Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La "llei mordassa" de Meloni posa migrants i activistes al punt de mira

El govern d'extrema dreta italià acaba d'elaborar un Projecte de Llei de Seguretat Pública que preveu penes de presó per les manifestacions amb talls de trànsit, per la desobediència dins de les presons o per l'ocupació d'habitatges abandonats

Un bloc de la manifestació de Roma contra el projecte de llei DDL 1660, el passat 12 d'octubre | Arxiu

“Aquesta nova Llei de Seguretat és un salt qualitatiu en la repressió”, afirma l’exmagistrat Livio Pepino, membre de l’Associació d’Estudis Jurídics Giuseppe Borrelli. Està parlant del Projecte de Llei 1660 de Seguretat Pública (DDL 1660) presentat pel govern d’extrema dreta de Giorgia Meloni al parlament italià. La proposta introdueix una trentena de modificacions al Codi Penal, incloent-hi vint nous delictes. Alhora, s’amplien sancions i agreujants, i, en alguns casos, s’incrementen les penes per delictes ja previstos per l’ordenament. Entre d’altres, castiga demanar almoina, ocupar immobles, tallar carreteres o protestar dins dels centres d’internament d’estrangers (CIE) o presons.

Quan Salvini era ministre de l’Interior, ja es van implementar mesures amb l’objectiu de desmantellar el sistema d’acollida de migrants i penalitzar les ONG que rescaten persones a la Mediterrània

No és el primer DDL de Seguretat que es vota al Congrés italià en els últims anys. Durant els governs anteriors, entre el 2018 i el 2019, quan Salvini era ministre de l’Interior, es van implementar moltes mesures amb l’objectiu de desmantellar el sistema d’acollida dels migrants i penalitzar les activitats de les ONG que rescataven persones a la Mediterrània. Aquesta nova legislació, aprovada a la Cambra el passat 18 de setembre i en fase de debat al Senat, afectaria de manera generalitzada el dret a la protesta i, alhora, colpejaria les persones més marginalitzades de la societat, en bona part representades per la població migrant arribada del sud global.

Presó per tallar el trànsit o ocupar cases buides
En la llarga llista de nous delictes incorporats a la proposició de llei, destaquen els articles redactats contra les ocupacions i contra els talls d’eixos viaris. De fet, encara que ja existeixen delictes en el Codi Penal per la invasió de terreny i edificis o la pertorbació violenta de la possessió de béns immobles, s’ha decidit crear una nova tipologia de delicte. Es tracta de l’”ocupació arbitrària d’un immoble destinat a domicili aliè”. Seria castigada amb una pena de dos a set anys de presó; però no es tractaria de condemnar només l’autor del delicte, sinó, a qui “pugui ajudar en l’ocupació”. “Podem afirmar que tot el text està pensat per reprimir els moviments per l’habitatge i, alhora, castigar les persones que estan en situacions més marginals”, considera Livio Pepino.

Col·lectius de població migrada i d’activistes socials van sortir als carrers de Roma el passat 12 d’octubre |Arxiu

 

Eugenio Losco, advocat dels drets humans vinculat als moviments socials de Milà, recalca com els talls de carretera, una forma de protesta pacífica, passa a ser un delicte: “Cal pensar que es considera una falta administrativa si es fa un tall de carretera per part d’una persona, però, si ho fan més de tres, passa a ser un delicte penal. Com si una persona sola pogués bloquejar el trànsit”, ha subratllat el jurista.

Un altre dels punts més controvertits fa referència a la introducció del delicte de “revolta carcerària”, que equipararà tota forma de protesta dins de les presons, violenta o no

Un altre dels punts més controvertits del projecte de llei fa referència a la introducció del delicte de “revolta carcerària”, que equipararà qualsevol forma de protesta dins de les presons, violenta o no. “Si algú s’oposa de manera pacífica a les ordres donades en una presó, un centre d’acollida o un Centre de Permanència per al Retorn (CPR, l’equivalent italià dels CIE), per exemple, negant-se a tornar a una cel·la sobresaturada, podrà ser condemnat a una pena que pot arribar fins a vuit anys de presó”, afirma el jurista Patrizio Gonnella, president de l’associació Antigone (que defensa els drets de les persones preses). I si alguna persona resulta ferida, la protesta passaria a ser violenta, augmentant les penes fins a vint anys.

“Un dels aspectes preocupant és l’ampliació del Daspo, per impedir la participació en actes polítics”, afirma Marina Prosperi, advocada del tribunal Bolonya. El DASPO (acrònim de Prohibició d’Assistència a Esdeveniments Esportius) és una mesura preventiva desenvolupada pels cossos de seguretat, amb la intenció d’evitar que subjectes considerats “violents”, puguin anar a veure els partits de futbol. Però des del 2016 s’ha començat a fer servir també pels militants polítics. I qui ho fa no és cap jutge, sinó la Prefectura, el cap de Policia. Per Marina Prosperi, de Juristes Demòcrates, “aquestes mesures no són res més que la versió contemporània d’aquell dret de policia del segle XIX”.

Amb la nova llei les protestes dins de les presons poden comportar penes de fins a vint anys de presó |Arxiu

 

Aquesta llei no sembla només dirigida a la seguretat pública, sinó a exercir un control social de la població migrant. De fet, tant a les presons com a les ocupacions, la població migrada està sobrerepresentada per motius que tenen a veure amb la vulnerabilitat a la qual estan exposades. Els talls de carretera ha estat sempre una de les formes de lluita escollides pels sindicats del sector dels transports, on treballen moltes persones nouvingudes. I les sospites sobre qui són els subjectes a controlar per part del DDL es fan fortes considerant que també s’inclou la norma que preveu l’obligatorietat de presentar, pels ciutadans no europeus, el permís de residència si es vol comprar una tarja de mòbil.

Crítiques i protestes

Les crítiques al DDL 1660 han estat nombroses i provinents de diferents sectors de la societat. El jurista Patrizio Gonnella, president de l’associació Antigone, adverteix: “Si aquest procediment es converteix en llei, marcarà una deriva del sistema democràtic cap a un model autoritari i repressiu a les nostres comunitats, afectant, fins i tot amb intencions discriminatòries, diverses situacions de marginalitat social”. El portaveu italià d’Amnistia Internacional, Riccardo Noury, explica que “aquest text afecta greument el dret de protesta”, i considera la mesura de Meloni com “un model que vulnera profundament, entre altres coses, el dret de protesta pacífica, endurint les criminalitzacions o introduint-ne de noves”.

Més de 2.000 persones van manifestar-se a la capital italiana amb eslògans com “La lluita no s’atura – Aturem el DDL 1660” o “Si vosaltres feu el feixisme, nosaltres farem la resistència”

També les protestes al carrer no s’han fet esperar. Després d’una primera jornada de vaga, convocada pels portuaris del sindicat USB, el passat 18 d’octubre hi va haver en moltes ciutats de la península grans mobilitzacions en contra del projecte de llei. Més de 2.000 persones van manifestar-se a la capital italiana amb eslògans com “La lluita no s’atura – Aturem el DDL 1660” o “Si vosaltres feu el feixisme, nosaltres farem la resistència”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU