Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la ’Directa’ 458?

Amb la penúltima edició de la temporada radiografiem les problemàtiques associades a la recollida de fruita de temporada: contractació irregular, sous precaris i manca d’allotjament. També hi trobareu una entrevista a Ana Rosado, activista pels drets migratoris a l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, un reportatge sobre les cooperatives de roba impulsades pels venedors ambulants de Barcelona i descobrireu l’Aplec dels Ports, l’esdeveniment cultural i reivindicatiu més veterà al País Valencià

 

Jesús Rodríguez | @albertmartnez

Taronges al País Valencià; peres, pomes i préssecs a Ponent; raïm al Penedès. Són les principals comarques de fruita dolça que atrauen milers de persones que busquen un lloc de treball. Sindicats i entitats socials denuncien sous precaris, irregularitats en la contractació i allotjament precari, sobretot per a les persones migrants. Un reportatge de la secció A Fons a una desena de mans –Joana Soto, Xavi Bosch, Clara Barbal, Pablo Rogero, Laia Mas, Lluís Pascual, Jordi Garcia, Eloi Latorre, Pablo Bonat i Júlia Gamissans– des dels diferents nuclis de la ‘Directa’ als Països Catalans. Amb fotografies de Sònia Calvó Carrió i infografia de Pau Fabregat. T’hi pots subscriure per a llegir-la o rebre-la a casa.

A la secció Miralls entrevistem Ana Rosado, activista pels drets migratoris a l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia que denuncia que “hi ha empreses que s’enriqueixen a costa del patiment, no només les màfies que cobren per creuar la Mediterrània”. Ha conversat amb Sònia Calvó Carrió, i les fotos són obra de Freddy Davies.

A la secció de debat ‘Contrast’ ens preguntem si “És necessari prescindir dels mòbils a les aules?”. Jaume Carles Frisuelos, de l’IES Ramon Turró de Malgrat de Mar, i Mercè Gisbert, catedràtica de la URV exposen els seus arguments contraposats. Amb il·lustració de Felipe de San Pedro. Sense abandonar les controvèrsies sobre la telefonia mòbil, Òscar Campes escriu l’article “Capitalisme, felicitat i els nostres mòbils”, amb il·lustració de Manuel Clavero.

A més, us convidem a llegir un reportatge en positiu, on detallem una proposta de transformació social de la secció Cruïlla. “Roba que dignifica vides”, un article de Vicent Almela que narra com desenes de persones migrants encapçalen projectes d’autoocupació en la producció tèxtil per poder abandonar la venda ambulant irregular i la persecució policial de què són víctimes. Amb fotografies de Pedro Mata, del col·lectiu Fotomovimiento.

Amb la ruta internacional de la quinzena viatgem a l’Orient mitjà i l’Amèrica del nord. “Coptes fora de joc a Egipte”, la comunitat cristiana copta pateix una forta discriminació en l’esport i altres àmbits de la vida. Un reportatge de Marc Español. “Neteja demogràfica a Afrin”, un article d’Oriol Andrés on detalla com en ple segle XXI les milícies islamistes que reben el suport de Turquia estan substituint la població kurda del nordoest de Síria per famílies afins al règim d’Erdogan. La secció d’anàlisi recau en Montserrat Galí i Boadella, que ens ajuda a entendre quin serà el Mèxic de la victòria electoral de López Obrador.

 

L’obertura de la secció Expressions ens serveis per descobrir un esdeveniment cultural de llarga trajectòria al nord de Castelló però desconegut per a molta gent: l’Aplec dels Ports. Un reportatge de Paula Duran sobre la quarantena edició de la trobada cultural i reivindicativa més antiga del País Valencià. Fotos de Paula Duran i Francesc Jarque. A la imatge superior podeu veure la dansa de la Todolella, un dels balls recuperats en el marc de l’aplec. “El benjamí” és el títol del relat literari d’Irene Pujadas, amb il·lustració de Ribes Cooked. I tanquem la secció cultural amb ressenyes de ‘Muchos hijos, un mono y un castillo’, de Sergio Delgado; ‘Zintzilik’, de la mà de Xavier Puig i Sedano; ‘Ferida, udol, viatge i illa’, recomanat per Ignasi Franch.

L’entrevista de la contraportada és per Delfina Aliaga, una de les impulsores de la llengua de signes catalana, que ens fa entendre com aquest mètode de comunicació és diferent en cada racó del món: de l’Àfrica a la Xina passant pels Països Catalans. Hi conversa Àlex Romaguera, amb fotos de Victor Serri.

Per últim també fem un resum del qüestionari que vam enviar durant el mes d’abril a les nostres subscriptores. Una de les conclusions és que ens conviden a treballar més i millor els continguts de cultura, educació, feminisme i drets laborals. En prenem nota.