És normal que quan parlem de l’espinac ens vinga al cap Popeye, aquell mariner en forma de dibuix animat a qui aquesta verdura donava una força descomunal pel seu contingut en ferro. Ara sabem que els espinacs no tenen tant de ferro com es pensava (o, si més no, no l’assimilem) i que hi ha altres hortalisses que en tenen més. Malgrat això, els podem considerar una font de nutrients important. De fet, aquesta planta, introduïda pels àrabs a la península Ibèrica al voltant de l’any 1000 dC, antigament tenia un ús exclusivament medicinal.
Destaquen per l’aportació en vitamina C, A, i fibra que aporta el seu consum. A més, en termes de salut, és bona per als càlculs urinaris, és antiinflamatòria, ajuda a tractar les malalties respiratòries i és un bon remei contra l’anèmia i l’obesitat. Per tant, més enllà de Popeye i la seua força màgica, l’espinac és una verdura que cal tindre a la farmaciola i a la taula.
En termes gastronòmics, als Països Catalans és un producte que es cuina molt. De fet, un plat típic són els espinacs a la catalana. A banda d’aquesta menja tradicional, en tenim moltes més. Els cuinem en coques i pastissos, en truites, guisats, saltats, i amb aquells plats amb beixamel, com la lasanya, canelons o croquetes.
Un altre plat típic de casa nostra és l’espinagada, que es cuina al nord de Mallorca. Aquesta recepta, que conté altres ingredients com ara bledes, julivert, ceba tendra, en alguns casos pésols i alls tallats xicotets amb oli i sal, agafa el nom dels espinacs per ser un dels seus ingredients bàsics. Hi ha altres versions d’aquest plat i, en alguns llocs, hi afegeixen altres productes. A Sa Pobla, per exemple, hi posen anguila (tradicionalment pescada a l’Albufera de Mallorca).
