El sistema públic de pensions en la seva actual configuració ha de ser objecte de nombroses reformes per tal de no discriminar de forma sistemàtica a múltiples col·lectius. Una de les reformes que entenem que ha de ser afrontada seriosament és la modificació de les condicions d’accés de les persones amb discapacitat a la jubilació. L’entrada en vigor del Reial decret 370/2023 de 16 de maig d’enguany introdueix canvis importants per regular l’accés anticipat a la jubilació de persones amb discapacitat, però creiem que és una norma que hagués pogut anar molt més enllà, ja que, malgrat que flexibilitza alguns supòsits, continua posant “barreres” legals.
El marc legal actual reconeix la possibilitat a les persones amb una discapacitat del 65% o bé del 45% en determinades malalties, a anticipar l’edat de jubilació ordinària. La regulació d’aquesta possibilitat es troba consagrada a l’article 206 bis de la Llei General de la Seguretat Social així com a la normativa reglamentària de desenvolupament, com el recent Reial decret de maig de 2023 que és el que modifica de forma substancial l’accés a la jubilació de les persones que acreditin un grau de discapacitat igual o superior al 45%. Algunes de les mesures aprovades (que van entrar en vigor el 30 de juny de 2023) flexibilitzen els requisits i faciliten aquest accés, encara que potser no tant com hauria estat desitjable o com alguns mitjans de comunicació van donar a entendre.
45% de discapacitat. Flexibilització, però amb malalties concretes
La nova regulació del Reial decret 370/2023 estableix que podran accedir a la jubilació ordinària amb 56 anys les persones que pateixen un 45% de discapacitat aquelles persones que acreditin un temps mínim de cotització de quinze anys. El canvi o millora prové de què si fins ara calia acreditar que aquests quinze anys de prestació efectiva de serveis era amb el 45% de discapacitat reconeguda, a partir de la nova regulació només cal acreditar un mínim de cinc anys cotitzats amb aquest grau de discapacitat.
Un canvi que suposa flexibilitzar la norma, però que de seguida topa amb una restricció ja existent anteriorment i que no es modifica: el 45% del grau de discapacitat ha de ser causat per alguna patologia o malaltia existent i recollida en una llista que es troba en l’annex del Reial decret. Un llistat de patologies que en la seva immensa majoria són molt greus o amb una capacitat invalidant elevada i això limita molt els possibles efectes de la mesura, ja que les persones que les pateixen difícilment accedeixin a la jubilació, com acostuma a passar amb les persones que pateixen una discapacitat del 65% o més, ja que el més probable és que hagin causat abans una discapacitat permanent o que la seva esperança de vida sigui més curta que l’accés a la jubilació. Tot i això, el llistat permet la possibilitat d’incloure noves malalties, previ reconeixement d’aquestes.
També, tal com ja succeïa anteriorment, cal acreditar de manera oficial per mitjà dels organismes pertinents la malaltia i el grau de discapacitat. El 45% de discapacitat no ha d’estar necessàriament causat per una única malaltia. Pot ser el resultat de sumar diferents percentatges de discapacitats amb diferent causa. Ara bé, per permetre l’accés a la jubilació anticipada, la persona ha d’acreditar que alguna de les malalties recollides a l’annex implica una discapacitat d’almenys el 33%. I aquest punt és també més restrictiu que algunes mesures establertes pel Tribunal Suprem.
Per a les persones que pateixen una discapacitat igual o superior al 65%, existeix el Reial decret de l’any 2009 que ja establia que podien anticipar la seva edat de jubilació ordinària per qualsevol malaltia mentre haguessin prestat servei amb aquesta condició de persona amb greu discapacitat. Els coeficients que s’apliquen, però fan que, per exemple, una persona treballadora que hagi prestat serveis laborals durant vint anys amb un grau de discapacitat del 65%, accedeixi a la seva jubilació en cinc anys.
Molt poca anticipació per a una persona amb una discapacitat tan important. Per això, en la pràctica professional és molt difícil trobar algú que es jubili amb aquesta modalitat, ja que és més que probable que accedeixi abans, per qüestions de salut, a la declaració d’incapacitat permanent.
Avenços positius, però insuficients
Amb tot, les modificacions realitzades en el Decret del mes de maig de 2023 són positives en la mesura que redueixen el període d’acreditació del 45% de la discapacitat de quinze a cinc anys. Però s’han afegit nous inconvenients, com el fet que en tractar-se en molts casos de malalties greus això dificulta la realització d’una activitat laboral continuada durant quinze anys, requerint períodes recurrents de baixa mèdica i molts cops derivant en una prestació d’Incapacitat Permanent.
I és que un dels elements que caldria afrontar, per no agreujar la discriminació a les persones amb discapacitat a aquest accés a la jubilació, és l’especial dificultat que té aquest col·lectiu per poder obtenir el 100% de la pensió. Les persones que pateixen malalties que comporten el reconeixement de la discapacitat de forma habitual es veuen forçades a treballar a temps parcials, encadenant contractes temporals, amb períodes sense cotització, i això les penalitza en el càlcul de la base reguladora de la pensió de jubilació.
La tasca legisladora seria la d’introduir modificacions que facilitessin d’una manera més efectiva que les persones amb la seva capacitat laboral reduïda per una malaltia puguin jubilar-se anticipadament sense tants requisits i lletra menuda. Però la realitat és que accedir amb antelació a la jubilació per causa de discapacitat sempre ha estat complicat i queda molt camí per fer. .
