Ja fa més d’una setmana que dones del barri de Poble-sec de Barcelona es relleven per fer guàrdies a La Torre feminista. Temen un desallotjament imminent. El bloc va néixer el 8-M, en el marc de la vaga feminista, quan una manifestació no mixta d’unes 400 persones va acabar amb l’ocupació de l’edifici al carrer França Xica. Portava més d’un any buit i ara hi viuen quatre dones i tres criatures menors d’edat. L’objectiu, van explicar en el moment de fer pública l’ocupació: “donar resposta a l’emergència habitacional de diverses veïnes del barri en situació de vulnerabilitat social i precarietat”.
Maribel Aurea feia temps que no se sentia tan a gust en una casa. Sempre ha viscut al Poble-sec, la seva filla hi va néixer, hi ha crescut i hi té les seves amistats i l’escola. Fa més de dos anys que va ser expulsada d’un pis, perquè la nova propietat ja no volia llogar-lo. Va ser aleshores quan ella i la seva filla van començar una peregrinació per habitacions, l’únic que podien pagar. Li han reduït les hores de feina com a treballadora de la llar a quatre diàries i només ingressa 526 euros al mes: “No vull viure gratis, però amb aquest sou no puc pagar un lloguer”. Ella, com la resta de dones que habiten La Torre, estaria disposada a pagar un lloguer social que s’ajustés a la seva realitat econòmica.
Dones del Comitè de la vaga feminista, de l’Ateneu La Base i del Sindicat de Poble-sec van passant per l’edifici, s’acompanyen i es preparen per si es fa efectiva l’ordre de desallotjament. La propietat, l’endemà de l’ocupació va interposar una denúncia per la via penal, que està castigat amb entre tres i sis mesos de pena multa. Des de l’abril de 2018, el titular de l’immoble és TRW Real Estate, que el va adquirir de Lambert Real Estate SL. Segons el registre de la propietat, l’empresa titular té un altre edifici i dos habitatges més a Barcelona: al carrer Creu dels Molers, al carrer València i a l’avinguda Diagonal. L’advocada Laia Serra va presentar un recurs qüestionant la via penal i advertint que el Tribunal d’Estrasburg ja s’ha posicionat contra els desnonaments quan no hi ha alternativa habitacional i alhora, subratllant la particularitat de l’ocupació: dones i criatures. El 2013, Europa va donar la raó a la PAH i va ordenar aturar el desallotjament d’un bloc ocupat de Salt. En aquests moments, les habitants estan pendents que la jutge d’instrucció número 24 decideixi si deixa sense efecte la mesura cautelar o desallotja La Torre, ara que la Fiscalia ja s’ha posicionat a favor de procedir a fer-les fora.
L’ampli grup de suport que hi ha darrere La Torre i les quatre famílies que l’habiten prefereixen referir-se a La Torre com a llar, una paraula que té un sentit més ampli que habitatge. La vinculen a “xarxa, comunitat i barri”. Per experiència, a Poble-sec tenen clar que les dones són les principals afectades pels processos d’expulsió, segons Barbara del grup de suport, perquè “tenim criatures, patim violències masclistes i afrontem més precarietat laboral”. De fet, l’informe de l’Obra Social de Barcelona “La vivienda para quien la habita”, conclou que “si les ocupacions tinguessin gènere, seria femení”. El 56% de les persones que han contestat l’enquesta són dones, enfront un 36% d’homes i un 8% que no s’identifica amb cap gènere. Una realitat que es trasllada en els espais de lluita pel dret a l’habitatge, on les dones són molt actives. Darrerament, s’han activat grups no mixtes dins els col·lectius d’habitatge i també s’han començat a reivindicar les anomenades llars feministes, com La Torre o La Maternitat d’Elna, l’edifici que la PAHC de Sabadell va ocupar a finals d’any.
Enguany, des de la vaga general feminista també es va posar l’accent en el dret a l’habitatge i la violència immobiliària que pateixen les dones: “carreguem amb un menor sou i una major càrrega de cura de la llar i familiar”, denuncia el comunicat. Alhora, també hi apareix una referència específica al racisme i la discriminació cap a les dones migrants, com una “gran barrera i un greuge per accedir a un sostre signe”. És el cas d’una altra de les dones que viu a La Torre i que prefereix mantenir el seu anonimat. Es troba en un atzucac: no pot regularitzar la seva situació administrativa perquè no aconsegueix un contracte laboral i alhora, ningú la vol contractar perquè no es troba en situació administrativa regular. “No vaig venir a aquest país per estar asseguda, vull treballar honradament”, denuncia. Té una filla i un fill menors d’edat amb els que va ser reallotjada per serveis socials en un hostal de la Zona Franca durant sis mesos. Tant ella com Maribel Aurea han patit molt per les seves criatures. “Quan vam estar llogant una habitació a Via Júlia, la meva filla va canviar: va començar a patir una bronquitis asmàtica, al·lèrgia, les notes van baixar en picat…”, relata Aurea. Fins i tot va voler deixar els estudis per posar-se a treballar i ajudar la seva mare a pagar un lloguer. Sense criatures, Mar tampoc pot accedir a un habitatge digne en les seves condicions actuals: “Per sobreviure has de tenir una nòmina i diners al banc i jo no tinc ni una cosa ni l’altra», lamenta. Va estar disset anys de lloguer en un pis al Raval fins que ja no van voler renovar-li el contracte i l’any passat va estar vivint en algunes habitacions d’amistats.
La propietat actual es dedica a la construcció i rehabilitació d’habitatges i edificis i té un any i mig de vida. De fet, TRW Real Estate té llicència d’obres de l’Ajuntament de Barcelona per rehabilitar La Torre, on encara hi ha algun pis en mal estat.
L’empresa està administrada pel britànic Tony Robert Williams, del que no consten càrrecs en altres empreses i fins al febrer del 2018 també ho estava per Ignacio Gómez Ocaña, que ara ha passat a ser-ne apoderat, i que també consta com a administrador d’una altra societat dedicada a la promoció immobiliària: Wind Force Investments. L’altra apoderada és Blanca Cano Martínez, que actualment té setze càrrecs empresarials actius, alguns també en el sector immobiliari, com per exemple, Argil Real Estate, amb seu al mateix lloc que TRW Real Estate. Cano Martínez forma part de l’equip del bufet d’advocats Graells March.
