Les pitjors sospites de les treballadores de les tres plantes de la Nissan a Catalunya es van fer realitat aquest dijous 28 de maig: l’empresa anunciava el tancament de les factories, el que deixa al carrer més de 3.000 treballadores directes i 20.000 indirectes. No els ha vingut de nou. El passat 4 de maig la plantilla de Nissan Motor Ibérica es declara en vaga indefinida, en protesta contra l’amenaça de la multinacional japonesa de tancar les plantes catalanes i traslladar la producció a diverses fàbriques de Renault, fet que es confirmava ahir amb un comunicat oficial als sindicats per part del president de Nissan a Europa, Gianluca de Ficchy
L’inici de la vaga va coincidir amb la tornada parcial de l’activitat laboral, després de l’aturada provocada per la crisi sanitària i el decret de l’estat d’alarma. Davant la protesta, l’empresa va decidir afegir les 900 treballadores en vaga a l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) aprovat al començament de la pandèmia. Per la seva banda, els sindicats han presentat una demanda contra la multinacional perquè consideren que aquesta decisió vulnera els seus drets laborals.
Segons els directius de Nissan-Renault, la decisió forma part d’un pla de reestructuració de la companyia per fer front a la caiguda de vendes que ha provocat la pandèmia de la COVID-19
Segons els directius de Nissan-Renault, l’empresa es vol allunyar de l’estratègia d’expansió i racionalitzar les seves operacions. La decisió forma part d’un pla de reestructuració de la companyia per fer front a la caiguda de vendes que ha provocat la pandèmia de la COVID-19, fet que ha agreujat la situació dels darrers anys, en què la multinacional ha patit una progressiva disminució dels beneficis. Abans de l’aturada de l’activitat durant l’estat d’alarma, la producció de la fàbrica de la Zona Franca es trobava al 30% de la seva capacitat i l’empresa ja havia comunicat que deixava de fabricar el nou model Mercedes-Benz Classe X.
El conglomerat automobilístic internacional encapçalat per Nissan, Renault i Mitsubishi pretén reorganitzar la localització de les seves indústries. En aquest sentit, Nissan vol aprofitar la situació arran de la crisi sanitària per reduir la seva presència a Europa i replegar-se al Japó, la Xina i els Estats Units. La planta de Nissan a Barcelona queda fora, doncs, dels plans del grup internacional del motor.
Una setmana abans de confirmar-se el tancament, la consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Àngels Chacón, demanava prudència i honestedat a l’empresa abans de prendre qualsevol decisió, que afecta greument al sector automobilístic català i perjudica el desenvolupament de qualsevol procés de recuperació posterior a la crisi sanitària. En aquest sentit, el passat mes de març, el Govern i el Ministeri espanyol d’Indústria presentaven a l’empresa un pla de competitivitat en què a més d’oferir ajudes i subvencions públiques, també es volia incentivar logísticament la presència de Nissan en la capital catalana, sense èxit.
Tot i la promesa de les administracions de negociar un acord conjunt amb la multinacional per evitar el tancament, immediatament després de confirmar-se la decisió de tancar les plantes de Nissan a Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, les protestes van esclatar al recinte exterior de la planta de la Zona Franca, que aplega la majoria de la plantilla catalana de Nissan. Prop de mig miler de treballadores van cremar pneumàtics i es va tallar el trànsit de la ronda Litoral. També va haver-hi accions a la planta de Montcada, on desenes de treballadores van ocupar l’autovia C-17.
Aquest divendres 29 de maig, les protestes han continuat a quatre concessionaris de Nissan. A l’exterior de Motor Llansà, a l’avinguda de la Gran via de l’Hospitalet de Llobregat, mig miler de persones han enganxat nombrosos papers amb diferents missatges en defensa de la plantilla i contra la decisió de l’empresa: “Nissan no es tanca”, “25.000 famílies en lluita”… Durant l’acció s’ha llegit un comunicat en el qual les treballadores adverteixen que seguiran la mobilització amb accions contundents. Carlos, un dels treballadors de la plantilla afectat per l’ERTO que es manifestava davant el concessionari de L’Hospitalet, critica la incertesa de la situació: “de moment estem perduts, no sabem si tornarem a treballar abans de desembre”. “Després de 29 anys a l’empresa, a veure on vaig ara”, es lamenta aquest afiliat al Sindicat Independent d’Empreses Nissan Sigen-USOC, el sindicat majoritari a Nissan Motor Ibérica.
El Secretariat Permanent de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya va qualificar la decisió d’un “nou cas de terrorisme patronal”
En una nota de premsa publicada poques hores després de la confirmació del tancament de les tres plantes, el Secretariat Permanent de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya va qualificar la decisió d’un “nou cas de terrorisme patronal” en el qual la multinacional “prioritza la seva voluntat d’incrementar beneficis i condemna 25.000 famílies a l’atur i a la pobresa”. “Ho fa, a més, de forma premeditada i calculada, després d’anys de xuclar diners de tota la ciutadania en forma d’ajudes i subvencions directes i indirectes. Uns ajuts que els darrers 25 anys han suposat centenars de milions d’euros pagats entre tots i totes nosaltres”, continua el comunicat, que finalitza amb una crida a la mobilització permanent i a un boicot indefinit als productes de Nissan, al mateix temps que exigeix a les administracions l’expropiació i nacionalització immediata de les instal·lacions i la maquinària.
D’altra banda, Javier Turrillo, delegat sindical de la CGT a Nissan, ha assegurat que no només no descarten la negociació amb les administracions sinó que ja han fet propostes als governs català i espanyol. Confirma que contemplen la nacionalització de les plantes catalanes com a una opció viable i adverteix que pensen seguir amb un “calendari d’accions contundents en punts estratègics per tal de visibilitzar el conflicte i forçar a una reacció per part de l’empresa”. Afirma que la lluita compta amb el suport de les companyes d’altres empreses del sector, com Seat, i de diverses organitzacions polítiques i socials, com Lluita Internacionalista i altres sindicats de classe.
Per la seva banda, els comitès d’empresa de la Confederació Sindical de Comissions Obreres de Catalunya (CC.OO.) asseguren que seguiran tractant de convèncer a l’empresa de la necessitat de mantenir la planta de la Zona Franca i la resta d’instal·lacions, al mateix temps que acusen Nissan d’enganyar les treballadores i d’incomplir els acords pactats amb les administracions. Per últim, discrepen de la suposada manca de rendibilitat argumentada per la multinacional i afirmen que les fàbriques de Nissan a l’Estat espanyol tenen un dels nivells de rendibilitat més elevats del grup i una alta flexibilitat per desenvolupar fins a cinc models diferents al mateix temps.
Diego Martínez, treballador de Nissan afiliat a CC.OO., encara té “confiança en què es pugui revertir la situació, a partir de la pressió, les mobilitzacions i la unitat de tota la plantilla, independentment de la seva afiliació”. “Tot i que ja hi havia rumors, la decisió de tancar la planta ens ha agafat indefensos en ple confinament. Esperàvem que podia passar però no de forma tan dràstica”, afegeix Martínez, que espera que les administracions facin un esforç i es pugui evitar el tancament. “Tenim un potencial tecnològic i humà sobradament demostrat, amb una elevada rendibilitat i una qualitat excel·lent en el producte final, tot i el que diguin els directius de Nissan”, ha conclòs.
