Alouk s’ha convertit en la paraula més utilitzada pels habitants de Hasaka, una ciutat del nord-est de Síria assedegada des que el 2019 Turquia ocupés l’artèria que fa bategar els cors de més d’un milió de persones. L’estació de bombeig d’aigua d’Alouk s’ha convertit en una carta de pressió amb la qual Turquia es venja de la gent de Hasaka, de l’Administració Autònoma i de les Forces Democràtiques Sirianes.
Després que Turquia i les seves faccions afiliades prenguessin el control de l’estació de bombeig, situada prop de Serê Kaniyê, a finals del 2019, aquesta ha deixat de funcionar en més de deu ocasions, sota amenaces i arguments inversemblants del govern d’Erdogan. La realitat és que les faccions rebels que actuen amb el suport de Turquia han robat l’equip de l’estació i l’han venut. Centenars de milers de persones demanen pressió internacional sobre Turquia per poder gaudir d’una aigua que, bàsicament, és el seu dret.
Turquia està cometent un clar i explícit crim de guerra davant dels ulls del món, de les organitzacions internacionals i de les Nacions Unides. La invasió turca de la regió ja va provocar el desplaçament de milers de residents de Serê Kaniyê i Tel Abyad, i ara les seves ferides s’aprofundeixen.
Aquest patiment augmenta dia rere dia, els hospitals estan massificats de casos d’intoxicacions i els metges adverteixen de la propagació de malalties cròniques a conseqüència de la contaminació de l’aigua. Això es deu al fet que les aigües subterrànies de Hasaka no són aptes per beure, però la població s’ha vist abocada a la perforació d’aproximadament dos mil pous que posen en perill la geologia de la regió.
I ara es repeteixen les preguntes sobre la presència russa a la regió. Quant costarà aconseguir un altre bidó d’aigua, només per viure un altre dia? Ser el garant de l’alto el foc de l’octubre de 2019 és compatible amb no fer res davant d’aquest crim? Rússia és sorda i no fa cap pas que posi fi a una catàstrofe humanitària que s’ha descontrolat i s’ha convertit en l’única demanda de Hasaka.
Però tallar l’aigua de Hasaka no és suficient per a l’Estat turc. Des de principis de 2021, el govern d’Ankara ha començat a reduir les aigües del riu Eufrates, que transcorre per Turquia, Síria i l’Iraq. Això sols fa que augmentar el sofriment dels sirians i la política de fam i set contra cinc milions de persones.
En lloc de ser una font de vida i subsistència, el riu Eufrates s’ha convertit en una font de malalties per a la població
El departament de preses al nord-est de Síria ha advertit d’una catàstrofe humanitària a la regió, a causa de la caiguda del nivell de l’aigua de cinc metres, deixant al descobert les turbines que generen electricitat. Aquestes necessiten 450 metres cúbics per segon i, mentre que a inicis del 2021 el cabal del riu era de 700 m³, avui dia és de 250 m³.
A causa de l’estancament, l’aigua ja no és apta per beure i provoca casos d’intoxicació a les ciutats que utilitzen l’Eufrates com a font d’aigua potable. El patiment no s’acaba aquí, ja que els agricultors també utilitzaven el “gran riu” per regar terres agrícoles, la seva font de subsistència principal, però després que Turquia violés l’acord amb Síria, 450.000 hectàrees de terres agrícoles han quedat afectades, afegint amb això un altre crim contra la gent que va derrotar l’Estat Islàmic.
En lloc de ser una font de vida i subsistència, el riu Eufrates s’ha convertit en una font de malalties per a la població. Som al segle XXI
i l’aigua, que hauria de ser una benedicció per als humans, és utilitzada pels estats com una arma amb objectius polítics dels quals la població no es beneficia. Per contra, els nens pateixen set mentre aguanten temperatures que sovint arriben als cinquanta graus.
L’Estat turc està robant la infància i destruint generacions que esperaven una vida digna i tranquil·la, lliure de barbàrie, assassinat i violència. On és la humanitat en tot això? No hi ha ningú que escolti? Turquia mata el poble sirià a sang freda, un silenci despietat, asseca la sang a les venes, balla sobre el seu sofriment, gaudeix de les llàgrimes dels seus fills, els imposa la seva manera de fer, els ensenya la seva llengua, els despulla del seu origen i història, els desarrela de la terra, per deixar-los desemparats, sense identitat, història ni existència. Això és el que fa Turquia, cinc anys després de la seva entrada a Síria.
