Trenta d’abril de 2025. S’atura el desnonament de Juanjo Hernández perquè no hi ha prou efectius policials per fer fora el centenar de persones que es concentren davant de casa d’aquest veí barri barceloní de Ciutat Meridiana. Quinze dies abans, el 14 d’abril, la comissió judicial, escortada pels Mossos d’Esquadra, executa el llançament de Mimount Badi i tres criatures que viuen a un pis de la immobiliària Coral Homes a Salt (el Gironès). I abans, el dia 11, a Alacant, un dispositiu del Cos Nacional de Policia espanyol fa fora de casa seva Carmelo i Núria, una parella de 55 anys amb problemes de salut que no ha pogut continuar pagant el lloguer.
Darrere la foto fixa d’aquests tres casos hi ha un procediment judicial feixuc i ple d’entrebancs a l’hora d’acollir-se a les normatives previstes per protegir les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Al final del recorregut, és la persona titular d’un jutjat qui dicta l’ordre de llançament i una comissió judicial qui l’executa.
Ni la moratòria estatal sobre els desnonaments –fixada en plena pandèmia de covid-19, mitjançant un reial decret llei el 31 de març de 2020 prorrogat en diverses ocasions–, ni la llei estatal 13/2023 pel dret a l’habitatge, ni la llei 1/2022 –en aquest cas, una norma autonòmica específica de Catalunya– han aconseguit aturar la sagnia de desnonaments als Països Catalans. Només actuen com a mecanisme de contenció. Els jutjats continuen signant ordres de llançament que s’executen dia sí dia també: segons les dades del Consell General del Poder Judicial, l’any 2024 n’hi va haver 7.381 a Catalunya –gairebé el 30 % de tot l’Estat–, 3.610 al País Valencià i 880 a les Illes. Són unes xifres que no inclouen el nombre de llançaments que deriven exclusivament de procediments penals per usurpació de l’habitatge, perquè el poder judicial no disposa d’aquestes estadístiques.
L’any 2024, els serveis socials de Girona van emetre 341 informes de vulnerabilitat positius, però només en 182 casos es van suspendre els desnonaments
Mentre que les lleis espanyola i catalana d’aquest àmbit han estat escapçades pel Tribunal Constitucional, la moratòria de desnonaments estatal s’ha anat prorrogant any rere any i està vigent fins al 31 de desembre de 2025. Així i tot, des de col·lectius activistes i veus expertes en la matèria s’assenyala que el marge d’interpretació de la norma i la manca d’unificació de criteris genera una aplicació judicial arbitrària i poc garantista per a les famílies sense alternativa residencial. Miguel Ruiz, advocat de l’Observatori DESCA, ho vincula a un poder judicial travessat per una “cultura propietària i classista”, que està més preocupat per “no generar perjudicis a la part actora que generar-los a la desnonada”.
Aquesta actitud judicial també s’ha evidenciat específicament a Catalunya. Quan el Constitucional encara no havia eliminat l’obligatorietat dels grans tenidors a oferir lloguer social abans d’interposar una demanda, la llei catalana 1/2022, que preveia aquesta mesura ja no es complia. “Els jutges van assumir de seguida que no tenia efectes processals, que no havien d’aturar el procediment si no existia l’oferta”, explica Ruiz. Així ho corroboren a la Directa fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): “Des d’una perspectiva judicial, aquesta obligació no era apreciada majoritàriament com una exigència prèvia o un requisit de procedibilitat”.
Majoria de famílies vulnerables al carrer
No és possible fer un balanç real de l’efectivitat de la moratòria als Països Catalans. Encara que el govern espanyol obliga les comunitats autònomes a reportar amb caràcter mensual sobre els informes de vulnerabilitat positius emesos pels serveis socials a petició dels jutjats, els governs del País Valencià i de les Illes no han facilitat aquestes dades a la Directa. Només ho ha fet l’executiu català amb la informació del període 2021-2023.
D’acord amb les dades del Departament de Drets Socials i Inclusió del Govern de Catalunya, si un informe de vulnerabilitat positiu sempre fos sinònim de suspensió del procediment, la moratòria hauria evitat el 24 % dels llançaments en aquests tres anys. Però més enllà d’acreditar la vulnerabilitat, hi ha altres requisits que cal complir, i aquí entra en joc el criteri judicial i fa que el percentatge es decanti a la baixa. El càlcul de la Directa encaixa amb els resultats d’un informe de l’Observatori DESCA que analitza conjuntament la situació a nou territoris de l’Estat, inclòs Catalunya.
Una activista del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, assenyala que no és per iniciativa dels jutjats sinó per la pressió social com s’han aconseguit aturar sis desnonaments durant el mes de maig. Un és el de Raquel Martínez a qui, malgrat ser una supervivent de violència masclista, cobrar una pensió per incapacitat permanent, viure amb dos menors a càrrec i estar en llista d’espera de la mesa d’emergència, el jutjat de primera instància número 22 de Barcelona pretenia fer fora d’un pis propietat del fons d’inversió Blackstone. “El jutjat mai no ha aturat el desnonament en resposta a un incident de suspensió per vulnerabilitat, sinó que finalment ho ha sol·licitat la propietat perquè estem negociant”, aclareix l’activista.
A Catalunya, gairebé nou de cada deu informes que han sol·licitat els jutjats reconeixen la vulnerabilitat econòmica. Partint d’aquesta proporció i aterrant l’anàlisi a l’àmbit municipal, el 2024, els serveis socials de Girona van emetre 341 informes de vulnerabilitat positius, però només es van suspendre 182 desnonaments del total. Igualment, el 2025 –fins al 24 d’abril– van elaborar-ne 126 i se’n van aturar 54. Els ajuntaments de Barcelona, València i Palma no han facilitat dades per aquest reportatge, mentre que Lleida i Salt ho han fet de forma incompleta.
El laberint de la vulnerabilitat
L’aplicació de la normativa està plagada d’interpretacions restrictives que acaben provocant la pèrdua de l’habitatge a moltes persones, després de circular per un laberint de tràmits. L’advocat Miguel Ruiz assenyala que un dels obstacles resideix en l’origen de la vulnerabilitat. En un principi, la norma protegia només les llars que demostressin que la seva vulnerabilitat s’havia agreujat per les conseqüències de la covid-19. Més endavant, els supòsits es van ampliar a les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Tanmateix, cinc anys després i malgrat l’evolució del redactat, hi ha jutges que no l’apliquen, argumentant que la situació és anterior a la crisi sanitària.
Lídia López (demana que fem servir un nom fictici) és una veïna de Mataró (el Maresme) que ha patit aquesta trampa temporal. El mateix jutge que va suspendre el seu desnonament assenyalat per al gener d’enguany, més tard va resoldre que com no acreditava que la seva situació de vulnerabilitat econòmica era una “conseqüència de la pandèmia”, no se li podia aplicar la suspensió i ha donat per esgotada la possibilitat de presentar més recursos. En el cas d’una família de Barcelona que percep ingressos per valor de 400 euros al mes i viu en un habitatge d’un gran tenidor, el jutjat esgrimeix que la seva situació és anterior a l’estat d’alarma i, per tant, ha procedit a assenyalar dia i hora de llançament.
Abans d’arribar a la pantalla de la decisió judicial, les llars afectades es veuen abocades a recórrer una extenuant cursa administrativa. L’advocada de la PAH Mallorca, Gloria Olmos, recorda que quan arriba la demanda, la persona afectada tres dies per sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta. A continuació, el procediment avança i s’ha de recopilar tota la documentació per instar a la suspensió temporal: certificat de subsidi, certificat de cessament d’activitat en cas de persones que treballen per compte propi, llibre de família o document acreditatiu, certificat d’empadronament, declaració de discapacitat, dependència o incapacitat permanent, titularitat de béns i declaració responsable relativa al compliment dels requisits.
“Has rebut una demanda i pots perdre casa teva, estàs angoixat, preocupat, i no saps com revertir la situació. En aquestes circumstàncies, molta gent no arriba als terminis”, lamenta Olmos. A l’estat de xoc i la complexitat del procediment, s’hi afegeix que no hi ha torns d’advocacia d’ofici especialitzats en habitatge. Nacho Collado, advocat de la cooperativa valenciana El Rogle, apunta que això provoca que “no s’aprofiti tota la normativa” o es lliurin recursos “mal fets”.
En temps de descompte, una parella va trucar a la porta del Sindicat de Barri Carolines d’Alacant el mes d’abril. Tenen la mateixa edat, 55 anys: ella, està malalta i ell, en situació d’atur de llarga durada. “Una setmana abans del segon intent de llançament van acudir al sindicat. Vam presentar l’informe de vulnerabilitat dos dies abans, però el jutge no va resoldre el recurs i va executar-lo”, lamenta Llorenç Saval, militant del sindicat. Vint agents del Cos Nacional de Policia espanyola van retirar amb la tècnica d’arrencar cebes la vintena d’activistes que feien resistència pacífica a les portes de l’immoble el dia de l’execució i una ambulància va acabar assistint a la dona desnonada a causa d’un atac d’ansietat.
A València també s’han reactivat dos llançaments fa poc. Un és el de Karien, que fa més de quatre anys que viu en una casa al barri d’Orriols, on no va poder continuar pagant el lloguer després de perdre la feina arran de l’impacte de la covid-19. L’altre és el de la família de Sara, amb dos fills menors, que ocupen un pis que va ser de titularitat de Bancaixa (avui integrada a CaixaBank). Júlia Sendra, del Sindicat d’Habitatge de València, denuncia la dinàmica en què es troba immers el moviment en defensa d’aquest dret bàsic: “Aconseguim ajornar el desnonament després de la primera data, però molts es reactiven i s’acaben executant, cosa que evidencia les limitacions de la moratòria”.
En el cas d’una família que ingressa 400 euros al mes i viu en un pis d’un gran tenidor, el jutjat esgrimeix que la seva situació és anterior a l’estat d’alarma i ha fixat dia i hora de llançament
El procediment per demostrar l’encaix a la moratòria torna a començar cada vegada que acaba la pròrroga anual de la llei. És a dir, el 31 de desembre arrenca de nou el còmput judicial i es torna a fixar una data de llançament. Davant de qualsevol marge de dubte, recentment, la junta de jutges de primera instància de Barcelona va acordar que cal reclamar la verificació del compliment dels requisits, fet que obliga a tornar a presentar tota la documentació.
El fons d’inversió Divarian va aprofitar els dies de gener d’enguany, quan encara no s’havia aprovat la pròrroga, per sol·licitar al jutjat una nova data de llançament per a Zahara Sissani. Aquesta veïna de Salt havia estat emparada per la moratòria fins aleshores. Amb una pensió per discapacitat de 900 euros, Sissani podria pagar un lloguer assequible, però es va veure obligada a okupar un pis. “Hi ha famílies okupant que podrien fer front a un lloguer assequible, però el racisme no els permet accedir ni al parc públic ni al privat”, denuncia Judit Font des del Sindicat d’Habitatge de Salt. Per una banda, hi ha immobiliàries que quan s’assabenten que la interessada és una persona migrada, retiren l’oferta i, per l’altra, si un membre d’una família es troba en situació administrativa irregular, aquesta no pot accedir a la mesa d’emergència ni té dret a demanar habitatge protegit.
Salt, a tocar de Girona, és un dels municipis més empobrits i més densament poblats de Catalunya. Durant el 2024, segons l’Ajuntament, es van executar tres llançaments cada mes i enguany se n’han assenyalat 113 i n’hi ha 130 més en curs pendents de data. Segons Judit Font, membre del sindicat d’habitatge de la localitat, molts s’aturen per l’acció dels col·lectius activistes”. A parer seu, la moratòria està servint de “mecanisme de contenció de nombrosos desnonaments de famílies sense opcions en el mercat ordinari ni alternativa habitacional pública, una situació per a la qual les administracions públiques no estan preparades”. L’experiència confirma que “hi ha jutjats que són més durs que d’altres i no consideren els supòsits de vulnerabilitat ni les peticions de suspensió”, explica Font.
A ulls del poder judicial, la manca de perspectiva d’alternativa residencial pot ser un motiu per deixar d’aplicar la llei. Un exemple és la interlocutòria del jutjat de primera instància número 2 de Girona, que conclou que, com que l’administració no plantejava cap proposta per a la família de Mimount Badi “no té sentit acordar la suspensió”. A més, en els casos d’ocupació, com el de Badi, la norma és més severa. A banda dels criteris de vulnerabilitat, estipula que l’habitant ha de ser una persona dependent, víctima de violència si és una dona o conviure amb una persona dependent o menor. La part demandant ha de ser una propietat amb més de deu habitatges i la part demandada ha d’acreditar que va accedir a l’immoble amb posterioritat a l’entrada en vigor del reial decret llei, és a dir, abans del 31 de març de 2020.
Amb tot, per a Nacho Collado, la moratòria, tal com està plantejada, només esdevé “una estratègia de supervivència durant un període”. “Caldria fer d’aquest reial decret llei una norma estructural que impliqui una responsabilitat social de la propietat”, conclou.
El desencaix en la vulnerabilitat
Uns preus mitjans de lloguer que a finals de 2024 van superar els 1.600 euros mensuals a València i els 1.100 a Barcelona –segons la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, respectivament– evidencien que vulnerabilitat i accés a un habitatge no són, precisament, conceptes sinònims. El cas de Juanjo Hernández, veí del barri de Ciutat Meridiana de Barcelona, ho il·lustra a l’extrem.
Hernández ha recorregut de punta a punta tots els estadis de la crisi crònica de l’habitatge: una hipoteca amb la desapareguda Caixa Catalunya (avui absorbida en el BBVA) que es dispara, una dació en pagament i un lloguer social fins que el fons d’inversió Cerberus decideix no renovar-lo l’any 2019. Durant cinc anys havia aconseguit contenir el procediment judicial en aplicació de la moratòria estatal, mentre continuava pagant, però enguany el jutjat de primera instància número 35 de Barcelona ha considerat que ja no compleix tots els requisits.
El procediment per demostrar l’encaix a la moratòria torna a començar quan acaba la pròrroga anual de la llei. Cada 31 de desembre es torna a fixar una data de llançament
Els serveis socials van emetre un informe de vulnerabilitat negatiu, perquè d’acord amb la legislació vigent, només compleix una de les dues condicions. El seu salari està per sota del llindar fixat, però el que ara dedica a pagar el lloguer social i els subministraments no supera el 35 % dels seus ingressos. “M’han fiscalitzat totalment, he entregat tots els extractes bancaris i és una evidència que no arribo a final de mes. L’únic que ha canviat és que m’han apujat el salari trenta euros”, lamenta Hernández. “Amb la meva feina de cuiner a una escola no podria pagar un lloguer a preu de mercat”, conclou.
En ruta per desnonar
El dia del primer intent de desnonament a les portes de la casa de Juanjo Hernández, que la convocatòria del Sindicat de Llogateres va aconseguir ajornar, van aparèixer tots els actors a escena. Els primers a arribar van ser el serraller amb l’encarregat d’instal·lar una alarma i el procurador, que representava la propietat. Poc després, van presentar-s’hi dues treballadores del Servei d’Intervenció en la Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació (SIPHO), de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ocupa d’acompanyar i mediar en les situacions de risc de pèrdua de l’habitatge, i que existeix amb altres noms a diversos municipis. I finalment, va aterrar la comissió judicial, mitja hora tard perquè des de bon matí havia estat recorrent el districte per executar altres llançaments. Durant tot l’any 2024, els jutjats van dictar 2.170 ordres a Barcelona –una mitjana de 180 al mes–, de les quals se’n van executar 1.403 –29 cada setmana.
Com totes les comissions judicials que recorren ciutats i pobles, la de Nou Barris estava formada per un binomi: una persona que desenvolupava funcions de documentació i una altra d’execució. El partit judicial de Barcelona ha facilitat dades: en l’actualitat, a la ciutat, hi ha vint membres del funcionariat que, de forma voluntària, formen part de les comissions i cada dia surten al carrer entre nou i dotze persones en parelles. Tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes existeix un complement salarial per al personal funcionari que forma part dels serveis d’actes de comunicació, independentment de si s’ocupen d’executar llançaments o no.
Si no ho ha fet la jutge per escrit, la comitiva pot requerir el suport de la policia a la porta del domicili a desnonar. En el cas de Barcelona, la magistrada Estela Bergel, que dirigeix tant el Servei d’Actes de Comunicació (SAC) civil com penal de Barcelona, és qui té l’última paraula sobre el desenllaç. Davant la casa de Juanjo Hernández, la comissió defensa que no pot aturar-lo si no ho demana la part i consulta als Mossos si hi ha efectius per intervenir. Qui porta la carpeta amb la documentació s’escuda dient que “ja no decideixen tant”. Finalment, sense el dispositiu policial disponible, la comissió judicial ajorna el desnonament a trenta dies vista, sota el pretext que no té “autorització” per ampliar el termini.
Amb les eines legislatives actuals, “si es volgués reduir la pràctica de desnonaments i traslladar la pressió a grans tenidors amb arguments jurídics, es podria”. És la conclusió a què ha arribat un funcionari de l’administració de justícia –que prefereix mantenir-se en l’anonimat–, després de formar part d’una comissió judicial.
Aquesta font explica que va deixar de formar part de les comissions de llançament perquè el seu superior jeràrquic el va considerar incòmode pel fet de qüestionar com s’abordaven les execucions: “Durant els anys que hi vaig estar, les forces policials mai van actuar amb violència o força, no va caldre. Parlant s’aconsegueix tot i, fins i tot, apareixen solucions de forma espontània”, assegura.
Per ara, els partits judicials estan tendint a consolidar comissions dedicades només als desnonaments. A València n’hi ha dues, i a Barcelona, Mataró i Badalona, entre altres, s’ha creat la Comissió Especial de Llançaments (CEL). Es tracta d’equips professionalitzats amb formació jurídic-pràctica, en àmbits com la gestió emocional, l’abordatge de conflictes o la comunicació no verbal, segons el SAC civil. La seva missió, tal com va exposar la lletrada Bergel en un debat organitzat pel Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, és agilitzar i coordinar millor els llançaments judicials per la via del civil. “És un instrument que està propiciant més desnonaments”, denuncia Pili Sànchez, del Sindicat d’Habitatge Socialista de Mataró. Segons l’activista, la CEL ha escurçat els terminis d’ajornament d’un llançament i són molt difícils d’aturar quan arriba la segona data.
