Un mar d’oliveres i ametllers recorre les comarques de l’interior de Castelló, on l’agricultura i la ramaderia són unes de les principals fonts d’economia i subsistència de la zona. Des de fa més de deu anys, el paisatge de serres, barrancs i camps, així com la forma de vida arrelada a la terra es troben amenaçades per una línia de molt alta tensió (MAT), una cicatriu de 86 quilòmetres de cablejat que cosirà 16 municipis de les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Alta, des de Morella fins a Almassora. Es tracta del projecte previst per Red Eléctrica de España (REE) -amb un 20% d’intervenció pública- amb l’objectiu de consolidar l’autopista elèctrica a l’Estat espanyol i connectar el transport d’energia entre Europa i Àfrica. Una modificació del traçat en juny de 2018, de la qual les afectades s’han assabentat fa uns mesos, ha tornat a posar en peu de guerra el veïnat i la Plataforma No a la MAT de les comarques de Castelló, per tal d’aturar un projecte que afecta grans nuclis de població i zones amb un valor natural i patrimonial destacat.
Després de viure trenta anys als Països Baixos, a finals de 2018, Paz Sanz va decidir tornar a l’Estat espanyol i comprar-se el Mas de Benet, a pocs minuts de Sant Joan de Moró (la Plana Alta), un dels 16 municipis afectats pel traçat de la MAT. Les muntanyes i els extensos camps d’oliveres són alguns dels encants que el van captivar. “Tot i que hi ha una empresa minera molt prop, em va agradar molt la zona. Però, fa uns pocs mesos em vaig adonar d’aquest projecte elèctric i vaig començar a indagar”, recorda. Sanz es va posar en contacte amb l’Ajuntament de la localitat i la Subdelegació del Govern a Castelló, la qual li va comunicar que en juny de 2018 Red Eléctrica havia introduït alguns canvis en el traçat al seu pas per alguns masos del terme municipal, una modificació que en compte de reduir l’impacte per a la salut i el paisatge, l’ha augmentat encara més.
A quinze quilòmetres de la capital de la Plana, en el terme municipal de Sant Joan de Moró, es troben les urbanitzacions Mas d’Armelers, Pla de Lluch i Casino Vell, unes de les zones amb més població afectada per la línia de molt alta tensió amb capacitat fins a 400 kW, després de l’addenda de juny de 2018. Segons Alicia Paús, veïna de Sant Joan de Moró i activista de la Plataforma No a la MAT, entre unes 400 i 500 persones hauran de conviure amb el brunzit dels cables i les torres de quasi 80 metres d’alçària, que travessaran les sendes, els camps i els masos d’aquests nuclis urbans. Es tracta també d’una de les zones més transitades de Sant Joan de Moró, en haver-hi una gran quantitat de senders condicionats per a fer senderisme o anar en bicicleta.
Repacholi va ser acusat de prevaricació en l’elaboració dels informes i va reconéixer davant la comissió del Parlament Australià que havia cobrat més de 150.000 dòlars anuals en concepte de “regal o donació” per part d’empreses energètiques i de telefonia mòbil per alterar els resultats dels estudis
“Les torres estaran a uns 600 metres del meu mas”, conta Sanz. “Amb aquesta distància, superior a 400 metres, diuen que no hi ha risc per a la salut, però es basen en informes de més de 15 anys que poden haver canviat”, afegeix. De fet, tal com va informar la Directa, darrere dels informes que aporta REE davant les al·legacions presentades pels diferents ajuntaments, es troben els loobies de les elèctriques i, més concretament, Michael Repacholi, responsable del projecte internacional sobre camps electromagnètics (CEM) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Repacholi va ser acusat de prevaricació en l’elaboració dels informes i va reconéixer davant la comissió del Parlament Australià que havia cobrat més de 150.000 dòlars anuals en concepte de “regal o donació” per part d’empreses energètiques i de telefonia mòbil per alterar els resultats dels estudis.
Simona és una altra de les afectades. Viu al Mas d’Armelers, on es va mudar fa deu anys, perquè volia “reivindicar la vida al món rural”. “Ací hi ha molts masos. Abans no vivia tanta gent, però des de fa tres anys som molts els que vivim ací de dilluns a diumenge”, destaca. A Simona també li va arribar la notícia de la variació del traçat aquest setembre, un any i tres mesos més tard de la publicació de l’addenda en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). En paraules seues, l’administració i Red Elèctrica “juguen amb l’estratègia de la desinformació, perquè saben que la gent no mira el BOE cada dia i així no podem presentar al·legacions”. La majoria de les torres es construiran a una distància d’entre 600 i 800 metres, però algunes edificacions, com El Mas de Panero, en la urbanització Mas d’Armelers, quedaran a escassos 100 metres de les vibracions del cablejat.
Un canvi de traçat per reduir l’afecció visual
El que ha causat més indignació entre el veïnat de Sant Joan de Moró és que aquesta modificació de traçat s’ha justificat com un canvi necessari per a reduir l’impacte visual i paisatgístic que comporten les torres. Segons es llig al document explicatiu del projecte, titulat Segona addenda de la L/400kV La Plana-Morella i de l’ampliació de la subestació de la Plana, Red Elèctrica va plantejar la variació “en compliment amb les demandes de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat […] que proposa la modificació amb l’objectiu de reduir l’afecció visual global i millorar l’accessibilitat dels suports”. Per a Clara Ros, advocada i membre de la Plataforma, es tracta d’un canvi “que aconsellava la Generalitat, però que ha generat un dany a les persones”. “Medi Ambient ha decidit modificar el traçat en aquest tram perquè les torres afectaven visualment, però mai ha plantejat canvis per reduir l’afecció cap a les persones. Per què? Perquè els nuclis de població estem en un segon pla”, rebla amb rotunditat.
Per la seua part, l’alcalde de Sant Joan de Moró, Vicente Pallarés (PP), ha explicat a aquest mitjà que, tot i que es troben fora de termini, al llarg dels pròxims dies presentaran al·legacions per proposar un canvi d’ubicació de les torres. “Nosaltres vam optar pel silenci administratiu en juny de 2018, perquè no estàvem conformes i no vam dir ni que sí ni que no, però aquesta setmana al·legarem el projecte per cinquena vegada”, assegura. Pallarés ha subratllat que les urbanitzacions afectades es destinen principalment a segona residència, una afirmació que des de la Plataforma neguen: “Hi ha moltes famílies vivint ací cada dia, a banda de ser l’única zona verda que hi ha prop del poble”, objecta Sanz.
Els pocs estudis que hi ha sobre l’afecció dels camps electromagnètics arriben a la conclusió que les radiacions produïdes per les línies de molt alta tensió a menys de 400 metres de distància suposen un risc alt per a les persones
L’addenda de 2018 incloïa també modificacions puntuals en nou dels setze termes municipals afectats -Castelló de la Plana, Borriol, Sant Joan de Moró, Vilafamés, Culla, Benassal, Ares, Castellfort i Morella- per tal de donar resposta a les al·legacions i les propostes presentades per la Generalitat Valenciana i alguns consistoris. Entre aquestes, per exemple, s’acceptava la petició de l’Ajuntament de la capital de la Plana i s’allunyava mínimament la línia del barri Benadressa. El projecte original de REE situava les torres a tan sols 38 metres d’alguns habitatges d’aquest barri perifèric i es va proposar un desviament d’entre 200 i 250 metres, tot i que els pocs estudis que hi ha sobre l’afecció dels camps electromagnètics arriben a la conclusió que les radiacions produïdes per les línies de molt alta tensió a menys de 400 metres de distància suposen un risc alt per a les persones i asseguren que existeix una relació directa entre l’exposició a camps i diverses afeccions a la salut, com el càncer infantil, la leucèmia, els tumors cerebrals, l’alzheimer, l’esclerosi lateral amiotròfica, o danys a l’esperma i a la cadena d’ADN.
No es tenien en compte, però, altres nuclis urbans, com el Pla de Meanes d’Atzeneta del Maestrat (l’Alcalatén), on viuen vora 140 persones, o els centenars de masos rurals que quedaran a 40 i 50 metres de les futures cimentacions de les torres. “El projecte continua igual en molts termes municipals. Als Ibarsos i les Usures, per exemple, el traçat no ha variat. Des del meu mas fins a les torres, hi haurà uns 150 metres i altres veïns tindran les torres a 50 metres”, exposa Ros.
Aturar el projecte per la via judicial
Mentre Red Elèctrica treballa per blindar el projecte, que s’espera aprovar definitivament en l’any 2020, els membres de la Plataforma No a la MAT segueixen impulsant la pressió institucional. El col·lectiu ja es va desplaçar a Brussel·les per posar l’accent en les conseqüències de les connexions energètiques entre Europa i Àfrica i exigir la preservació dels espais naturals per on passa la infraestructura. Durant el govern del Partit Popular, també es van reunir amb la Secretaria d’Estat d’Energia, però “l’única qüestió que ens han deixat clara és que, si en la planificació que fa Red Eléctrica, aquest projecte està contemplat, tirarà endavant, perquè el Consell de Ministres l’aprovarà”, remarca Ros, qui considera fonamental que el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias “es replantege tota la planificació energètica feta fins al moment”. Si això no passara, les afectades no dubten en recórrer el projecte per la via judicial.
L’advocada centra el procediment judicial a seguir en què la memòria ambiental del projecte data de l’any 2005 i, per tant, si la infraestructura es duu a terme, s’incompliria la Llei d’avaluació ambiental, de desembre de 2013. Aquesta normativa especifica que les declaracions d’impacte ambiental publicades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei perdran la seua vigència i cessaran en la producció dels efectes que li són propis en el termini màxim de sis anys des de l’entrada en vigor de la llei, un període que expira el pròxim mes de desembre. “S’ha de tenir en compte la caducitat i el canvi legislatiu i de paradigma mediambiental de la societat, perquè sembla que estem sotmesos a processos molt llargs que al final queden en mà de ningú”, conclou.
Augment de l’erosió del sòl i pèrdua de biodiversitat
Tal com s’adverteix al mateix document explicatiu del projecte, la construcció de les torres elèctriques suposarà l’alteració de les característiques estructurals del sòl, sent una de les afeccions principals l’augment dels processos erosius. Així mateix, també comporta desforestació al voltant del traçat i, en conseqüència, creix el risc d’incendi. Des d’Ecologistes en Acció, alerten també dels efectes negatius que té per a la fauna, que pot patir els efectes associats a l’acumulació d’aerosols i partícules en suspensió.
El traçat de la MAT, a més a més, travessa zones recollides en la Xarxa Natura 2000, programa europeu per preservar la biodiversitat, i vulneraria zones que han estat declarades com a llocs d’importància comunitària (LIC) i zones d’especial protecció d’aus (ZEPA), com la ZEPA de la Tinença de Benifassà, fet que suposa transgredir la directiva 92/43 de la Unió Europea, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
