“Han de semblar europeus”, explica la Bianca mentre reparteix roba a una família afganesa acabada d’arribar al poble italià d’Ors, setanta quilòmetres a l’oest de Torí. Remena caixes farcides amb jerseis i anoracs i tria les peces que encaixen amb el perfil davant la sorpresa dels nouvinguts. Pocs minuts més tard, la Bianca contempla amb satisfacció les sis persones equipades amb abrics colorits, pals d’esquí i un trineu per arrossegar els més menuts. “Crec que ho tenim. Espero que no els reconegui ningú”, comenta l’activista, donant per enllestida la tasca.
L’endemà a primera hora, el recorregut de la família afganesa és tan senzill com delicat. A través de pistes d’esquí i amb les disfresses apropiades per semblar excursionistes, es posen en marxa direcció a la localitat veïna francesa de Montginebre. Sortejant esquiadors i curiosos lliscadors del circuit, les sis familiars, entre elles canalla, avancen inadvertides cap a l’última de les fronteres que les separa de l’Estat francès.
Famílies senceres, a través de pistes d’esquí i disfressades per semblar excursionistes, proven de creuar la frontera
Hores més tard i sense notícies seves, la Bianca celebra la més que probable consecució de la fita. “Quan els enxampen, els retornen cap aquí poc després, així que ho deuen haver aconseguit”. Al cap de poc, un nou grup de migrants es presenta a la porta de l’organització de voluntaris. La feina d’aquestes activistes que donen suport a la gent que passa pel camí és molt sensible: el pas fronterer està vetat a les refugiades, i si les ajuden a creuar s’arrisquen a ser acusades de tràfic de persones o col·laboració amb la immigració il·legal.
La ruta alpina és una via prou concorreguda. El nombre de migrants que hi passa s’ha reduït per la pandèmia, però el camí no ha deixat d’estar transitat. Es calcula que milers de persones han creuat per aquesta regió durant els darrers anys. Per arribar a l’Estat francès, intenten sortejar els controls policials fent travesses per zones muntanyoses més aviat remotes, perilloses i plenes de neu a l’hivern.
Provar-ho de nit
La majoria de persones o grups en trànsit que arriben a Ors no ho tenen fàcil per creuar. Molts no ho aconsegueixen a la primera i han de repetir el pas alpí de forma molt més clandestina i sovint de nit, fins a assolir-ho. És el cas de l’Oussama, un jove que arrossega tres anys de trajecte des que va abandonar Algèria per falta d’oportunitats laborals. Després de dos intents fallits, arrestat per la Gendarmeria francesa, avui ho tornarà a provar per una ruta alternativa i espera tenir més sort. “No és una frontera tan difícil ni violenta com la de Bòsnia amb Croàcia o la de Turquia amb Grècia, però així i tot, la neu ho dificulta tot”, apunta.
Intenten sortejar la policia fent travesses per zones muntanyoses remotes, perilloses i plenes de neu a l’hivern
Amb la llanterna del mòbil i guiant-se amb algunes indicacions prèviament guardades a Google Maps, l’Oussama recorre amb quatre joves més l’asfalt de la carretera que ressegueix les pistes. Un cop travessat el cartell que indica que han arribat a territori francès i gairebé d’imprevist, el grup salta el voral del camí tot baixant el pendent que separa la carretera de les pistes d’esquí. Ja envoltats de neu, agilitzen el pas, conscients de la vulnerabilitat en què es troben. Pocs metres més endavant, una llum frontal els atura al crit de: “Guàrdia Nacional, els demanem que s’aturin i que ens mostrin els papers i la nacionalitat”. La resposta, ja entrenada arran de situacions semblants, rumoreja feble i abatuda: “No tenim nacionalitat”.
Després d’unes hores sota arrest policial, traslladen quatre dels cinc joves del grup de nou a Itàlia. L’únic menor d’edat que els acompanyava, però, ha estat traslladat a la ciutat de Lió, on diverses entitats de cooperació es faran càrrec d’ell fins que el govern francès activi el procés de tutela legal. Sense la mateixa sort que l’adolescent, els companys que s’han quedat enrere parlen sobre qui voldrà tornar a provar de travessar per la mateixa zona, i qui girarà cua cap a la ciutat de Torí per replantejar-se noves rutes.
Un pas perillós
“Des del 2017, hem rescatat a la muntanya més de 5.000 persones migrants que provaven de travessar a França”, destaca en Michele, membre la Creu Roja italiana, que fa més de tres anys que recorre amb la moto de neu els camins del port alpí que han esdevingut punts de pas pels migrants. “Com que la muntanya presenta nombrosos riscos, la nostra feina és la de prevenir, socórrer i ajudar les persones que trobem desorientades o amb dificultats de travessa. D’entrada els advertim de la perillositat de la ruta i, en cas de seguir endavant, els donem assistència si la requereixen”, explica.
Amb temperatures sovint extremes a la nit, de fins a vint graus sota zero, els equips de rescat assenyalen casos d’hipotèrmia i altres afeccions causades pel fred i el mal equipament. Aquest és un dels principals problemes de qui fa aquesta ruta. “S’han detectat casos de congelació i amputació d’extremitats”, detalla.
En contacte permanent amb la policia italiana, que alhora manté comunicació fluida amb l’homònima francesa, l’equip de la Creu Roja és vital en l’assistència dels qui no poden culminar la travessa. Un cop retornats, les auxiliars de l’organització són qui les porta als refugis d’acollida temporal, on poder menjar i fer nit.
Confluència de dues rutes
Al pas alpí d’Ors-Montginebre fa poc que es veuen més famílies en trànsit. “Quan començava a arribar gent, eren sobretot homes joves que viatjaven sols o en grups reduïts. Ara, però, també trobem famílies amb canalla que, en alguns casos, han nascut durant el trajecte”, concreta la Bianca.
La majoria d’aquestes famílies arriben a través de la ruta dels Balcans, que comença a Grècia o a Bulgària i acaba al nord-est d’Itàlia
La majoria d’aquestes famílies solen arribar a través de la ruta dels Balcans, que comença a Grècia o Bulgària i acaba al nord-est d’Itàlia. Aquest camí, clausurat oficialment el 2016 i ple de fronteres que va deixar l’extinta Iugoslàvia, està marcat per barreres i les constants devolucions en calent. Tot i això, la ruta balcànica va esdevenir de nou la més transitada d’Europa el gener passat, segons dades de l’Agència Europea de Fronteres i Costes (Frontex).
Però aquest no és pas l’únic camí que després segueix pels Alps, ja que també s’hi suma la ruta que creua el Mediterrani central, més perillosa i mortífera que l’anterior. És molta la gent que també arriba al continent per les costes italianes, ja sigui perquè ha estat rescatada per vaixells de Salvament Marítim o bé perquè ha aconseguit creuar el mar. És en aquesta ruta marítima on la diferència entre joves migrants i famílies senceres en trànsit s’accentua, malgrat que és habitual trobar tots dos perfils jugant-se la vida al mar.
Seguir cap al nord
Un cop travessats els Alps i havent entrat a territori francès, moltes persones enfilen cap a altres països europeus com Anglaterra, Escòcia, Bèlgica, Holanda o Alemanya. Sigui per raons d’idioma, sigui perquè parents o coneguts propers hi viuen, perquè veuen més factible tramitar el dret d’asil o aconseguir-hi feina, el trajecte encara no s’acaba.
“Un cop arribi a França m’hi estaré unes setmanes per després anar a Calais i arribar a Anglaterra. Allà em retrobaré amb amics, trobaré feina i una bona vida”, diu l’Oussama, mentre mata l’espera donant voltes pel centre d’Ors. “No em sento bé, estic mentalment esgotat. Fa tres anys que només penso a avançar i avançar. Comparat amb el tot què porto sembla poc el què em queda, però no serà demà que ho aconsegueixi”, conclou.
