La confluència de la ronda i la plaça de la Universitat de Barcelona és un dels llocs més videovigilats de la ciutat, tant per càmeres de control viari, com per les que tenen instal·lades els nombrosos establiments hotelers i comercials de la zona. Tot i així, i dos anys després que els hi requerís el jutjat d’instrucció 19 que investigava els fets, els Mossos d’Esquadra no han aportat cap imatge que demostri les acusacions de desordres públics contra en Carles de Sants, cuiner de la taverna La Bauxa d’aquest barri de Barcelona, qui des de febrer de 2021 ha rebut contínues mostres de suport per part d’un ampli ventall del teixit social santsenc. Va ser detingut el 21 de febrer de 2021, al centre de Barcelona, durant la sisena jornada de mobilitzacions per protestar contra l’empresonament del raper Pablo Hasél.
Només per citar-ne tres exemples: el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Federació de la Festa Major de Sants i la colla dels Castellers de Sants. Tant és així, que una banderola amb la cara del represaliat i la frase “Carles Llibertat” va estar penjada durant una setmana del balcó de la seu del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, després que els grups municipals de BeC, ERC i Junts –dos terços del plenari– signessin una declaració conjunta de suport al veí. La CUP de Sants també ha tingut una notable participació en la campanya per exigir, en un primer moment el seu alliberament de la presó Brians II i després l’absolució. Ben recentment, la imatge d’en Carles va aparèixer al fons de l’escenari del concert del 50è aniversari de la companyia Elèctrica Dharma que es va celebrar al Palau Sant Jordi de la muntanya de Montjuïc.
El Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Federació de la Festa Major de Sants i la colla dels Castellers de Sants en demanen la seva absolució
“Aquest judici no és només un judici contra en Carles, dimarts jutgen la dissidència política, jutgen si una persona ha de sortir amb por o no quan va a una manifestació, amb una intencionalitat clara i no és pas jurídica: evitar futures respostes populars a decisions del poder i dels poderosos”. Són paraules de l’advocat Eduardo Cáliz, que s’encarrega de la seva defensa des d’Alerta Solidària. I afegeix: “L’escrit d’acusació i l’atestat policial són pura novel·la de ficció, literatura policial, que quedarà al descobert al judici, hauran de donar moltes explicacions per justificar la setmana de presó que va patir en Carles durant la instrucció”. L’atestat redactat per agents de la brigada d’informació dels Mossos d’Esquadra aleshores relata que en Carles hauria estat identificat com un dels integrants de la manifestació que estaven “col·locant obstacles dirigits específicament a posar en risc l’actuació dels vehicles policials”. La petició fiscal és de tres anys i mig de presó.
Per si fora poc, en la nota de premsa de “previsions” que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya envia setmanalment als periodistes especialitzats en l’àmbit judicial es deia textualment el passat divendres: “segons el fiscal, va llençar ampolles de vidres contra els agents policials (…)”. L’afirmació és falsa, aquesta atribució no consta a cap dels documents de la causa. De fet, se l’acusa exclusivament d’haver mogut sobre la calçada de la Ronda de la Universitat unes tanques de plàstic del tipus “New Jersey”, que estaven col·locades a la via per separar un dels carrils de circulació d’una zona de terrasses. L’acusat també nega aquest extrem i ha exigit en reiterades ocasions que no s’arribés a judici i es dictaminés la seva exculpació. Cal recordar que els fets es van produir en el marc de les mobilitzacions solidàries amb el raper Pablo Hasel, qui 800 dies després encara es troba empresonat, ha patit greus vulneracions de drets i afectacions a la salut.
El judici contra en Carles, previst per aquest dimarts al migdia, ha desencadenat una nova onada de mobilitzacions, tal i com ja va passar durant el mes de febrer de 2021. El dilluns 15 de maig a les vuit del vespre se celebrarà una concentració a la plaça de Sants i dimarts 16 de maig a les onze del matí es preveu una nombrosa presència de persones solidàries a les portes del TSJC, al capdamunt del passeig de Lluís Companys de Barcelona. Primer s’hi farà una roda de premsa amb parlaments d’Alerta Solidària i del grup de suport, per després ovacionar-lo quan faci l’entrada a la sala de vistes.
Un relat de part
L’acusació contra en Carles només se sustenta en dos testimonis, els mossos amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 7.828 i 14.023, que el van detenir i afirmen haver-lo pogut identificar perquè portava una jaqueta vermella i es desplaçava sobre uns patins en línia. Es tracta de dos antidisturbis de la Brigada Mòbil (BRIMO), el primer dels quals té rang de sergent i és un vell conegut dels moviments socials de la capital catalana perquè ha liderat molts operatius contra accions de protesta a la via pública.
El sergent de la Brigada Mòbil que lidera l’acusació contra el veí de Sants va mentir durant un judici per l’agressió a un periodista i va donar cobertura a una intervenció il·legal de Desokupa
El maig de 2016, durant la tercera nit de protestes contra el Banc Expropiat, va tirar a terra una dona gran, en una imatge que va esdevenir viral. Aquell mateix dia, deu minuts més tard, un agent sota les seves ordres va colpejar un periodista de la Directa i li va trencar un dit d’una mà. Malgrat el testimoni exculpatori del sergent en seu judicial i sota jurament, va quedar provat l’origen del cop de porra com a causant de la lesió i l’autoria del policia processat, qui va ser condemnat en ferm a dos anys de presó i d’inhabilitació.
El mateix sergent 7.828, principal valedor del procés judicial contra el veí de Sants, va ser captat per les càmeres de TV3 saludant-se efusivament amb Daniel Esteve (minut 2:58 del vídeo), cabdill de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa. Els fets van succeir el 15 de gener de 2019 al barri barceloní de Poble-sec, quan un operatiu de Mossos comandat pel mateix sergent va irrompre en un pis sense ordre judicial. Tot seguit, el dispositiu policial va facilitar que matons de Desokupa, denunciada en múltiples ocasions per comptar entre les seves files amb individus vinculats a l’extrema dreta, desallotgessin il·legalment els joves que ja feia dies que havien entrat al pis.
