En la política, sovint, proliferen expressions que, en aparença, no diuen res. Són enunciats que es repleguen sobre si mateixos, que es presenten com a proposicions sense valor informatiu, com a pleonasmes gratuïts o redundàncies lògiques accessòries. Tanmateix, lluny de ser mers exercicis de buit retòric, aquests girs mobilitzen adhesions, construeixen identitats i blinden discursos. El fenomen pot rastrejar-se fins a l’ús heideggerià de fórmules com “el no-res no-resseja” (Martin...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
