La nit de dimarts 2 de març, al límit d’esgotar el màxim de 72 hores que la llei estableix per la custòdia policial de les persones detingudes, Fernando Luis Criado Navamuel, titular del jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona en funcions de guàrdia, va signar la interlocutòria d’ingrés a presó provisional, comunicada i sense fiança per a vuit persones. La decisió comptava amb el suport de la Fiscalia i l’acusació particular, constituïda en aquell moment pel sindicat policial SAPOL i a la qual almenys se sumaran el sindicat CSIF i l’Ajuntament de Barcelona, segons va anunciar l’alcaldessa Ada Colau.
Després de passar tres nits a la comissaria de les Corts i de prestar declaració davant del jutge, els cinc homes i les tres dones van ser traslladades en furgons policials des dels calabossos de la Ciutat de la Justícia fins al centre penitenciari de Brians I, on ja fa una setmana que estan empresonades. Després de comparèixer novament aquest dimarts 9 de març davant del jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona –que serà qui instruirà la causa–, la jutgessa Maria Eugenia Canal Bedia ha emès una nova interlocutòria mantenint la mesura cautelar de privació de llibertat per a les vuit empresonades.
Una d’elles, l’acusada inicialment de llençar el líquid inflamable a la furgoneta de la Guàrdia Urbana, ha quedat en llibertat amb càrrecs dilluns 22 de març. Després de passat vint dies empresonada, l’advocat de la noia ha presentat una prova pericial antropomètrica que compara les proporcions del seu cos amb les imatges enregistrades de l’acció i descarta que ella en sigui l’autora, fet que ha precipitat el seu alliberament i que de retruc afebleix l’atestat dels Mossos que encara manté set persones a presó.
Les acusacions se sustenten únicament sobre l’atestat elaborat per la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra
Totes vuit van ser arrestades després de la manifestació celebrada el vespre de dissabte 27 de febrer pel centre de la capital catalana rere el lema “Fins que caiguin. Res a perdre tot per guanyar”, que ampliava les reivindicacions més enllà de la demanda de llibertat d’expressió que ha protagonitzat les protestes arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél, on han estat detingudes més de 150 persones arreu de Catalunya.
Els càrrecs que pesen sobre les esquenes d’aquestes vuit persones són pels delictes de manifestació il·lícita, desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, delicte continuat de danys, homicidi en grau de temptativa i pertinença a grup criminal, tots ells penats amb anys de presó. Les acusacions se sustenten únicament sobre l’atestat elaborat per la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, divisió de la policia catalana a la qual pertanyen els agents que van practicar les detencions.
En concret, s’atribueix a aquestes vuit persones les destrosses ocasionades en cinc oficines d’entitats bancàries, una botiga de roba de la multinacional Zara i un hotel de la cadena NH ubicat a la Rambla de Catalunya, així com l’atac contra una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) aparcada davant la comissaria de les Rambles, que va patir desperfectes lleus després de ser incendiada amb líquid inflamable i un agent al seu interior, que va poder fugir pel seu propi peu del vehicle.
S’imputa a totes les detingudes el delicte de temptativa d’homicidi, gràcies a la utilització de l’acusació de pertinença a grup criminal per evitar individualitzar l’autoria dels delictes
El policia pertany a la Unitat de Reforç per les Emergències i la Proximitat (UREP), rebatejada així pel govern de Barcelona en Comú després d’incomplir la promesa electoral de suprimir les unitats antidisturbis. Segons recull la interlocutòria d’ingrés a presó, l’agent va declarar que “va témer per la seva vida i que va manifestar notar la calor de les flames”. Així és com es justifica el delicte de temptativa d’homicidi, que s’imputa a totes les detingudes gràcies a la utilització de l’acusació de pertinença a grup criminal per evitar la necessitat d’individualitzar l’autoria de les conductes delictives que estableix el codi penal espanyol.
Així és com els Mossos i el jutge aconsegueixen atribuir al conjunt d’empresonades aquest i la resta de càrrecs independentment de la seva participació concreta en les accions determinades, fruit de la interpretació que els fets s’haurien executat de forma coordinada basant-se en indicis febles com ara que tots “portaven un encenedor d’iguals característiques”.
Sense presumpció d’innocència
El dia abans de l’ingrés a presó de les vuit persones, els Mossos d’Esquadra van dur a terme un operatiu per escorcollar dues naus industrials okupades a la comarca del Maresme, on segons la investigació policial en curs algunes d’elles haurien establert la seva residència. Set de les detingudes van ser traslladades per presenciar els registres a la Kanka Okupada de Canet de Mar i al CSO Nabat de Mataró, on els agents van estar sis hores, van identificar vuit persones més i van confiscar peces de roba, cascs de motocicleta, dispositius informàtics i telefònics, documentació i publicacions d’ideologia anarquista. Tot això amb l’objectiu de “recollir el màxim de proves i indicis que relacionés els detinguts amb els fets investigats i la seva tracjectòria delictiva”, segons apuntaven a la nota de premsa publicada per l’àrea de comunicació del cos.
Segons el grup de suport a les empresonades, “no veiem un altre sentit a tot això que la finalitat d’acabar amb l’onada de protestes que creix de forma exponencial”
El grup de suport a les vuit persones detingudes ha fet públic un comunicat on qualifica aquesta operació com un intent de “relacionar a les nostres companyes amb suposades organitzacions criminals inexistents i amb acusacions desproporcionades basades en proves irrisòries”. Per aquest motiu, asseguren “no li veiem un altre sentit a tot això que la finalitat d’acabar amb l’onada de protestes que des de fa setmanes creix de forma exponencial a tota Catalunya”.
Paral·lelament, diversos mitjans han revelat les identitats de les persones empresonades i han difós fotografies d’algunes d’elles, assenyalant-les com a responsables d’uns fets que encara estan lluny de ser esclarits. “Res de presumpció d’innocència, l’escrit dels Mossos ha estat reproduït en tots els mitjans de comunicació, que el repeteixen i assumeixen com a propi”, critiquen les solidàries amb les empresonades en la seva missiva.
“Denunciem la manipulació informativa i el sensacionalisme dels mitjans de comunicació, que es limiten a proporcionar imatges barates d’entreteniment mediàtic i discursos de criminalització de les protestes. Com tantes altres vegades s’està utilitzant la figura dels anarquistes i els antisistema com a cap de turc”, reblen en el seu manifest, publicat posteriorment al d’altres col·lectius anarquistes i organitzacions llibertàries.
El primer actor a pronunciar-se va ser la històrica Associació Cultural el Raval – El Lokal. “Fa molta ràbia com el judici ja s’ha fet, la condemna ja s’ha activat. Res de presumpció d’innocència”, afirmaven el mateix dia que es van conèixer els empresonaments en un text titulat “Llibertat anarquistes presxs”. Prou muntatges policials i mediàtics. En ell, mostraven el seu suport a totes les empresonades, fent especial èmfasi en la Maria, col·laboradora de l’espai llibertari des de fa uns mesos.
“No hi ha cap dubte, són culpables, són anarquistes, la majoria italians. El conte de sempre que al cap d’un temps es desmunta”, recorden des de El Lokal en referència a les operacions Pandora i Piñata
“No hi ha cap dubte, són culpables, són anarquistes, la majoria italians. El conte de sempre que al cap d’un temps es desmunta”, recordaven en referència a les operacions Pandora i Piñata impulsades pels Mossos contra el moviment anarquista, que també van comportar detencions i empresonaments preventius abans que l’Audiència Nacional espanyola arxivés les causes per manca de proves i una investigació policial deficient.
Al seu torn, el sindicat CGT, Dones Llibertàries, Embat, Batzac i la Federació d’Estudiants Llibertaris (FEL) subscriuen un comunicat conjunt en què qualifiquen l’anarquisme com a “boc expiatori d’aquest sistema criminal” i exigeixen la dissolució de la Brigada Mòbil, així com la llibertat sense càrrecs per les anarquistes empresonades i per totes les activistes i militants detingudes. “Han utilitzat els titulars sobre ‘anarquistes italians’ per amagar les causes del malestar i la ira de la població jove i no tan jove. La violència que denuncien polítics, mitjans i policia cada dia en les manifestacions té origen en la violència quotidiana que elles mateixes provoquen”.
L’anarquisme italià, un recurs recorrent
En la seva interlocutòria d’ingrés a presó el jutge dona per bo tot el relat dels Mossos, que asseguren que el dia de la detenció de Pablo Hasél, durant la manifestació en què la Brimo va provocar la pèrdua d’un ull per impacte de bala de foam a una noia de dinou anys, “es va detectar la presència d’un grup de persones compacte entre elles que parlaven italià i que participaven activament als aldarulls”.
Així és com els agents d’informació contextualitzen el seu seguiment als detinguts el dia 27 de febrer, apuntant que van infiltrar entre els manifestants agents del cos i que “aquest dispositiu de seguiment va estar observant un grup de quinze persones que parlaven italià i que de forma coordinada i molt violenta provocaven atacs a establiments comercials i entitats bancàries”.
Sis de les vuit empresonades tenen nacionalitat italiana, extrem que la policia catalana vol aprofitar per avalar la tesi de la intervenció de persones foranies en els aldarulls
La fixació dels Mossos d’Esquadra i els cossos i forces de seguretat espanyols amb l’anarquisme italià i la seva suposada implantació a Catalunya ve de lluny, com s’ha fet palès els darrers quinze anys en nombroses publicacions en mitjans de comunicació –sempre elaborades únicament amb fonts policials– coincidint amb moments de gran conflictivitat social. En aquesta ocasió, sis de les vuit empresonades tenen nacionalitat italiana, una francesa i una altra espanyola, extrem que la policia catalana vol aprofitar per avalar la tesi de la intervenció de persones foranies en els aldarulls que es produeixen cíclicament a Catalunya.
El seu origen condiciona la seva posada en llibertat, ja que el jutge considera que això comporta un elevat risc de fuga perquè se’ls suposa “un arrelament fora del nostre país i que per tant puguin obtenir cobertura a l’estranger per sostraure’s de l’acció de la justícia”. A més a més, el magistrat al·lega la gravetat dels delictes imputats i les greus penes que poden suposar, així com el suposat risc de reiteració delictiva, per apuntalar la mesura cautelar de presó.
Des del grup de suport asseguren que Sara, Maria, Jelienne, Alberto, Danilo, Emanuele, Ermanno i Luca “estan molt animades perquè saben que no estan soles”, al mateix temps que anuncien “estarem presents transmetent informació, assegurant-nos que la solidaritat sigui el nostre factor d’unió”. Per aquest motiu, s’ha activat un compte bancari per rebre aportacions que ajudin a costejar les despeses judicials i les derivades de la vida a la presó. Finalment, han convocat per aquest diumenge 14 de març una marxa solidària a la presó de Brians I, on es troben empresonades. “Lluitarem per poder abraçar a les nostres companyes ben aviat”, clouen.
