Juliaca és una població comercial de 260.000 quítxues i aimares a l’altiplà peruà. El passat 9 de gener, després d’una treva nadalenca, es reactivaren les mobilitzacions contra la destitució del president Pedro Castillo i contra el govern que consideren “il·legítim” de Dina Boluarte, la qual, amb el suport de les elits i partits de l’oligarquia agafava el poder i iniciava una espiral repressiva sense precedents. Aquell dia, a Juliaca, les protestes que encerclaven l’aeroport Manco Kapac, van ser reprimides per una actuació policial indiscriminada, amb armament de foc real que va provocar la mort de disset persones i centenars de ferides. Sis mesos després, els familiars han organitzat una vigília pels màrtirs i s’han manifestat amb caixes mortuòries per la ciutat.
No es perceben gaires rastres de la mobilització del 9 gener, si bé es respira un ambient de calma tensa apuntant a la nova mobilització nacional, convocada pel 19 de juliol sota el lema de la “Tercera Toma de Lima”
A cinquanta quilòmetres de Juliaca, Puno és la capital aimara del Perú. En la línia costanera del llac Titicaca, després de la massacre, la ciutat va liderar una aturada d’activitats inèdita que es va prolongar quatre mesos. Les comunitats camperoles s’organitzaren en torns per edats i gènere per mantenir els talls a carreteres i el bloqueig dels comerços. Més enllà de la massacre als seus germans de Juliaca, es combatia el racisme del govern que va arribar a manifestar que “Puno no és Perú”. Avui no es perceben gaires rastres de la mobilització, si bé es respira un ambient de calma tensa apuntant a la nova mobilització nacional, convocada pel 19 de juliol sota el lema de la “Tercera Toma de Lima”. Les diferents comunitats, en assemblees extraordinàries decideixen aquests dies sumar-se a la protesta.
En aquesta ciutat coneixem en Max Nina, un jove periodista amateur que es va desplaçar aquell trist 9 de gener a Juliaca. Les seves fotos disparades enmig del foc creuat van fer la volta al món. En contra de la versió oficial que criminalitzava les manifestants, s’hi veien cossos de nois i noies agonitzant, transportats en moto a places de la ciutat convertides en ambulatoris, on acabaven morint dessagnats davant la impotència de la població. Moltíssima gent va patir l’impacte de perdigonades a l’esquena i de bales perdudes, encara que no participessin en les protestes. Nina assegura que va témer per la seva vida, sentint xiular els projectils a frec de pell. Quan podia, anava pujant fotos a les xarxes socials i aquestes corrien com l’escuma verificant que s’estava perpetrant una massacre contra un poble armat només amb pedres i bastons.
L’associació de Familiars de les Víctimes del 9 de Gener demana reparació per a les famílies afectades que han perdut un ésser estimat i sanació per a les persones que encara es recuperen de les ferides
Quan ha passat mig any de la massacre de Juliaca, l’associació de Familiars de les Víctimes del 9 de Gener, ha convocat una missa i vigília a la petita parròquia Pueblo de Dios, a les proximitats de l’aeroport de Juliaca. Fa un sol roent que crema la pell. A poc a poc, l’església es va omplint de familiars, vestits de dol amb gladiols blancs. Porten retrats de les persones estimades i una reproducció de cartó de taüts amb el nom, edat, professió de les víctimes. L’espai s’omple de gom a gom i comença un acte litúrgic on s’intercalen emocionants participacions de familiars i amics de les víctimes. Demanen reparació per a les famílies afectades que han perdut un ésser estimat i sanació per a les persones que encara es recuperen de les ferides –algunes allotgen projectils dins del seu cos. Volen justícia i també pau en un context del que consideren una “dictadura”. En cartells i missatges demanen “al Senyor” que la sang vessada no sigui oblidada.
Raúl Samillán és germà de Marco Antonio, un metge que fou executat mentre atenia a ferits de bala als carrers de Juliaca. Presideix l’Associació de Familiars de Víctimes del 9 de Gener. Amb llàgrimes als ulls i la veu tremolosa demana seguir en peu en el procés judicial, que sostenen amb grans dificultats pel fet que els expedients de la Fiscalia han estat traslladats a Lima, a més de 1.200 quilòmetres de distància. Això els suposa grans dificultats materials per a seguir la causa penal. La missa conclou amb crits de justícia. Els familiars alcen els taüts i s’arrengleren en processó, acompanyats de bombos i sikuris –que fan sonar el siku, instrument de vent andí–, transitant pels atrafegats carrers comercials de Juliaca, fins a la plaça d’Armas, on s’instal·la una vigília. Les espelmes il·luminen els retrats dels qui ja no hi són. S’escolten testimonis de dolor i ràbia.
Mentre a la capital, el poder de Dina Boluarte es parapeta amb noves dotacions d’armament i un destacament de 1.200 soldats del Comando Sur de l’exèrcit dels Estats Units, tot apunta que el pròxim 19 de juliol, el poble peruà farà el possible per exigir la destitució de la presidenta “il·legítima”, el tancament del Congrés, l’inici d’un procés constituent i noves eleccions, en el marc de la Tercera Toma de Lima.
