Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Vint-i-cinc anys teixint lluites des de Burjassot

L’Associació Cultural El Bassot es va crear arran d’una intensa mobilització que va preservar el bosc de l’Eixereta i amb l’empremta de la mort de Vicent Andrés Estellés i l’assassinat de Guillem Agulló

Nit Estellés a l'antic mercat de Burjassot l'any 2018 / Arxiu

Un gran cartell blanc amb la paraula “Democràcia” escrita, llaços de color groc, cartells en record del jove antifeixista assassinat Guillem Agulló i un quadre amb el rostre del poeta valencià Vicent Andrés Estellés pengen de les parets de l’Associació Cultural El Bassot de Burjassot, a la comarca de l’Horta Nord de València. Aquest col·lectiu no es pot entendre sense fer referència al moviment antifeixista, el feminisme, la defensa de les llibertats, la llengua i tradicions valencianes, així com la lluita pel territori. Totes aquestes reivindicacions van marcar el seu origen i, després de complir 25 anys, continuen més actives que mai.

La història del Bassot es remunta als anys 80, quan l’urbanisme massiu va començar a danyar el municipi de Burjassot i els seus pulmons verds. En concret, el bosc de l’Eixereta, el qual l’Ajuntament volia convertir en una zona residencial. L’Eixereta simbolitza una llarga lluita per frenar els interessos urbanístics depredadors. La mobilització veïnal va permetre salvar una part del bosc, que avui en dia s’ha convertit en un parc públic.

Aquesta victòria no només va suposar la protecció d’una de les zones naturals més importants de Burjassot, així com de les espècies autòctones que hi viuen, sinó que també va sembrar la llavor de la qual naixeria El Bassot. Aquell grup de persones que defensaren el bosc de l’Eixereta crearen anys després, en 1993, l’associació. “Per això, la lluita ecologista i la defensa de la terra estan tan presents en el nostre dia a dia”, recorda Mercè Pérez, membre del Bassot.

L’any 1993 va suposar un abans i un després per al poble. Segons Pérez, va ser una època “prou fatídica”, degut a la pèrdua de dos veïns que van marcar tota una sèrie de generacions, i que han esdevingut símbols de lluita. El 27 de març de 1993 va morir el periodista i poeta Vicent Andrés Estellés i l’11 d’abril va ser assassinat a Montanejos Guillem Agulló. En eixe context naix El Bassot. Des del principi “vam tindre clar que Guillem i Estellés serien dos pilars molt importants. Per una banda, volíem demanar justícia pel jove antifeixista i, per l’altra, reivindicar la figura del poeta”, explica.

L’associació cultural ha patit atacs des del seu naixement per part de membres d’Ultra Yomus, d’España 2000 i del Grup d’Acció Valencianista (GAV)

El Bassot incorpora la defensa de la llengua com una de les lluites que el caracteritza davant el procés de substitució lingüística que ha viscut aquesta localitat de l’Horta Nord. Burjassot va esdevenir una ciutat d’acollida de la població que, al llarg dels anys 60 i 70, va emigrar. Per això, va passar “de ser un poble valencianoparlant a ser una ciutat on algunes persones nouvingudes sí que han aprés la llengua, però moltes altres, no”, lamenta Mercè Martínez, membre del Bassot des dels seus orígens. Davant d’aquesta realitat, l’associació ha intensificat encara més la reivindicació de la llengua i cultura valencianes. Malgrat que “no estem tan malament com a les dècades dels 60 o 70, la situació no ha millorat tant com esperàvem”. “La lluita ha de ser constant per tal de fer allò que les institucions no fan”, afegeix.

A aquest vessant reivindicatiu se suma el cultural, amb la creació de les Trobades Culturals Vicent Andrés Estellés l’any 1994. A través de presentacions de llibres, recitals de poemes i el tradicional Sopar Estellés a l’antic Mercat Municipal, s’homenatja la figura del poeta, qui, amb la seua obra i vida, va defensar la seua identitat com a valencià, la cultura dels Països Catalans i la classe treballadora. “Totes aquestes activitats fan que Estellés, un dels millors autors de poesia catalana, estiga viu. Ara s’està començant a reconéixer el seu treball, però no de la forma en què es mereix”, denuncia Pérez.

L’any 2012, l’Ajuntament va inaugurar la Ruta Estellés, un itinerari literari i interactiu que recorre tant el nucli urbà com l’Horta que encara queda al terme municipal, a través de taulells ceràmics on es reprodueix el text d’alguns dels seus poemes que parlen d’amor, compromís polític, la mort i, fins i tot, el periodisme. Llavors, El Bassot va decidir incorporar a les Trobades Culturals la realització del recorregut poètic, una activitat que va anomenar Nit Estellés.

 

Combatre la impunitat feixista en record d’Agulló

L’assassinat de Guillem Agulló, a mans d’un grup de joves que s’autoidentificaven com a Marchalenes IV Reich –en referència al règim nazi d’Adolf Hitler–, establiria un altre dels eixos de lluita del Bassot. Després que quatre ultres colpejaren Agulló, un d’ells, Pedro Cuevas Silvestre, conegut com el Ventosa, li va clavar una navalla al cor, mentre la resta subjectava el jove antifeixista. Només Cuevas va ser condemnat. El tribunal va sentenciar catorze anys de presó, dels quals en va complir quatre, ja que va quedar en llibertat per “bon comportament”.

Mercè Martínez va viure molt de prop l’assassinat d’Agulló, ja que el coneixia personalment. Per a ella va ser un colp “molt fort”. Es va assabentar pel seu pare, qui, quan va arribar a casa de treballar a l’horta, li va comunicar que la nit anterior havien matat Agulló. “Va ser una notícia molt dolorosa”, postil·la.

 

Cada 11 d’abril, els membres de l’associació es concentren davant l’Ajuntament de Burjassot per recordar el jove i denunciar la impunitat feixista del seu assassinat. Durant aquests 25 anys, també se celebra la Setmana Antiracista i Antifeixista Guillem Agulló, amb l’objectiu de conscienciar i denunciar que el seu assassinat “va ser polític, perquè el van matar per les seues idees i per la seua condició antifeixista”, afirma Pérez. Així mateix, amb motiu dels 15, 20 i, enguany, els 25 anys del Bassot, s’han fet actes amb la col·laboració d’altres col·lectius, com el Centre Social Terra o les organitzacions independentistes Arran i Maulets, a banda de les jornades antifeixistes que s’organitzen al llarg de l’any.

L’assassinat de Guillem Agulló ha marcat tota una generació de joves a Burjassot, fins a crear la Plataforma Antifeixista de Burjassot, la qual es reuneix de manera assembleària a Ca Bassot. Per a Alberto Bordes, militant antifeixista de la plataforma, l’associació cultural és “la successora de la lluita antifeixista del nostre poble”. “El Bassot i la seua família són el que nosaltres entenem la memòria de Guillem”, destaca.

 

Cultura i memòria al punt de mira del feixisme

Els diferents panells ceràmics de la Ruta Estellés han sigut objectiu de grups ultra en els últims temps. El passat 2 de juliol, sobre un dels taulells van aparéixer dibuixades esvàstiques, creus cèltiques i les sigles de l’organització paramilitar del govern nazi, la Schutzstaffel (SS). Era la segona vegada que, enguany, tant alguns dels panells com la seu de l’associació cultural patien un atac feixista. “Una altra vegada ens pinten simbologia feixista i embruten les plaques de la Ruta Estellés. Tornem a patir els atacs feixistes dels intolerants, dels racistes, dels violents”, van denunciar a les seues xarxes socials.

L’associació ha patit atacs des del seu naixement per part de membres d’Ultra Yomus, d’España 2000 i del Grup d’Acció Valencianista (GAV), segons indiquen. Malgrat que els últims s’han focalitzat contra els taulells d’Estellés, grupuscles feixistes van cremar la façana de l’antiga seu del Ca Bassot. A més a més, va viure una època de criminalització mediàtica per part del diari Las Provincias. “Vam convidar un grup d’activistes a una xerrada sobre la repressió a Euskal Herria i el periòdic valencià va fer una campanya molt agressiva contra nosaltres”, relata Pérez.

El Bassot té molt clara la resposta antifeixista que s’ha d’organitzar per fer front a aquests atacs. Després que la Plataforma Antifeixista haja intentat reunir-se amb l’Ajuntament “sense èxit”, Bordes creu que la millor opció és “crear una consciència forta contra el feixisme”, a través de les diferents activitats i mobilitzacions, per aconseguir que siga “tot el poble qui denuncie els atacs”.

 

Arrelades al territori

Burjassot, destaca Pérez, és un poble que sempre ha viscut mirant per l’Horta, ja que ha sigut molt important per a la seua gent. “L’hem de defensar, perquè és un pulmó verd per al poble i també un lloc de possible treball per a la gent jove”, argumenta. Per aquests motius, la lluita pel territori ha sigut una reivindicació que sempre han tingut molt present, especialment al voltant de la construcció urbanística que es va patir durant les dècades dels 80 i 90 i principis dels 2000, així com la lluita contra el soterrament de les vies del metro.

El fet que l’Horta no siga factible per a viure, és a dir, que les llauradores del poble no puguen viure dels seus camps, després de la construcció que hi ha hagut, ha fet “oblidar aquest espai durant els últims anys”, lamenta. Una situació a la qual es va sumar la decisió que va prendre l’Ajuntament del municipi, governat pel PSOE, amb l’objectiu de soterrar les vies del metro. “Amb l’excusa del soterrament de les vies es volia requalificar molt de terreny de l’Horta per construir”, denuncia.

Ca Bassot es va convertir en la seu on grups de música de la Gran Bretanya, Occitània, Nicaragua o l’Argentina mostraven les seues danses

Davant de totes aquestes realitats, va sorgir la iniciativa d’organitzar l’Aplec de l’Horta Nord, el qual va facilitar conéixer la realitat de tots els pobles, així com de les organitzacions que treballen a la comarca per denunciar els problemes que hi ha en comú. A l’Aplec es van reunir col·lectius de tota la comarca, com Maulets i Endavant, i organitzacions culturals, com l’Andana (Puçol), entre d’altres, fins a una totalitat d’uns 20 o 30 col·lectius. “Per a nosaltres, organitzar el primer Aplec de l’Horta Nord va ser una experiència molt bonica i enriquidora”, relata Mercè Pérez, per a qui saber que els pobles de l’Horta Nord, en ser “ciutats dormitori de València”, comparteixen “els mateixos problemes i reivindicacions”, els va fer unir encara més.

L’accés a una sanitat i educació públiques i de qualitat, unes bones infraestructures, així com una major implantació del comerç local han sigut els eixos que han protagonitzat les lluites veïnals del Bassot. “Els ambulatoris i les escoles són molt antigues i presenten moltes deficiències, com és el cas del col·legi Sant Joan de Ribera. A més a més, la cultura i el comerç de barri no existeixen”, denuncien des de l’associació. Aquestes problemàtiques deriven del fet que Burjassot s’ha convertit en una ciutat dormitori. La seua proximitat a València i una oferta de lloguers “molt més barata que a la capital” han provocat que gent d’arreu de l’Estat espanyol i d’altres pobles d’Europa, Àfrica i Amèrica del Sud troben un lloc on dormir a Burjassot, però la seua vida laboral i el seu oci estan a la ciutat de València.

 

El Bassot, popular arreu del món

El Taller de Balls del Bassot va ser una altra de les activitats que han marcat l’essència del Bassot des del seu origen. L’objectiu principal de la creació d’aquest grup de treball va ser donar resposta “a la forta demanda d’un espai valencià d’ensenyament de ball popular i d’arrel tradicional”, expliquen des de l’associació. Durant les classes, un professional ensenyava els diferents passos de ball. D’aquesta manera, la gent que s’apuntava podia aprendre des de zero.

Poc després de les primeres sessions, Ca Bassot es va convertir en la seu on grups de música de la Gran Bretanya, Occitània, Nicaragua o l’Argentina mostraven les seues danses. “Si alguna cosa ha fet internacional a Ca Bassot és el ball i aquestes trobades”, afirma Martínez, per a qui el col·lectiu no tindria sentit sense la música popular i tradicional. Tanmateix, amb el pas del temps, el Taller de Balls s’ha convertit en jam sessions.

Després de 25 anys de lluita antifeixista, feminista, territorial i cultural, Ca Bassot no ha canviat cap de les reivindicacions. Però, durant tots aquests anys, s’han sumat altres lluites, com el suport als pobles palestí i sahrauí, a les preses polítiques catalanes o contra la precarietat laboral i els desnonaments. “Les nostres portes estan obertes a tot el món i a totes les lluites”, subratllen les dues membres. “L’esperit continua i continuarà, perquè el feixisme segueix impune, i la dona, la classe treballadora, així com la llengua estan en les mateixes condicions precàries”.

 

Article publicat al número 466 publicación número 466 de la Directa