Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Segona dosi

Vence el miedo y luego / al espantapájaros le prendemos fuego
Pablo Hasel

 

Per fi han vacunat la mare. Primera dosi i a casa tots vam respirar una mica millor. Mesos pendents cada dia del missatge de Whatsapp que ens confirmi que és asimptomàtica. Mesos pendents del semàfor administratiu: residència verda, entres; residència taronja, no entres; residència vermella, no entres. Els iaios i iaies de les resis taronges i vermelles, a banda de tancar-los a les seves habitacions i no poder veure la família, han tingut càstig extra i els han vacunat els últims. I quan crèiem que ja, que salvats, ara patim per la segona dosi. Que l’empresa no compleix les seves promeses. Que tenim una guerra comercial. Qui ens havia de dir, la setmana que entra en vigor el Tractat contra les armes nuclears, que arribaria un dia que tindríem més possibilitats de morir d’excés de capitalisme que d’una bomba nuclear. I a sobre una campanya electoral per imperatiu judicial, i dedicarem hores a la politització infame de la pandèmia i a debats menors i ridículs, en comptes de fer entendre justament això: que el capitalisme mata. Que ens està matant.

Primer van ser els respiradors, després les mascaretes i ara les vacunes. Si alguna cosa ens ha demostrat aquest virus és que tenim les empreses més salvatges de la història de la humanitat i uns governs absolutament sotmesos a la seva voluntat. I entre totes les empreses salvatges, les més assassines són les farmacèutiques, que tenen el poder directe de salvar o sacrificar vides. Com deien totes les ONG que porten anys lluitant per l’accés als medicaments dels països empobrits. Com confirma Germán Velasquez, exdirector del Programa Mundial de Medicaments de l’OMS, que porta anys denunciant les seves pràctiques mafioses (per això, entre altres coses és exdirector). Ara a la Unió Europea hem topat amb una de les quinze multinacionals farmacèutiques que controlen la meitat del mercat mundial, la presidenta, Úrsula von der Leyen, ha donat un cop de puny sobre la taula (que això no és una carnisseria de barri!) i ara bloquejarem l’exportació de vacunes. Vint-i-vuit anys de mercat únic i fins ara no se’ns havia acudit que calia una Unió sanitària i una Autoritat de resposta a emergències sanitàries. Serà perquè hem estat massa ocupats desmuntant els serveis públics de salut? No. L’elevada mortalitat de la COVID no és només culpa d’aquest virus cabró, com els terratrèmols no sempre maten igual. Com diu el Corporate Europe Observatory, les privatitzacions i externalitzacions de serveis públics incentivades per la Comissió Europea també en són responsables.

Si alguna cosa ens ha demostrat aquest virus és que tenim les empreses més salvatges de la història de la humanitat i uns governs absolutament sotmesos a la seva voluntat

Pobre von der Leyen. Haver de posar límits al lliure mercat després de la turra liberal de mesos per convèncer-nos que la competència entre empreses per treure la vacuna era l’única resposta possible. Alimentar tant la bèstia i que després se’t mengi. Fer-li això a un dels millors clients. Els països rics, el 14% de la població mundial, hem comprat el 53% de les vacunes. Espanya ha reservat dosis per a 80 milions de persones. Malgrat que davant un virus global res és més absurd que el nacionalisme immunitari, el “primer nosaltres” a lo bèstia. I després li retraiem als youtubers que marxin a Andorra. El director de l’OMS, Tedros Adhanom, va dir de l’acaparament que el món s’abocava a un “fracàs moral catastròfic”. Amb la capacitat actual de producció els països pobres no podran vacunar-se abans de molts d’anys. Com que l’argument de la moral no li va funcionar gens, quinze dies després va presentar un estudi econòmic per demostrar que no vacunar els pobres tampoc no sortia a compte (pèrdues d’entre 1,24 i 7,6 bilions d’euros per a l’economia mundial). Míster Tedros també va crear un fons perquè les farmacèutiques compartissin dades i coneixements, on ningú no ha compartit res, i un fons solidari, Covax, perquè els països rics i els filantrops fessin les seves donacions (sense deixar de fer el negoci a les multinacionals), on falten 5.000 milions. Ara demana als països rics que aturin les vacunacions quan hagin vacunat els més vulnerables i els sanitaris, i que es prioritzi la vacunació dels mateixos col·lectius dels països empobrits. A quants debats electorals es discutirà sobre això?

Ni von der Leyen ni el director de l’OMS volen plantejar la solució real i definitiva. Oxfam, com cada gener, treu la seva calculadora de la desigualtat per recordar-nos que només amb el que ha augmentat la fortuna dels deu homes més rics del planeta durant la pandèmia (mig bilió de dòlars) es finançaria de sobres una vacuna universal. Per què no tenim una vacuna universal? Per culpa de les patents, el mecanisme del qual abusen les farmacèutiques per controlar el mercat, limitar la competència i mantenir els preus obscenament alts. Suspendre-les permetria produir a gran escala i abastir tot el món a preus raonables. Els governs ho poden fer per raons de salut pública i alguns ja ho han fet: gràcies a això van arribar els antiretrovirals per a la sida als països empobrits i els preus van baixar de manera dràstica. L’octubre passat l’Índia i Sud-àfrica van demanar formalment suspendre-les a l’Organització Mundial del Comerç. 99 dels 164 països van estar-hi d’acord. I el Parlament Europeu, l’ONUSIDA, l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans i 400 ONG. Però els països més rics ho van bloquejar. Espanya també. Utilitzant el mateix argumentari que les farmacèutiques.

Si ni amb una pandèmia exigim que les vacunes i els medicaments essencials siguin béns públics, quan ho farem?

A casa tenim pressa. El pare té 85 anys i des del 12 de març passat no pot tocar la mare. No podem tocar la mare i és l’única manera de comunicar-se amb ella. Necessitem aquesta segona dosi. Una segona dosi d’esperança. De l’esperança de poder sentir de nou la seva pell i la seva olor abans que no sigui massa tard. Les famílies amb grans dependents sabem perfectament que necessitem sistemes públics de salut forts i farmacèutiques públiques. El mercadeig amb les vacunes és criminal. El capitalisme mata encara que no veiem piles de cadàvers amuntegats. Encara que no sentim la gent ofegant-se fins a la mort. Hi són. I algú, per diners, ha decidit que milers poden continuar morint així. Milions. Si ni amb una pandèmia exigim que les vacunes i els medicaments essencials siguin béns públics, quan ho farem? Prioritzem aquesta lluita. Parlem-ne més. Donem més suport a totes les entitats que lluiten pel dret a la salut aquí i arreu. No acceptem tan dòcilment que els més febles han de morir. No són només principis morals. És autodefensa. De classe.