Solars, 26 habitatges, una nau industrial, un terreny, locals comercials, una plaça d’aparcament, estudis, un traster i dos edificis -un a Barcelona i l’altre a Girona. El llistat suma un total de 47 immobles procedents d’herències que la Generalitat pretén treure a subhasta. Els postors tenen temps fins el 15 de juny per presentar les seves ofertes econòmiques i l’adjudicació es farà efectiva el cinc de juliol a la sala d’actes de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Un dels edificis de propietat vertical, el de Barcelona, es troba al carrer Llibreteria número 16 del Gòtic i als baixos, des de 1909, hi ha el restaurant Mesón del Café, un establiment emblemàtic de la ciutat. Antonio Peligros el regenta des de fa 65 anys i, tot i que tenen un contracte indefinit, amb la desprotecció actual d’inquilines, tem que els futurs propietaris els canviïn les condicions i això posi en perill el negoci. Molts veïns i veïnes del bloc es troben en situació de pròrroga dels seus contractes de lloguer i, per tant, en una situació de vulnerabilitat. “No tot pot ser especular i posar botigues de souvenirs, que van deixant un barri que ja no és barri”, ha lamentat Peligros.
Les inquilines hauran d’esperar a veure qui adquireix la finca a través de la subhasta, però recentment, explica Peligros, un grup de 15 inversors ja ha visitat l’edifici i els han preguntat quin tipus de contractes tenen i si hi ha cèl·lula d’habitabilitat
El 2005, el propietari de la finca de Llibreteria va morir i des del 2007 el veïnat paga el lloguer a la Generalitat. Ara, hauran d’esperar a veure qui adquireix la finca a través de la subhasta, però recentment, explica Peligros, un grup de 15 inversors ja ha visitat l’edifici i els han preguntat quin tipus de contractes tenen i si hi ha cèl·lula d’habitabilitat.
Des de Resistim al Gòtic, que avui han fet una roda de premsa davant l’edific, han afegit que també hi ha un altre pis del barri – un total de 16 immobles a Barcelona- que se subhastarà el mateix dia i exigeixen que s’aturi l’operació, es deixi de seguir aquest procediment i els immobles procedents d’herències passin a formar part del parc públic d’habitatges. Martí Cusó lamenta que la Generalitat opti per adjudicar habitatges a inversors, en un moment en què el dret a l’habitatge no està garantit: “Ens sembla una irresponsabilitat enorme que es prengui aquesta decisió absolutament mercantilista”, conclou Cusó.
Albert Castellanos, Secretari d’Hisenda defensa que els immobles que subhastran no es poden destinar a lloguer social per diverses raons: alguns perquè no són habitatges i per tant no tenen cèl·lula d’habitabilitat, altres perquè “les herències són deficitàries i d’acord amb el codi civil s’han de vendre per compensar els deutes”. Des de la Conselleria d’Economia, però afegeixen que, per llei, destinaran els diners de la venda a entitats socials del municipi. Del cas de Llibreteria, i tractant-se d’un edifici singular, expliquen que sigui qui sigui el nou propietari, les inquilines hauran de conservar les condicions actuals. El Decret 145/2017 estableix que com a hereva, la Generalitat ha d’actuar amb “l’objectiu d’exercir una funció social important, com és la de destinar el cabal relicte a entitats i institucions beneficiàries de caràcter assistencial i cultural i a habitatge social”.
El setembre del 2016, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda i el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, van signar un protocol de col·laboració per a la cessió d’habitatges procedents d’herències intestades. Ara bé, només aquells immobles que “siguin aptes per a programes socials”.
Un cas de 2015
Per ara doncs, la Generalitat exclou els edificis on hi ha inquilines, que probablement acabaran en mans d’un gran propietari inversor. És el cas d’una altra lot que es va subhastar el 2015. En aquella ocasió, es venien quatre edificis de la ciutat de Barcelona, però només va sortir comprador per al del carrer Compte d’Urgell 60, que efectivament va passar a mans de Real Estate ES per 2,2 milions d’euros. Més tard, i fora de subhasta, l’administració va trobar comprador per al bloc del carrer Arai número 3: un empresa inversora alemanya-argentina, segons un dels inquilins que hi viu des de fa vint anys.
La propietària del bloc d’Arai, que tenia un total de quatre finques a la ciutat, va morir fa deu anys i l’edifici va passar a amans de la Generalitat. Després de la subhasta deserta, la inversora va pagar les arres -un 10% del preu total-, però aleshores va aparèixer una fundació reivindicant-se com a hereva, que va impugnar el procés i ha obert un litigi a tres bandes.
