Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

'La mort de Guillem', la batalla social i judicial dels Agulló rodada entre amenaces

El pròxim 11 d’abril es compliran 27 anys de l'assassinat de Guillem Agulló, el jove antifeixista i independentista que va ser apunyalat pel neonazi Pedro Cuevas. Amb l'objectiu de donar a conéixer la lluita d’una família que cerca el suport de la justícia perquè l'assassinat siga considerat com a crim polític, s'ha rodat ara el llargmetratge 'La mort de Guillem'. L'equip de rodatge ha patit les amenaces que, més d'un quart de segle després del crim, encara continua rebent la seua família

La germana i els pares de Guillem Agulló / Gemma Martinez

Entre el poble de Burjassot (Horta Nord) i Montanejos (Alt Millars), s’ha rodat recentment la pel·lícula La mort de Guillem, produïda per les productores Lastor Media, SUICAfilms i Som Batabat, en coproducció amb les televisions públiques TV3 i À Punt. El film està basat en els fets tràgics que marcaren tota una generació: l’assassinat de Guillem Agulló l’11 d’abril de 1993 en Montanejos per un grup de nazis que confinarien la impunitat de l’extrema dreta als Països Catalans. Vint-i-set anys després de la seua mort, la lluita contra la xacra de l’odi, la xenofòbia, el racisme, la persecució política i la discriminació continua, de la mateixa manera que prosegueixen les amenaces feixistes que ha rebut i rep la família de Guillem Agulló, així com el seu entorn.

Quan només tenia divuit anys, Guillem Agulló, militant del col·lectiu Sharp i també de l’organització independentista Maulets, fou assassinat d’una ganivetada al cor mentre es trobava de vacances de Setmana Santa amb els seus amics a Montanejos. Pedro Cuevas Silvestre, l’assassí confés, fou condemnat a setze anys, dels quals només en compliria quatre. La resta de membres del grup quedarien absolts. A banda, es construiria tot un entramat jurídic, mediàtic i polític per intentar criminalitzar els familiars i silenciar totes les motivacions polítiques del crim, i per extensió, tot el que representava Guillem i les seues idees. Van voler despolititzar els fets reduint-ho a una baralla juvenil amb un desenllaç dramàtic, i així ho confirmaria la sentència de l’Audiència de Castelló i els mitjans de l’època, negant les connexions dels grups d’extrema dreta i les proves que evidenciaven el caràcter polític, amb el silenci còmplice de les institucions.

Amb l’Operació Panzer, la Guàrdia Civil desmantellà l’any 2005 una banda neonazi, Frente Antisistema (FAS) a València, que traficava amb armes prohibides i es dedicava a fer caceres contra militants d’esquerres i persones migrants i homosexuals

La impunitat més criminal es confirmaria en diverses causes els anys següents. Prova d’açò és l’Operació Panzer, amb què, en l’any 2005, la Guàrdia Civil desmantellà una banda neonazi, Frente Antisistema (FAS) a València, que traficava amb armes prohibides i es dedicava a fer caceres contra militants d’esquerres i persones migrants i homosexuals. Es detingueren 27 persones -entre ells Pedro Cuevas-, els quals quedarien absolts el 2014, fent evident així que el judici, dos anys després de l’assassinat, havia sigut una farsa. L’any 2007, la societat civil s’organitzà en la Plataforma Acció Popular Contra la Impunitat per denunciar l’onada de violència de l’extrema dreta de l’època, on més de 30 entitats, partits polítics, sindicats i col·lectius diversos, entre ells l’Ajuntament de Burjassot, formaren part de l’acusació popular en el judici del cas Panzer. Tal com explica Miquel Ramos, periodista valencià expert en ultradreta, “el context de violència ultradretana en aquella època fou molt bèstia, amb més d’una vintena d’atemptats amb explosius contra les seus d’organitzacions d’esquerres, mesquites, ONG, atacs a persones migrants, gent d’esquerres i valencianistes…”. En aquest sentit, tot un seguit de fets alimentarien la impunitat de l’extrema dreta tradicional i els sectors del blaverisme més incipient, amanit en un context de majoria absoluta del Partit Popular a la ciutat de València, on seguirien atacant la memòria de Guillem i les reivindicacions de caràcter antifeixista, independentistes i valencianistes, i per la llibertat i els Drets Humans.


La memòria de Guillem Agulló, sota el punt de mira

A les manifestacions ultradretanes, des del primer moment, els càntics contra la memòria de Guillem no han cessat en tots aquests anys, amb consignes molt dures com “Guillem Agulló, jódete”, entre d’altres. “Hem vist pintades de tot tipus, nazis, blaveres, espanyolistes”, recorda el pare de Guillem. Tot i això, les amenaces i els atacs que envolten la memòria d’aquest símbol de la lluita antifeixista han sigut especialment dures al seu poble, on s’han vist de moltes maneres. Segons denuncia Mercè Pérez, veïna i militant de la Plataforma antifeixista de Burjassot, “diverses associacions culturals han rebut moltíssims atacs quan han volgut fer homenatges a Guillem Agulló, i això s’ha vist al llarg d’aquests 27 anys”.

“Hem vist pintades de tot tipus, nazis, blaveres, espanyolistes”, recorda el pare de Guillem |Gemma Martinez

 

Per exemple, l’Associació Cultural El Bassot, que es va crear arran d’una intensa mobilització i amb l’empremta de la mort de Vicent Andrés Estellés i l’assassinat del jove antifeixista, ha rebut diferents amenaces al llarg d’aquests anys. “Fa molts anys, van cremar part de l’antiga façana on estava escrit el nom del Bassot. Cada mes d’abril, ens pinten la façana; la darrera vegada fa dos anys. Després, la Plataforma realitzà un mural, ja que la paret estava plena de pintades nazis, amenaces i punts de mira”, afegeix Pérez. A tot açò, se sumen les amenaces verbals que han rebut militants antifeixistes durant les convocatòries de mobilitzacions, així com a qui ha participat en actes a Ca Bassot, “dificultant el lliure exercici de la memòria”, crítica Pérez, qui recorda que des de l’any 1994 s’organitzen homenatges i actes commemoratius en record de la memòria del jove antifeixista. “Des de l’associació cultural Ca Bassot, tots els anys, portem a terme una jornada de lluita en el marc de la setmana antifeixista, no tan sols per recordar Guillem Agulló, sinó també per combatre les noves amenaces del feixisme al poble de Burjassot i al País Valencià”.

Amb motiu del vintè aniversari de l’assassinat, es va crear la Comissió Guillem Agulló, formada per organitzacions com Ca Bassot, El Terra i Arran, les quals van portar endavant un gran homenatge de forma autogestionada

Els actes han sigut molt diversos, des d’un concert en l’any 1995, fins a xerrades, documentals, taules rodones, organitzar jornades de neteja de pintades feixistes i tota mena d’activitats. Així mateix, cada 11 d’abril s’organitza una concentració a la plaça de l’Ajuntament de Burjassot, on es llegeix un manifest “per continuar exercint memòria, acompanyar la lluita de Guillem Agulló i la família, demanar justícia i combatre els discursos d’odi”, manifesta Pérez. D’altra banda, amb motiu de l’aniversari dels vint anys de l’assassinat, es va crear la Comissió Guillem Agulló, formada per organitzacions com Ca Bassot, El Terra i Arran, les quals van portar endavant un gran homenatge de forma autogestionada. Per a l’activista antifeixista, “malgrat les amenaces, aquesta lluita continua ferma. S’ha decidit mantenir els actes dels homenatges, per la qual cosa pense que la memòria de Guillem Agulló continua viva, perquè les persones que han estat implicades des del primer moment, com per exemple, la gent del Bassot, no han defallit en aquesta lluit i han continuat exercint memòria”. I afegeix: “Per això enguany estem en bones condicions per fer una pel·lícula. La gent ha seguit ferma i explicant a tot arreu què havia passat amb Guillem Agulló i com van actuar els poders fàctics de l’estat. I tot s’ha fet, sobretot, per la família”.


L’assassinat de Guillem Agulló, rodat entre amenaces

Vint-i-set anys després, l’assassinat de Guillem Agulló, les amenaces feixistes, els obstacles i la guerra bruta mediàtica podran ser explicats en una pel·lícula. Els darrers anys al País Valencià, i especialment a Burjassot, han estat marcats per una virulència contra els seus familiars i tot el moviment que ha estat reivindicant la memòria de Guillem Agulló any rere any. Les amenaces en forma de pintades que han patit l’equip de producció, així com actors i actrius, alguns dels quals van decidir no participar en la producció de la pel·lícula, han tornat a posar de rabiosa actualitat els intents i la impotència de l’extrema dreta per atacar la memòria de Guillem Agulló. Per exemple, dos dies abans de començat els assajos, l’actor que representava Guillem Agulló va comunicar a l’equip que “no ho podia fer”, perquè “tenia por de ser un altre Guillem”. “En el fons, el que ens ha passat a nosaltres només té sentit atenent tots aquests anys d’amenaces, d’impunitat, i d’una família que ha patit aquests atacs”, rebla amb rotunditat Rafa Molés, un dels productors del llargmetratge i impulsor de SUICAfilms.

Pintada amb lemes nazis a la façana de la casa de Guillem Agulló |Arxiu

 

El rodatge d’aquest film, finalitzat el passat 20 de desembre, ha sigut testimoni de moments de barreja entre la crua realitat i la ficció. El 25 de novembre de 2019 es va començar a gravar a Burjassot, i només tres dies després, quan l’equip es trobava rodant fora del set, “un amic de la família de Guillem ens va comunicar que s’havien produït unes pintades amb simbologia nazi en la façana de la casa on estava gravant-se la pel·lícula, on es podia llegir ‘Sieg Heil’ i ‘SS'” -en referència a la Schutzstaffel, una organització de seguretat nazi-, recorda Molés. La família, tanmateix, ho va viure amb naturalitat: “Cap sorpresa. El curiós, però, és que des del primer moment es va donar la consigna de què no es fera pública la localització de la filmació”, explica Betlem Agulló, germana del jove antifeixista.

Des de la productora, temorosos per la seguretat de l’equip i pel perill que corria la producció, han hagut de fer front a una situació poc comuna durant els rodatges, “una realitat que faria entendre millor el que havia patit la família durant aquests anys”, subratlla Molés. I afegeix: “Els familiars sabien molt bé que fer en aquests casos. Es va decidir no denunciar a tres setmanes i mitja de finalitzar la gravació, reforçar la seguretat de l’equip, i aconseguir realitzar la pel·lícula. És molt fàcil rebentar un rodatge, i a més, haguera comportat una destrossa econòmica”.

Una vegada finalitzat el rodatge, les amenaces rebudes per part de grupuscles neonazis s’han denunciat públicament a través d’un comunicat i, a més, les productores han decidit afegir aquestes pintades reals en les escenes del llargmetratge

Una vegada finalitzat el rodatge, les amenaces rebudes per part de grupuscles neonazis s’han denunciat públicament a través d’un comunicat. A més a més, les productores han decidit afegir aquestes pintades reals en les escenes del llargmetratge. Tal com s’ha explicat des de la producció del film, el director, Carlos Marqués-Marcet, va considerar que la millor manera de relatar i denunciar allò que estava passant era introduir les pintades reals dels nazis en la pel·lícula, concretament, en l’escena on els pares de Guillem veuen per primer cop unes pintades on es podia llegir “Guillem, jódete”. “És la metàfora perfecta per relatar els atacs i la impunitat de l’extrema dreta tots aquests anys”, remarca Molés. En paraules de Carme Salvador, mare de Guillem, els continus atacs a la memòria s’expliquen, “perquè és un assassinat d’ells, l’han reivindicat tota la vida, perquè estaven orgullosos”.

Tot i això, la llavor de Guillem Agulló ha anat creixent tots aquests anys arreu dels Països Catalans i del món, gràcies al treball i la lluita de centenars de col·lectius, i sobretot, dels familiars, qui recorden que, en un principi, “estàvem molt fotuts, un grup d’amics ens va protegir, i a poc a poc ha anat creixent aquesta bola de neu”. “Mai dèiem que no, encara que fora un poble xicotet, un casal okupat… anàvem a tots els llocs. Van haver-hi anys que ens sentíem desemparats, féiem hores de viatge perquè ens escoltaren vint persones, i això ha anat fent llavor. Si ens hagueren dit fa vint-i-set anys que anava a fer-se una pel·lícula sobre Guillem no ens ho haguérem cregut”, postil·la la família.


‘La mort de Guillem’
 arriba un quart de segle després que succeïren els fets

La pel·lícula explicarà la història dramàtica dels fets i la lluita d’una família que busca el suport de la justícia, i s’emmarca en una potent campanya de sensibilització, titulada “La lluita continua”, la qual recull diferents activitats, així com el llançament del Manifest per la vida, al qual s’han sumat més d’un centenar de col·lectius i 1.500 persones a títol individual des del moment del llançament. La campanya es presenta com una eina més per promoure la memòria de Guillem Agulló, denunciar la impunitat de l’extrema dreta durant els darrers 40 anys al país, reivindicar la històrica lluita antifeixista, i alertar sobre l’auge de renovats discursos xenòfobs i racistes que s’han instal·lat de nou en el centre del debat polític i social, mitjançant diverses iniciatives, com conferències, dos concerts, el 26 de març a Barcelona, i l’1 d’abril a València; així com la publicació del llibre La mort de Guillem, de Núria Cadenes; i l’actualització del portal web Crims d’odi, que esdevé una eina de consulta per visibilitzar tots els crims d’odi que hi ha hagut des de 1990 fins a 2015 a l’Estat espanyol, elaborada per dos periodistes de la Directa, Miquel Ramos i David Bou.

Tal com explica Ramos, el context global dels discursos d’odi i l’extrema dreta afavoreix els delictes motivats per l’odi (racista, homòfob, xenòfob, sexista…), i evidentment, provoca que ja no siguen casos puntuals, i hi haja inclús organitzacions terroristes. “L’extrema dreta i el discurs d’odi està més present i normalitzat que mai. Els atacs físics són el final de la cadena, a causa de la normalització del discurs d’odi, que van des dels prejudicis fins a les agressions físiques com els assassinats”, postil·la el periodista.

Tal com explica Ramos, el context global dels discursos d’odi i l’extrema dreta afavoreix els delictes motivats per l’odi (racista, homòfob, xenòfob, sexista…), i evidentment, provoca que ja no siguen casos puntuals, i hi haja inclús organitzacions terroristes

La campanya “La lluita continua” convida la societat a prendre partit en la lluita antifeixista, i a posar-se a fer vida de la memòria de Guillem i contra el feixisme. Malgrat les amenaces que envolten la memòria d’aquest jove, les aportacions de 2.498 mecenes han fet possible aconseguir amb éxit l’objectiu marcat en la campanya de microfinançament per realitzar totes les activitats i reforçar el finançament del llargmetratge, amb un total de 134.786 euros. “La causa contra l’extrema dreta, la causa de l’odi, ens pot unir”, assegura Molés. Aquesta campanya i les jornades de lluita que s’organitzen cada any exemplifiquen com la figura de Guillem ha esdevingut un símbol de la lluita antifeixista, que van voler silenciar, però les idees i tots els valors han traspassat generació rere generació, de poble a poble, fent cada dia més viva la memòria. Vint-i-set anys després, malgrat les amenaces i la impunitat, la lluita continua, i cada vegada són més i més, “perquè a qui els fot és a ells, perquè encara el recordem d’aquesta manera. Guillem està viu, perquè està en la memòria, el van volen matar i no sabien que era una llavor”, expressa Betlem Agulló, germana del jove assassinat i actriu a la pel·lícula.

 

Articles relacionats