A Guatemala conviuen dues visions contraposades sobre els recursos naturals. La de l’Estat, que els veu com un valor al qual cal treure rendibilitat econòmica, i la dels pobles indígenes, que creuen que el medi ambient és una font de vida que s’ha de preservar i defensar.
Al departament d’El Quiché, al nord-oest del país centreamericà, les organitzacions indígenes fa anys que lluiten contra la concessió de llicències per a la tala d’arbres. Aquesta lluita ha costat a les organitzacions socials amenaces i fins i tot l’exili d’una de les seves líders, Lolita Chávez, fundadora del Consell de Pobles K’iche’ (CPK).
Les conseqüències de la desforestació són ben visibles a El Quiché. “Estem en temporada de pluges i és com si estiguéssim a l’estiu. Plou molt poc a la zona i això es deu a la tala abusiva d’arbres”, assegura l’alcalde de la capital de la regió, José Francisco Pérez Reyes. La falta de pluja ha assecat la principal font d’aliment per a la població rural del país: la milpa, plantacions de blat de moro. Però també ha modificat el clima fred que caracteritzava aquesta regió muntanyenca, la qual s’ha tornat més calorosa amb el pas dels anys.
No sempre són les persones propietàries les qui talen els arbres, sinó empreses o terceres persones que paguen per fer-ho
Des de les institucions, però, la resposta sempre és la mateixa: tot es fa dins la llei. En total, l’Institut Nacional de Boscos (INAB) ha autoritzat 87 llicències per a la tala d’arbres a El Quiché. “Les llicències no són el problema. A El Quiché la majoria de les que s’atorguen són per a àrees de bosc molt petites, d’uns 10.000 a uns 20.000 metres quadrats”, es justifica el director regional de l’INAB, Byron Palacios. A més, “aquests permisos es donen només als propietaris de les terres, mai a empreses”, afegeix.
No obstant això, no sempre són les persones propietàries les qui talen els arbres, sinó empreses o terceres persones que paguen a les posseïdores d’aquestes llicències per poder explotar els seus terrenys. “Vam fer un conveni amb un senyor: jo li vaig vendre els arbres i l’INAB em va ajudar a sembrar els pins”, aclareix Manuel Batz, propietari d’un terreny que forma part d’un programa d’incentius forestals de l’INAB. Es tracta d’un bosc, una mica més petit que un camp de futbol, situat al vessant d’una muntanya. Només s’hi veuen pins que no superen els dos metres d’altura. És un rectangle calorós i assolellat, rodejat per un bosc frondós i fosc. L’incentiu que li donen amb prou feines li arriba per mantenir el terreny, assegura Batz, però tot i això no es penedeix d’haver talat els arbres, ja que en uns quinze anys els pins que ha plantat valdran entre 175 i 230 euros cadascun. “Tornaré a fer negoci amb l’INAB perquè em doni una altra llicència. Si no, una empresa em comprarà els pins i es repetirà el procés. Aquest terreny per a mi és or”, afirma. Segons un estudi del Sector Forestal de Guatemala (SIFGUA), el país exporta gairebé 600 milions de dòlars en productes forestals. El país produeix sobretot pi, la mateixa espècie que l’INAB promou per reforestar els boscos d’El Quiché i el principal producte comercial a la regió, segons el mateix estudi de SIFGUA.
Qui té la culpa de la desforestació?
Durant la darrera marxa del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, que se celebra cada 9 d’agost, unes 150 persones es van dirigir a la seu de l’INAB de Santa Cruz del Quiché, la capital del departament. Allà van lliurar un document en el qual es demanava que s’aturés l’adjudicació de llicències per a la tala d’arbres al Quiché, el nom del qual significa “molts arbres” en llengua maia.
Sebastiana Par és una de les noves dirigents del CPK, una organització en defensa dels drets del poble maia k’iche’ que va començar a treballar l’any 2009. “Arran de conèixer la Lolita Chávez, em vaig involucrar amb el CPK”, recorda Par, de 38 anys, qui també és guia espiritual i alcaldessa comunitària. Després, van ser les seves mateixes companyes les que li van proposar entrar a la direcció del consell, perquè “sentien l’absència de la Lolita”. La veterana activista es va veure forçada a marxar del país el 2017. Ja havia rebut moltes amenaces, però el 7 de juny d’aquell any va ser perseguida i tirotejada per part d’un grup de sicaris mentre feia un servei comunitari de verificació del transport d’arbres, per assegurar-se que fos legal.
Segons l’organització indígena, hi ha massa camions que surten del municipi carregats de fusta. A més, el 2011 es va celebrar a les 97 comunitats del municipi una consulta, en la qual 28.000 persones van votar en contra del desenvolupament de megaprojectes hidroelèctrics, miners i de fusta a la regió. Aquest tipus de consultes estan recolzades pel Conveni 169 de l’OIT, que Guatemala va ratificar el 1996. Tanmateix, l’INAB defensa que se cenyeix a allò que diu la llei forestal. El director regional de la institució assegura que el gran problema de Guatemala és que el 81% de la població recull la seva pròpia llenya del bosc de forma desordenada i no dona espai a la recuperació dels boscos; un argument que no convenç les organitzacions indígenes.
La marxa del Dia Internacional dels Pobles Indígenes s’atura just davant de la seu de l’INAB. Un membre del CPK crida: “L’INAB ja no hauria de ser aquí” i la gent contesta amb crits de “fora, fora!”, mentre el director regional de l’INAB, Byron Palacios, arrufa les celles. “Hem de tenir clar que els boscos són de tots”, els respon tot qüestionant-los amb un exemple: “Aquests cartells que vostès porten… D’on ve aquest paper?”. Les manifestants responen amb crits i l’esbronquen. “Renunciï! Quina vergonya!”, li crida un home de la multitud.
Canviar la llei per frenar la tala
Tant l’alcalde com les organitzacions indígenes coincideixen en el fet que modificant la llei forestal es podria frenar la desforestació, ja que es podria evitar que es donessin més llicències per a la tala d’arbres. Aquesta és una de les peticions de la manifestació del Dia dels Pobles Indígenes, que acaba a la seu de la Governació Departamental del Quiché. Enfront de la manifestació, el governador, Carlos Samayoa, promet portar la petició davant el president i el Congrés: “La llei fa molt que es va aprovar i crec que és hora que s’actualitzi”, assegura.
El 2011 es va celebrar una consulta, en la qual 28.000 persones van votar en contra del desenvolupament de megaprojectes
Segons l’INAB, però, durant l’última dècada s’ha reduït l’avenç de la desforestació a tot el país: “Fa deu anys, Guatemala perdia unes 130.000 hectàrees de bosc a l’any, mentre que avui dia aquesta pèrdua està per sota de les 20.000 hectàrees anuals”, destaca Palacios. I atribueix la reducció de la desforestació als programes d’incentiu forestal, com el que té i defensa Manuel Baltz. Només al Quiché s’inverteixen uns 67 milions de quetzals a l’any amb aquests programes (més de set milions d’euros), que beneficien unes 400.000 famílies, segons l’INAB.
Però les organitzacions indígenes com el CPK asseguren que el mal ja està fet i que les conseqüències de la desforestació no s’aturaran fins que l’INAB no deixi de concedir llicències. “Abans el bosc era frondós, però ara hi ha menys arbres i els que hi ha són nous”, apunta Par, i considera que “la defensa de la terra no hauria de ser només una lluita dels indígenes”. Paraules que es perden a l’aire perquè, almenys al Quiché, només les comunitats indígenes estan lluitant frontalment per detenir la catàstrofe. “Així estem. Ens hem de cuidar a nosaltres mateixes”, sentencia Par.
Aquest reportatge forma part del projecte “L’aigua és vida”, d’AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, amb el suport de la Beca DevReporter 2019, impulsada amb el finançament del projecte Frame, Voice, Report de la Unió Europea, LaFede.cat, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
i l’Ajuntament de Barcelona
