Un macroprojecte miner posa davant del mirall els nombrosos problemes estructurals d’aquesta regió administrada per l’Estat francès
Joana Voisin Crusat (París) | @joana_voisin
Una mina d’or a cel obert, d’una superfície equivalent a 32 camps de futbol, en plena selva amazònica de la Guaiana Francesa, l’últim territori continental de les Amèriques que segueix sent administrat per una potència europea. Aquest és el projecte conegut com a Muntanya d’Or, proposat per un consorci format per l’empresa minera russa Nordgold i la canadenca Columbus Gold. La concessió tindria una durada de dotze anys –del 2022 al 2034– per tal d’extreure 96 tones d’or i, si es tira endavant, seria l’explotació minera més gran de l’Estat francès. Tot i que, segons el col·lectiu Or de question, més d’un 70% de la població local rebutja el projecte, qui tindrà l’última paraula és l’executiu d’Emmanuel Macron. I és que la majoria de les terres guaianeses pertanyen a l’Estat francès, incloent-hi el jaciment de la Muntanya d’Or.
L’Elisi es mostra favorable al projecte, ja que el veu com una oportunitat per a dinamitzar l’economia de la regió. Macron, en una visita recent, declarava que “es tracta d’un projecte que pot ser un èxit per a la Guaiana sempre que s’adeqüi als criteris de mina responsable i potenciï l’activitat local”. En tot cas, sobre la decisió final de l’executiu envers al projecte, el president francès ha promès respectar els resultats d’una comissió de debat públic entre els diferents actors locals i representants del projecte miner. Uns resultats que es faran públics aquest novembre.
La concessió per al projecte conegut com a Muntanya d’Or tindria una durada de dotze anys –del 2022 al 2034– per tal d’extreure 96 tones d’or i, si es tira endavant, seria l’explotació minera més gran de l’Estat francès
Segons un informe de l’organització World Wildlife Fund (WWF), el projecte implicarà una inversió de fons públics de més de 420 milions d’euros, ja que com que es tracta d’una concessió, és l’Estat francès qui haurà de permetre la viabilitat del projecte pel que fa a infraestructures. Situada en plena selva, es preveu la construcció d’una carretera de més de 125 quilòmetres i d’una central de biomassa per poder proveir l’energia necessària per al funcionament de la mina.
Però si nombroses plataformes locals i entitats de defensa del medi ambient s’han posicionat en contra del projecte, per a altres guaianeses la construcció de la Muntanya d’Or permetria frenar el gran problema de Guaiana: l’explotació il·legal d’or.
El Dorado francès
L’Amèrica Llatina representa més d’un 20% de la producció mundial d’or, principalment concentrada a la serralada andina –Perú, Equador i Bolívia–, al sud-est de la conca amazònica i, finalment, al massís de les Guaianes. Les primeres activitats d’extracció van començar a desenvolupar-s’hi a mitjans del segle XIX, després que es localitzessin diversos jaciments aurífers, convertint la zona en un escenari més del període de la febre de l’or. Ara bé, des dels anys 90, les Guaianes tornen a experimentar una nova onada de persones que busquen or que duen a terme explotacions il·legals: WWF calcula que el 2015 a la Guaiana Francesa es van extreure entre 10 i 12 tones d’or malgrat que la producció declarada era de menys de dues.
Tal com explica el realitzador Philippe Lafaix en el seu documental La llei de la selva, el factor decisiu d’aquesta nova febre de l’or va donar-se el 1992, quan un buscador brasiler va treure 1,5 quilos d’aquest metall d’una antiga mina. Això va provocar l’interès de nombrosos grups miners, però com que la legislació francesa és dura pel que fa a l’explotació minera, algunes multinacionals van optar per fer ofertes de col·laboració a immigrants clandestines que ben aviat se’n van independitzar per crear les seves pròpies explotacions. Des d’aleshores, el nombre de negocis d’extracció d’or il·legals no ha deixat d’augmentar: l’Oficina Nacional dels Boscos censava 302 explotacions a principis del 2017 i 609 a finals del mateix any.
Es calcula que més de 30.000 persones viuen en la clandestinitat, sense cap tipus d’estatus jurídic. Una situació que alimenta un clima de criminalitat pel qual els efectius policials i judicials són insuficients: esclavatge, homicidis, tràfic de drogues i prostitució
Aquest fenomen està intrínsecament lligat al de la immigració clandestina. De la mida de Portugal, la Guaiana Francesa comparteix una frontera de 730 quilòmetres amb el Brasil i de 520 amb Surinam i està recoberta al 95% per un dens bosc tropical. Un context que dificulta el control duaner i que encoratja la immigració, que prové majoritàriament dels dos països veïns i d’Haití. La població estrangera representa així un 30% de la població total de la regió, d’unes 252.000 persones, el 2017. Aquest alt percentatge d’immigració –en comparació amb el nombre d’habitants de la Guaiana Francesa– es deu a la diferència abismal en les condicions laborals entre aquests països de l’Amèrica Llatina i la regió francesa: treballar tres mesos a la Guaiana suposa guanyar ingressos comparables a 10 anys de feina al Brasil. L’administració francesa accepta tan sols un 3% de les sol·licituds de permís de treball, així que la majoria d’immigrades decideixen viure en la clandestinitat, treballant en l’extracció il·legal. Es calcula que més de 30.000 persones viuen en la clandestinitat, sense cap tipus d’estatus jurídic. Una situació que alimenta un clima de criminalitat pel qual els efectius policials i judicials són insuficients: esclavatge, homicidis, tràfic de drogues i prostitució.
Així, el projecte de la Muntanya d’Or es veu com una manera de fer front a aquest problema. Tal com explicava el president de la Col·lectivitat de Guaiana, Rodolphe Alexandre, a la principal televisió de la regió Guyane la 1ère, “aquest projecte permetria substituir el que és il·legal pel que és legal […] i ens permetria lluitar contra els problemes d’atur i de fuga de cervells amb la creació de 750 places de feina directes”. Ara bé, per a Christiane Taubira –diputada durant gairebé vint anys de la Guaiana i exministra de Justícia del govern d’Hollande que va acabar dimitint–, “es tracta d’un projecte industrial i, per tant, orientat a la recerca de beneficis pels seus accionistes”. “No té cap sentit dir que contribuirà a una millora de la qualitat de vida dels guaianesos. Aquest no és el rol d’una multinacional, són les polítiques públiques que ho han de fer. Tenim un clar problema de capacitat per a elaborar un discurs coherent sobre el tipus de futur col·lectiu que volem”, explicava també a Guyane la 1ère.
El territori abandonat de la República
Si el projecte de la Muntanya d’Or s’ha fet tan delicat, és perquè implica un replantejament de les polítiques locals en les futures dècades. Els problemes lligats a l’explotació il·legal d’or no han rebut respostes concretes per part de l’administració francesa, de manera que la taxa de criminalitat és la més alta de l’Estat. Aquesta situació ha implicat un laxisme en polítiques públiques: l’accés a l’educació i a la sanitat no es pot garantir per a tothom i alguns pobles encara no estan connectats per carretera. Amb un atur d’un 30% i una forta taxa d’homicidis que afecta el jovent, les condicions de vida estan lluny de ser òptimes per a la població local.
Amb un atur d’un 30% i una forta taxa d’homicidis que afecta el jovent, les condicions de vida estan lluny de ser òptimes per a la població local
L’extracció il·legal d’or ha tingut, a més, fortes conseqüències ecològiques lligades a l’ús del mercuri per separar l’or de la resta de minerals. Segons l’Organització Mundial de la Salut, els pobles del riu Maroni –que fa frontera entre la Guaiana i el Surinam– són actualment els més afectats del món per la contaminació de mercuri; s’hi ha documentat un 25% de naixements amb alteracions neurològiques. Per a Yves Gery, autor del llibre Els abandonats de la República, “França tan sols es limita a oferir a aquestes poblacions una aculturació forçada, una nacionalitat i una bandera però cap accés veritable als seus drets fonamentals de ciutadans francesos, a la salut i a una educació respectuosa amb la seva cultura. El que els estan negant és el dret a existir com a amerindis”.
Per a Christophe Yanuwana Pierre, un dels portaveus del col·lectiu Joventut Autòctona de la Guaiana, “la mina tindria un consum de més de 20 megawatts quan a la ciutat de Saint-Laurent-du-Maroni, una petita ciutat d’uns 50.000 habitants, hi ha talls de corrent cada dia. Un context que penalitza considerablement els nostres petits productors i empresaris locals. El missatge que estem rebent és que quan una multinacional ve a instal·lar-se, de cop i volta apareixen solucions miraculoses de tot arreu. Si veiéssiu l’estat de les carreteres i del sistema sanitari guaianès… És intolerable que no hi hagi solucions adreçades a la població guaianesa però sí a les multinacionals. Això és a casa nostra però són persones que viuen a milers de quilòmetres qui decidiran posar en perill les nostres vides i el nostre medi ambient sense que tinguem res a canvi”
