesta línia, la Plataforma Justicia para Brian es pregunta “per què van donar-li l’alta” i si s’hauria pogut evitar la mort si s’hagués quedat en observació. Per aquesta raó, demanen esclarir si els sedants van ser determinants. Victoria Columna, membre de la Plataforma i del Moviment Regularización Ya, denuncia que la lentitud i les dificultats amb què han topat “no és tan sols per falta de resposta de les administracions responsables, sinó pels molts fronts que s’obren quan les víctimes d’aquesta violència institucional són migrants”. És aleshores, afegeix l’activista, quan veus de cara “tot el racisme institucional”.
L’advocat Benet Salellas recorda que l’administració és responsable del que li succeeix a una persona privada de llibertat i, per tant, “hem d’aclarir que ha fet cadascun dels funcionaris que va intervenir, si hi ha hagut omissions o accions; aclarir les responsabilitats”. Si el jutjat denega les diligències sol·licitades, es plantegen acudir en apel·lació a l’Audiència de Barcelona.
