Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El moviment veïnal de l'Hospitalet de Llobregat reclama recuperar per a ús públic una antiga fortalesa medieval

Diverses entitats de l’Hospitalet de Llobregat, agrupades al voltant de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís, han entregat aquest matí més de mil signatures a la regidoria del districte de Collblanc – La Torrassa en suport a la demanda que es preservi aquesta fortificació mitjançant “un pla d’entorn, un estudi global de necessitats i la convocatòria d’un concurs públic d’idees per l’ús del castell, amb la participació del veïnat, enfocat a la integració urbana de les restes”. Aquesta iniciativa se suma a diverses mobilitzacions ciutadanes per recuperar el patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat del Baix Llobregat

Castell de Bellvis / Victor Serri

18 de març de 2019: la plataforma Defensem el Castell de Bellvís col·loca un cartell a l’exterior de l’antiga fortificació militar, situada al barri de la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat. 19 de març: personal municipal de l’Ajuntament retira un cartell amb el nom del castell de Bellvís. 20 de març: les activistes col·loquen nous cartells…

Alguna cosa es belluga a l’Hospitalet de Llobregat. D’un temps ençà, la gent ha sortit al carrer per aixecar la veu contra les injustícies i per reivindicar una ciutat millor per a totes, més humana, més propera al veïnat i menys massificada. Els darrers anys ha tingut lloc un moviment d’autoorganització veïnal en defensa del patrimoni de la segona ciutat més poblada del país: Protegim el Canal de la Infanta, Can Trinxet Viu, No més blocs, Stop massificació L’H Cosme Toda, La Saboga o Defensem el Castell de Bellvís són només una mostra de les plataformes veïnals creades en poc temps, per lluitar pel passat, el present i el futur de totes les ciutadanes de l’Hospitalet, les que ja hi eren i les que han arribat les darreres dècades…

“Les filles i les nétes de les persones que van arribar-hi des de mitjans del segle passat són i se senten hospitalenques, tenen un sentiment d’arrelament que potser els seus avantpassats no tenien. En conseqüència (i en absoluta coherència), s’estimen el seu entorn i no volen deixar perdre el que consideren el seu patrimoni”. Són paraules d’Ireneu Castillo, un dels més de 260.000 habitants de la segona ciutat amb major densitat del continent europeu i, alhora, el cap més visible de Perseu, associació per a la defensa del patrimoni de l’Hospitalet de Llobregat, entitat creada l’any 2013 arran de la reivindicació veïnal de la protecció del Canal de la Infanta, antiga conducció d’aigua del Llobregat que, resseguint els contraforts de Collserola i Montjuïc, travessa els municipis de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, L’Hospitalet i Barcelona abans de desembocar al mar.

Protegim el Canal de la Infanta, Can Trinxet Viu, No més blocs, Stop massificació L’H Cosme Toda, La Saboga o Defensem el Castell de Bellvís són només una mostra de les plataformes veïnals creades en poc temps, per defensar el patrimoni

Amb 200 anys d’història –el 2019 se celebra el bicentenari de la seva inauguració–, l’esmentat canal proveïa d’aigua de regadiu a la vall baixa del Baix Llobregat, però el vessament de residus industrials i urbans va anar deteriorant la qualitat de les seves aigües fins al punt de convertir-lo pràcticament en una claveguera. L’any 2011, la plataforma Protegim el Canal de la Infanta va començar a reivindicar-ne la recuperació i preservació, i des d’aleshores reclama que el canal sigui reconegut pels respectius consistoris com a Bé Cultural d’Interès Local.

D’altres col·lectius, com ara Can Trinxet Viu o Defensem el Castell de Bellvís, lluiten per recuperar la memòria d’antigues fàbriques o fortificacions medievals, que també són reivindicades com a espais d’ús comunitari i veïnal. Els membres d’aquestes plataformes, aplegats en el Grup de Patrimoni de l’Hospitalet, entitat veïnal cooperativa creada l’any 2016 per recollir informació del patrimoni de la ciutat i que està elaborant un mapa interactiu amb els principals elements patrimonials de la ciutat, troben ineficaç el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), teòricament creat per l’Ajuntament de l’Hospitalet per a la rehabilitació i conservació del patrimoni de la ciutat però que no disposa ni de pressupost propi ni de personal amb dedicació exclusiva.

 

Revisar el pla de protecció del patrimoni

A les portes de l’antic recinte fabril de Can Trinxet, el Grup de Patrimoni va fer públic el 27 de setembre de 2018 un manifest amb queixes i reivindicacions: “Donat que l’actual eina de referència per gestionar el patrimoni de la ciutat (PEPPA) està caducada i hauria d’haver-se renovat fa anys. […] Donat que el nostre patrimoni cada dia està més amenaçat per la manca de sensibilitat de l’actual urbanisme que no respecta res i donada la facilitat amb què l’ajuntament cedeix elements públics a empreses privades que, ni són veïnes, ni viuen a la ciutat, exigim que es posi en marxa la comissió que ha de revisar el PEPPA, amb els termes que van ser acordats (participació de veïns, veïnes i entitats de la ciutat) i que comenci a treballar per donar a conèixer, preservar i conservar el patrimoni de l’Hospitalet de Llobregat; exigim que això es faci en el marc d’un debat transparent i ampli […], i exigim, finalment, que es posin els mitjans necessaris perquè els elements patrimonials ja protegits no es deteriorin més i es produeixin les intervencions necessàries perquè la ciutadania els pugui conèixer i gaudir.”

Aquest matí, membres de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís han entregat més de 1.000 signatures de suport a les seves demandes a la regidoria del districte de Collblanc – La Torrassa |Victor Serri

 

Tanmateix, sembla que la cohesió, el suport mutu i la retroalimentació de les diferents lluites veïnals va donant fruits en forma de petites fites, com la de les activistes de Can Trinxet Viu, que reclamen un centre social i cultural autogestionat pel veïnat i han aconseguit recuperar l’espai exterior de l’antiga fàbrica perquè cada dissabte s’hi acostin un grup de veïnes a fer tasques de neteja i a treballar l’hort.

Al mateix temps, al barri de Bellvitge, la plataforma No més blocs ha aconseguit que les institucions acceptin debatre la proposta d’aturar cautelarment la construcció de 27 gratacels en la darrera zona agrícola i natural de la ciutat, propera al riu Llobregat, on encara resisteixen els darrers masos del terme municipal, com Cal Trabal o Can Masover Nou. I el veïnat de la Torrassa, agrupat en el col·lectiu Defensem el Castell de Bellvís, ha fet que l’Ajuntament hagi enderrocat el mur que impedia l’accés a l’antiga fortificació medieval entorn de la qual va sorgir i créixer l’esmentat barri.

L’any 2008 es van descobrir les primeres restes del castell medieval. Fins aleshores es pensava que era una casa adossada a una torre de defensa, l’esmentada “torrassa” que dóna nom al barri hospitalenc i que va ser habitada fins al darrer quart del segle XX

D’aquesta manera, la popularment coneguda com a Casa de la Torrassa comença a obrir-se al barri, després que l’any 2008 es van descobrir les primeres restes del castell medieval. Fins aleshores es pensava que era una casa adossada a una torre de defensa, l’esmentada “torrassa” que dóna nom al barri hospitalenc i que va ser habitada fins al darrer quart del segle XX. Rafael Algarra, veí nascut a la casa i membre de la plataforma, valora molt positivament el fet que “aquest moviment ha fet que s’intervingui al castell i que ja es pugui veure des de l’exterior”. Encara que les intervencions municipals siguin lentes, “a poc a poc es van aconseguint els objectius que es van plantejar. És per tot això que cal seguir fent pressió”, afirma convençut.

Malgrat que a la reixa provisional de l’exterior l’Ajuntament hi ha instal·lat de manera temporal una senyalització oficial on es confirma que hi treballaran perquè l’espai esdevingui un equipament municipal per a la gent del barri, malgrat que les veïnes de la Torrassa han aconseguit l’inici de les obres de rehabilitació, que han permès trobar noves restes arqueològiques com un morter de l’època romana, i malgrat que hi ha la supervisió permanent per part d’un arqueòleg, el camí no ha estat ni serà fàcil i encara queda molta feina a fer.

El Castell de Bellvís forma part del conjunt arqueològic i històric de la cornisa de la Torrassa, que també inclou el pont d’en Jordà, l’antiga fàbrica SAS, l’edifici del Transformador i el parc de la Torrassa |Victor Serri

 

El Castell de Bellvís forma part del conjunt arqueològic i històric de la cornisa de la Torrassa, que també inclou el pont d’en Jordà, l’antiga fàbrica SAS, l’edifici del Transformador i el parc de la Torrassa. Les activistes consideren que es tracta d’”un patrimoni de gran importància per als nostres barris”, i demanen a l’Ajuntament que es duguin a terme les actuacions necessàries “per garantir l’estabilitat de l’edificació, la preservació de les restes catalogades com a Bé Cultural d’Interès Nacional del castell de Bellvís i la realització d’una excavació arqueològica completa del conjunt de la Cornisa amb la màxima prioritat”. També demanen a l’administració municipal “la realització d’un pla d’entorn del castell de Bellvís, un estudi global de necessitats i la convocatòria d’un concurs públic d’idees per l’ús del castell de Bellvís, amb la participació del veïnat, enfocat a la integració urbana de les restes i del nou equipament resultant amb l’entorn immediat i amb el parc de la Torrassa”. Aquest dijous al matí han fet entrega del manifest on recullen aquestes demandes al regidor del districte de Collblanc – La Torrassa, Christian Alcázar, amb més de 1.000 signatures de suport.

Per a Ramon Carbó, membre de la plataforma, “el 2014, l’Ajuntament es va comprometre a rehabilitar el castell però actualment només s’ha enderrocat la part més moderna de l’edifici i s’ha substituït el mur que envoltava el recinte per una tanca que permet la visió des de l’exterior”. Carbó vol remarcar que el col·lectiu, que va sorgir de manera espontània el mes de juny de 2018 i que compta amb la participació activa de prop d’una trentena de persones, “no té cap vincle amb cap organització institucional ni política i és obert a la gent del barri”. De manera regular, munten parades informatives al mercat de Collblanc i altres indrets de la ciutat, com la que hi ha prevista a la cèntrica rambla Just Oliveres, el 23 d’abril. Es tracta, com la resta de col·lectius i entitats relacionades amb el patrimoni hospitalenc, d’una agrupació sense ànim de lucre que vol recuperar el recinte per al barri, per al conjunt dels habitants de la ciutat.

En Joan Pla i la Montserrat Soldevila, altres activistes implicades en la recuperació del castell de Bellvís, concreten que “el projecte que les veïnes han proposat a l’Ajuntament consta de quatre fases i que encara es troba tot just a la segona.” “A més d’un espai comunitari, volem la recuperació de la memòria històrica del barri amb la creació d’un centre d’interpretació”, afegeixen. Per últim, Carme Rimbau, una altra veïna integrant del col·lectiu, conclou que cal continuar amb la lluita veïnal perquè “encara que en els darrers mesos hem aconseguit moltes coses, això és només el començament”.

Articles relacionats