En un temps en què la paraula “justícia” està tant en boca de tothom convé recordar el cas dels runams salins del Llobregat, un delicte mediambiental que té un elevat cost econòmic per a tots els ciutadans de Catalunya i on, malgrat tenir moltes sentències judicials en contra i en ferm, les mesures correctives que pren l’empresa són clarament insuficients, mentre la Generalitat fa veure que no se n’adona. La lluita jurídica contra la contaminació per salinitat del Llobregat té més de 25 anys d’història. Compta amb quatre contenciosos administratius i una causa penal (1997-2014) que ha acabat fins i tot en condemna penal a quatre directius, per delicte ecològic, ratificada per l’Audiència Provincial i totalment en ferm.
Des de 1997 en què la Plataforma Montsalat i el col·lectiu ecologista L’Alzina van ficar la primera denúncia per salinització de les aigües provocades pels runams, ha estat necessari demostrar obvietats com la procedència de la contaminació.
El 2003, la Fiscalia de Medi Ambient va sol·licitar cautelarment la clausura dels abocaments salins. Aquesta mesura mai va arribar a complir-se, el jutjat instructor del cas mai va exigir el compliment de les mesures cautelars. Tampoc va admetre a l’entitat ecologista com a part perjudicada.
Durant tot aquest temps, l’empresa ICL- IBERPOTASH ha dilatat totes les causes. Ha comptat sempre amb la connivència de l’administració catalana i en molts casos també, amb el suport dels sindicats.
Amb el subterfugi de què les mines donen treball a més de 1.200 persones i per tant tenen un pes molt important en l’economia de la comarca, sempre s’han prioritzat els interessos particulars de l’empresa explotadora, enfront dels interessos col·lectius de la societat catalana i especialment els dels ciutadans d’aigües avall del Bages.
Amb el subterfugi de què les mines donen treball a més de 1.200 persones i per tant tenen un pes molt important en l’economia de la comarca, sempre s’han prioritzat els interessos particulars de l’empresa explotadora
Les mines existeixen des de fa més de cent anys, tanmateix el creixement ha estat exponencial des que n’és propietària ICL. Un creixement que no ha anat en paral·lel a prendre mesures per corregir l’impacte ambiental dels residus generats. Els runams salins del Bages són la principal hipoteca ambiental de Catalunya: posen en risc la disponibilitat d’aigua de boca aigües avall dels runams i en especial, a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), on un 40% de l’abastiment de l’aigua potable prové de la conca del riu Llobregat.
Tot i que des dels anys 60 hi ha un col·lector -avui dia obsolet- que recull les salmorres i les aboca directament al mar, la contaminació s’ha anat incrementant amb l’activitat industrial i els residus també han augmentat significativament sense aplicar-se una solució efectiva.
Fruit d’aquest increment de contaminació, les plantes potabilitzadores d’aigua del Llobregat han hagut d’instal·lar costosos tractaments per eliminar la sal, amb el que això suposa de despesa pública i de sobrecost per als usuaris.
L’empresa minera ICL-Iberpotash no està fent els deures. L’any 2017, amb la tutela de la Generalitat de Catalunya i l’aval del nostre Parlament, va demanar al jutge una moratòria per no complir la sentència i el passat més de juny, ha tornat a demanar prorroga
Després de molts anys de lluites i plets per part dels veïns del Bages com ProuSal i Montsalat, l’any 2013 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre que l’empresa ICL-IBERPOTASH havia de deixar d’abocar runams salins al dipòsit del Cogulló de Sallent a partir de juny del 2017. Aquesta decisió del 2013 va ser confirmada pel Tribunal Suprem l’any 2015.
L’empresa minera ICL-Iberpotash, tot i tenir quatre anys de marge per adaptar-se i complir la sentència del TSJC, no està fent els deures. L’any 2017, amb la tutela de la Generalitat de Catalunya i l’aval del nostre Parlament, va demanar al jutge una moratòria per no complir la sentència i el passat més de juny, ha tornat a demanar prorrogar d’aquesta moratòria un any més.
En principi, aquesta hauria de ser la darrera pròrroga per complir la sentència del 2013. Tanmateix, vistos els antecedents, les maneres poc ortodoxes de l’empresa, el paper dels sindicats i ajuntaments en relació als llocs de treball, caldrà estar alerta perquè sigui efectiva i comprovar que definitivament es deixen d’abocar runams salins, en primer lloc al dipòsit del Cogulló, després es produeix sense abocar residus i alhora es posen en marxa les mesures per evitar la contaminació que generen els residus acumulats fins ara, així com la restauració dels runams, també exigida per altres sentències.
La Taula del Llobregat tindrà un paper fonamental a la primavera del 2019 per pressionar als ajuntaments locals i la Generalitat per no cedir de nou al xantatge històric de Iberpotash i fer efectiva la sentència del TSJC
Des de la passada primavera les entitats ambientals i socials del Llobregat, així com diversos regidors dels municipis afectats, acorden començar el procés per crear la Taula del Llobregat. Aquesta Taula tindrà un paper fonamental a la primavera del 2019 per pressionar als ajuntaments locals i la Generalitat per no cedir de nou al xantatge històric de Iberpotash i fer efectiva la sentència del TSJC.
Sobre aquest cas la Unió Europea també té oberts dos expedients contra l’Estat espanyol, un per part de la Direcció de Medi Ambient per la vulneració de la Directiva Marc de l’aigua i el no compliment del principi de “Qui contamina paga”, i un segon a la Direcció General de competència, ja que moltes de les inversions que s’han fet per resoldre el problema de la contaminació han estat i continuen sent finançades per la Generalitat, cosa que representa uns ajuts il·legals i vulnera el dret de competència.
.
