L’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA) de Barcelona, depenent de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha emès una resolució d’informe d’impacte ambiental del projecte de perforació de pous –alguns dels quals es troben en zones naturals protegides– desfavorable pels interessos de Liquats Vegetals, que pretén extreure encara més aigua del massís del Montseny per augmentar la seva producció de begudes vegetals de soja, civada, arròs o ametlla, entre moltes altres.
L’empresa va fer arribar a les distribuïdores dels seus productes un comunicat on es presentava com a “víctimes d’una campanya difamatòria sense fonaments tècnics”
Després de la publicació per part de la Directa d’aquest reportatge, l’empresa va fer arribar a les distribuïdores dels seus productes un comunicat intern on afirmava que la informació “no és certa” i considerava que estava sent “víctima d’una campanya difamatòria sense fonaments tècnics”. Així mateix, en aquesta missiva avalaven la tasca de l’OTAAA com a garant de la correcta gestió de les aigües subterrànies i superficials al nostre país, organisme que ara certifica que els seus plans d’expansió poden tenir “efectes adversos significatius sobre el medi ambient”.
Aquesta resolució d’informe d’impacte ambiental –d’obligat compliment–, publicada divendres passat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), atura la proposta de perforació de 27 nous pous a la part baixa de la conca i requereix a Liquats Vegetals que, en cas de voler tirar endavant aquestes actuacions, haurà d’aportar un pla d’investigació d’aigües subterrànies “en el qual s’ajusti el nombre total de pous necessaris a executar a les proximitats de les instal·lacions” de la fàbrica.
L’OTAAA també estipula que la localització dels pous d’investigació i prospecció haurà de ser preferentment fora de l’espai de la Xarxa Natura 2000 i es donarà prioritat als pous pròxims als camins existents, sempre a una distància mínima de cent metres respecte dels cursos fluvials i de captacions preexistents. Al seu torn, també recomana evitar l’execució de set dels 27 pous previstos, atès que aquests afectarien una zona amb presència d’hàbitats d’interès comunitari.
Malgrat aquest important pronunciament, serà l’ACA l’òrgan que en darrera instància determinarà el nombre de pous d’investigació que s’autoritza
A banda d’aquest pla d’investigació, Liquats Vegetals també hauria d’elaborar un pla de seguiment dels pous que inclogués una proposta metodològica per al seguiment dels hàbitats fluvials potencialment afectats per les captacions, especialment els formats per vernedes i altres boscos de ribera afins.
Malgrat la rellevància del pronunciament, serà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) l’òrgan que en darrera instància determinarà el nombre de pous d’investigació per a la captació d’aigües que s’acaba autoritzant i, de nou, l’OTAAA s’haurà de tornar a pronunciar sobre si cal sotmetre aquestes actuacions a un nou procediment d’impacte ambiental.
Un projecte polèmic
Entitats veïnals i ecologistes denuncien que el projecte de Liquats Vegetals S.A. acabaria amb el cabal de la riera Major del Montseny, un dels cursos fluvials més ben conservats de Catalunya. De fet, la planta de l’empresa a Viladrau s’ubica a la conca hidrològica del torrent de Coll Pregon i del sot del Noguer, que conflueixen per formar aquest important afluent del Ter.
Entitats veïnals i ecologistes denuncien que el projecte de Liquats Vegetals S.A. acabaria amb el cabal de la riera Major del Montseny
Tot i que en el comunicat remès la seva clientela a l’engròs, l’empresa afirma que “el creixement al nostre emplaçament actual té límits i per això definim plans de creixement fora de Viladrau, en cap moment ens plantegem créixer de forma no sostenible a Viladrau”, sembla que –segons els mateixos òrgans ambientals– els fets contradiuen les seves paraules.
Liquats Vegetals vol augmentar la seva producció i per això necessita captar fins a quatre-cents mil metres cúbics anuals d’aigua per a l’any 2023. Per aconseguir-ho, els plans de la societat anònima són construir 27 pous a les proximitats de la seva planta, 21 dels quals tindrien més de 30 metres de fondària, 3 de 100 metres i 3 de més de 200 metres, als quals faltaria afegir un de 125 metres, que ja existeix. Aquests pous estarien connectats per una rasa de gairebé quatre quilòmetres i també volen construir una estació de bombament associada a un dipòsit soterrat.
Descartades aquestes pretensions, en la resolució d’impacte ambiental es detallen diferents alternatives, com que l’empresa faci un ús complementari de la xarxa d’abastiment municipal de Viladrau juntament amb la construcció d’una futura xarxa pròpia de captació local, “sempre que es garanteixi el manteniment permanent d’un cabal ecològic als cursos superficials dels aiguaneixos, i que no se sobrepassi la concessió vigent de la xarxa municipal”.
Tanmateix, segons l’OTAAA, aquesta opció també tindria uns impactes “moderats o severs” sobre la geologia, la geomorfologia i els sòls, la vegetació, la fauna, els hàbitats i els espais natural protegits, tot i que consideren que serien de “caràcter temporal, mentre durin les obres”. Així mateix, si els plans s’acaben duent a terme d’una o manera o altra, l’estudi ambiental assevera que “els principals riscos d’impacte són els associats amb l’explotació dels recursos hídrics, i els efectes directes o indirectes que aquesta explotació pot tenir sobre l’aqüífer, sobre la xarxa hidrològica superficial i sobre els valors de biodiversitat de l’espai natural protegit”.
