Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un gran tenidor expulsa el veïnat d’un edifici del Poble-sec per fer-hi pisos turístics

El bloc de la plaça Santa Madrona del barri barceloní es troba en la mateixa situació que el del carrer Tarragona: una sentència judicial obliga l'Ajuntament de Barcelona a concedir llicències turístiques inicialment revocades, tot i que en alguns pisos hi viu gent

Roda de premsa del Sindicat d'Habitatge de Poble-sec, el 15 de maig de 2023 a la plaça de Santa Madrona | Gemma Garcia

Durant el passat mes de març, la majoria del veïnat del número 2 de la plaça Santa Madrona va rebre un burofax en nom de la propietat –l’empresa Masamijomi Immobles SL, des de 2014– conforme havien de marxar de casa seva en el termini d’un mes. Sense cap més explicació. La raó de fons, però, és convertir el bloc en apartaments turístics. Per ara, cinc dels onze pisos de l’edifici del barri del Poble-sec ja tenen llicència turística atorgada, segons el web de l’Ajuntament de Barcelona, però el veïnat assegura que la propietat n’ha sol·licitat per a tot el bloc.

El cas de l’edifici de Santa Madrona se suma al del carrer Tarragona, on una sentència judicial obliga l’Ajuntament a donar 120 llicències a l’empresa Gallardo, que havien estat denegades prèviament. Com la immobiliària Gallardo, la propietat de l’edifici del Poble-sec va aprofitar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia tombat –per defectes de forma– el pla que prohibia o restringia nous allotjaments turístics per sol·licitar llicències. El Consistori les va denegar perquè abans que l’anul·lació del primer PEUAT fos ferma, ja havia aprovat una segona versió, vigent en l’actualitat.

Com la immobiliària Gallardo, la propietat de l’edifici del Poble-sec va aprofitar que el TSJC havia tombat –per defectes de forma– el pla que prohibia o restringia nous allotjaments turístics per sol·licitar llicències

En tres dels habitatges amb concessió de llicència turística encara hi viu gent: un amb vigència de contracte de lloguer encara per quatre anys i els altres dos en situació de pròrroga de sis mesos. Si es va confirmant l’autorització de llicències a la resta, n’hi hauria tres més en aquesta situació. Així i tot, l’Ajuntament ha trobat una esquerda legal que obre la possibilitat de tombar-les de nou: la llei catalana 18/2020 de facilitació de l’activitat econòmica, a l’article 36, dicta que si no s’ha iniciat l’activitat comunicada transcorreguts tres mesos des de la presentació de la comunicació, es pot retirar la llicència. Per aquesta raó, ha assegurat que té previst fer inspeccions.

Encara és una incògnita quantes sol·licituds de llicències turístiques denegades abans que el consistori redactés la nova versió del pla municipal han estat readmeses per sentència, però des del Sindicat de Barri de Poble-sec asseguren que la propietat del bloc de Santa Madrona, en té més. L’activista Sergi Barrios denuncia que Masamijomi Immobles també té llicències turístiques en litigi al número 147 de Nou de la Rambla i al número 21 del carrer de Margarit: “En els tres blocs hem detectat que volen expulsar la gent”. Asseguren, a més, que serien propietaris d’un quart edifici ubicat al barri, al carrer Vilà i Vilà 80, on ja tenien llicències atorgades prèviament.

L’activista Sergi Barrios denuncia que Masamijomi Immobles també té llicències turístiques en litigi a altres blocs del barri del Poble-sec

Lucia viu a l’edifici de la plaça Santa Madrona des del 2016 amb la seva parella i una filla escolaritzada al barri. Quan va acabar el contracte de lloguer de tres anys més un, li han anat prorrogant automàticament. “Cada any, parlàvem amb l’agència immobiliària intermediària per assegurar-nos la pròrroga i, fins i tot, el gener d’enguany, ens van dir que estiguéssim tranquils”, relata la veïna. La sorpresa va arribar quan, després de demanar per correu electrònic un contracte de set anys, tal com dicta la llei vigent per a grans propietaris, van rebre el burofax. La comunicació els va arribar el 30 de març i havien de marxar en el termini d’un mes.

Tot i que algunes veïnes van marxar, gràcies al Sindicat de Barri de Poble-sec, quatre pisos van exigir a la propietat una pròrroga de sis mesos, tal com permet el decret d’urgència aprovat el desembre de 2022. Com Lucia, Rosa també es troba en temps de descompte. El seu marit viu a l’edifici des de 1955 i el fill de tots dos, també habita el mateix bloc: “És tota una vida i es fa molt dolorosa la situació. A més el meu marit té una discapacitat del 70%, circumstància que encara complica més fer una mudança. Precisament, la setmana passada, l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) va presentar un estudi que revelava que almenys quatre de cada deu mudances a la ciutat de Barcelona són forçoses, és a dir, són desnonaments invisibles sense ordre judicial per no renovació o pujada de lloguer, incapacitat per continuar pagant o assetjament immobiliari.

Arran de la comunicació d’expulsió, una part del veïnat es va assabentar que fins aleshores les pròrrogues que realitzava la propietat eren mensuals i no anuals, sota una figura legal anomenada de la tàcita reconducció

Arran de la comunicació d’expulsió, una part del veïnat es va assabentar que fins aleshores les pròrrogues que realitzava la propietat eren mensuals i no anuals, sota una figura legal anomenada de la tàcita reconducció. Quan van signar el contracte de lloguer no s’hi van fixar, però aquesta relació d’arrendament –aplicable quan s’han esgotat totes les pròrrogues– permet sortejar el topall del 2% en l’actualització de les rendes –una mesura aprovada pel Consell de Ministres espanyol– i continuar amb les mateixes inquilines sense haver de comprometre’s amb un contracte de set anys. “És completament abusiu, però malauradament és legal”, lamenta Lucia.

La setmana passada, el Sindicat de Barri del Poble-sec va enviar una carta per obrir una negociació amb la propietat que no ha contestat. Barrios explica que reclamen contractes de lloguer a set anys i la revocació de les llicències concedies: “volem que no es permeti la convivència dels veïns amb pisos turístics”. Lucia denuncia que se senten maltractades per la propietat: «Som una comunitat de veïns on hi ha gent gran i menors d’edat que tenen l’escola al barri, i ens anuncien amb un burofax que hem de marxar en un mes perquè volen fer-hi pisos turístics».

 

Gran propietari amb orígens al tèxtil

Com la resta del veïnat, Lucia mai ha tingut relació amb Masamijomi Immobles, però denuncia que quan van tenir un problema de filtració d’aigua a l’habitació de la seva filla, van trigar molt a reparar-ho: “Va ser un procés molt feixuc, ens ho van posar molt difícil”, recorda. La propietat, entre diferents filials i segons el rastreig que ha fet el Sindicat de Barri de Poble-sec, té almenys 231 pisos, majoritàriament a la ciutat de Barcelona.

La propietat del bloc de la plaça Santa Madrona és Masamijomi Immobles SL, que es va crear el 2013, i està administrada per Josep Roca Noguera i Miquel Roca Noguera

Es tracta de la saga familiar Roca Noguera dedicada inicialment al negoci tèxtil, que l’any 1950 va veure una oportunitat en el sector immobiliari i va fundar la seva primera empresa del sector: Inmobiliari Muntaner. La propietat del bloc de la plaça Santa Madrona és Masamijomi Immobles SL, que es va crear el 2013, i està administrada per Josep Roca Noguera i Miquel Roca Noguera. Com a accionista figura la societat limitada Masamijomi SL, també dedicada al negoci immobiliari.

Entre els dos germans controlen una malla d’empreses dedicades al negoci immobiliari, però no només. Mantenen una pota en els seus orígens amb Hilaturas Noguera i en tenen en altres sectors, com el de la cirurgia estètica amb System Doctor Roca y Noguera. Miquel Roca Noguera també és administrador del càmping Ametlla Village Platja, que té 280 parcel·les i 186 bungalous.

En roda de premsa, les veïnes afectades –Lucia i Rosa–, així com Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec i Enric Aragonès del Sindicat de Llogateres han insistit a obrir una negociació amb la propietat. “Hi ha una ofensiva de grans tenidors i fons d’inversió per fer fora la gent perquè estem en un barri molt cèntric afectat per diversos esdeveniments, com el trasllat del F.C. Barcelona a l’estadi de Montjuïc o la reforma de les Tres Xemeneies“, ha alertat Barrios. Les activistes han recordat que el pròxim 18 de maig, en el marc de la lluita del bloc conegut com a Casa Orsola, s’ha organitzat una trobada de finques organitzades. Així mateix, el Sindicat de Barri del Poble-sec ha llançat una altra cita: el 17 de juny per presentar un manifest reivindicatiu contra les expulsions que pesen sobre diversos edificis del barri.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!