L’abril de l’any passat, el govern espanyol –llavors encara a mans del Partit Popular– presentava els actes commemoratius oficials del quarantè aniversari de la Constitució, amb el leit motiv “La Transición: 40 años de libertad de expresión”. Cinc anys abans, l’any 2013 l’executiu de Mariano Rajoy presenta l’avantprojecte de la Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana que entra en vigor l’1 de juliol del 2015, la Llei Mordassa, que ha esdevingut símbol i eina eficaç de la repressió del dret a la protesta, la manifestació en l’espai públic i la llibertat d’expressió. Tornant endavant en el temps, l’octubre de l’any 2017, en plena voràgine post referèndum independentista, el llavors ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, anunciava la posada en marxa un gabinet jurídic per canalitzar les denúncies de fets que podien ser constitutius de delictes d’odi contra membres dels cossos i forces de seguretat. “Una llei creada el 1996 per emparar a minories discriminades passa a ser una nova eina de coerció de la llibertat d’expressió”. Qui fa aquesta reflexió és el fotoperiodista Isidre García Puntí, el qual, lligant caps entre aquests tres episodis, va començar a forjar la idea d’elaborar una col·lecció de retrats de persones que han estat víctimes d’aquesta “deriva autoritària, de l’auge de la ultradreta i de la repressió” que han marcat aquest període a l’estat espanyol.
“Al posar-ho tot junt, potser, dóna una idea de la situació i de com amb el temps, l’acumulació de notícies indignants, la profusió de querelles i condemnes, es dilueix en la normalitat un panorama esperpèntic per als drets i les llibertats”, reflexiona l’autor sobre les instantànies
El resultat és una col·lecció de 31 instantànies, amb un ventall que va des de cares amb cert ressò mediàtic –l’actor Willy Toledo, el raper Valtònyc, Roger Español (ferit de bala de goma l’1-O) o Txell Bonet, companya del pres polític català Jordi Cuixart– fins a altres més anònims. La mostra, que també inclou els periodistes de la Directa Victor Serri i Jesús Rodríguez (també lesionats en càrregues dels Mossos mentre feien la seva feina), s’exposa aquests dies (fins al 18 de febrer) a la seu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), al carrer d’Urgell 187 de Barcelona, amb el títol “De cara: Llei Mordassa i 40 anys de Transició”. El centre és obert de dilluns a divendres de 9 del matí a 9 de la nit i l’entrada és lliure. Tots els retrats estan enquadrats en pla mitjà (de cintura cap amunt) i amb un embolcall escenogràfic que situa el personatge.
“No pretenc gran cosa, és gairebé un treball de catalogació –apunta l’autor a propòsit del treball recollit a l’exposició–. Documentar, perquè quedi, perquè al posar-ho tot junt, potser, dóna una idea de la situació i de com amb el temps, l’acumulació de notícies indignants, la profusió de querelles i condemnes, es dilueix en la normalitat un panorama esperpèntic per als drets i les llibertats”. Isidre Garcia Puntí (Barcelona, 1976) ha fet de reporter gràfic per a diaris com l’Ara o El País i també a premsa internacional (Erlik Oslo, L’Espresso…). Es va iniciar en la fotografia justament a l’IEFC “quan ja hauria de tenir un treball formal ni un sou fix. Vaig continuar sense tenir ni una cosa ni l’altra, però agraït d’aixecar-me al matí fent el que més m’agrada”.
García Puntí apunta la lectura que voldria que es fes de les 31 fotografies exposades: “Ja són uns quants anys que cobreixo moviments socials i manifestacions. Per a alguns sectors de la nostra societat aquesta repressió i autoritarisme no és res de nou, però com que afectaven grups marginals no van aixecar polseguera, tot anava bé. Va arribar la crisi econòmica, les retallades en l’àmbit social i les manifestacions… i ara els antisistema són grups d’avis que es manifesten per les seves pensions, ja no tot va bé”,
