Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La plataforma Cuidem Benimaclet naix per aturar el PAI i proposar un nou model de barri

El col·lectiu sorgeix de la necessitat de lluitar contra els interessos especulatius del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet. Un projecte que va nàixer amb l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana de 1988, amb l’objectiu d’urbanitzar 176.000 metres quadrats d’una zona agrícola i d’alqueries tradicionals

Reunió de la plataforma Cuidem Benimaclet / Arxiu

L’amenaça urbanitzadora al barri de Benimaclet ha provocat la creació de Cuidem Benimaclet, una plataforma integrada per veïnes, col·lectius i associacions de la zona, que lluita per impedir “cap edificació residencial, expansiva i especuladora a la zona del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet”, segons va explicar una de les portaveus del col·lectiu, Mar Ruiz, en l’acte de presentació, que es va organitzar el passat dijous a la junta de districte del barri i va reunir un centenar de persones.

La franja-objecte és de 176.000 metres quadrats de terrenys agrícoles amb alqueries tradicionals. Després d’haver-se aïllat i programat aquest terreny en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1988, han estat trenta anys de plans urbanístics sense cap edificació. No obstant això, fa poc es va conèixer que l’empresa Metrovacesa es podria encarregar del nou PAI. De fet, fa un any el banc BBVA va traspassar a Metrovacesa sòl per construir 600 habitatges i l’empresa va aconseguir amb l’operació el 40% del PAI de Benimaclet.

Davant d’aquest nou interès especulatiu, la desclassificació del Sòl Urbanitzable Programat (SUP) a Sòl No Urbanitzable (SNU) és l’eina que presenta Cuidem per aturar de manera definitiva el PAI. “Demanem que el terreny que es vol urbanitzar es mantinga en el règim actual de sòl rural”, matisa Ruiz, qui defensa que d’aquesta forma es podria construir “amb un impacte mínim” o  només “per a certs usos públics”, i “es protegiria l’essència del barri”.

La desclassificació del Sòl Urbanitzable Programat a Sòl No Urbanitzable és l’eina a través de la qual la plataforma Cuidem Benimaclet vol paralitzar definitivament el PAI

La proposta, que ja han presentat a l’Ajuntament, s’ha utilitzat en altres llocs de l’Estat espanyol i del País Valencià com, per exemple, a Dénia. Allí, l’empresa Nou Litoral SL disposava en el PAI Racons 2 d’uns terrenys qualificats com a sòl urbanitzable en l’any 2006. Però, aquell plantejament va ser anul·lat pels tribunals en 2012, i substituït en 2013 pel nou Règim Urbanístic Transitori (RUT), on passava a ser sòl rural protegit de caràcter forestal. Així mateix, la portaveu destaca que, ara mateix, “encara som a temps, legalment, per desclassificar”. “És una eina possible i viable”, afegeix.

Un altre dels aspectes que també faria efectiva la desclassificació, segons Cuidem, és que no s’ha patrimonialitzat el sòl, és a dir, “cap constructora ha fet seu el terreny i no n’hi ha hagut ni s’han preparat les obres”. Així doncs, aquest mecanisme permetria mantenir el “caràcter rural de Benimaclet” i “crear les infraestructures que el barri necessita”. “Sabem que a Benimaclet cal millorar i ampliar els equipaments públics, com parcs, zones esportives o una escola infantil i amb la desclassificació seria possible”, reivindica Ruiz, qui, per contra, avança que el procés exigiria revisar de manera estructural el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València de 1988.

Per la seua part, Carlos Marcos, també portaveu de la plataforma, afirma que a Benimaclet “hi ha una demanda d’habitatge, però no a tota la ciutat de València, on existeixen 50.000 habitatges buits”. Per aquesta raó, en la seua opinió, cal millorar la qualitat de vida en tots els barris, però “no focalitzar tots els esforços en les àrees de moda fins que se saturen”.


Teixir una estratègia comuna per millorar el barri

Cuidem Benimaclet vol anar molt més enllà de la paralització del PAI i del plantejament d’un nou PGOU. La nova Plataforma també busca convertir-se en una ferramenta que possibilite teixir una estratègia comuna de defensa del barri i del territori. En definitiva, “una eina comuna per proposar un nou model de ciutat, feminista, anticapitalista i feta per i amb nosaltres”, indica Ruiz.

La Plataforma també planteja algunes mesures, com la recuperació de l’Horta i de totes les zones verdes, “perquè són una barrera natural de la Ronda Nord, combaten la calor i afavoreixen el drenatge natural”

En aquest sentit, ja han plantejat també algunes mesures, com la recuperació de l’Horta i de totes les zones verdes, “perquè són una barrera natural de la Ronda Nord, combaten la calor de la ciutat i afavoreixen el drenatge natural, evitant les inundacions”, defensa Marcos, per a qui, mantenir la zona de transició verda barri-ciutat permet “protegir l’ecosistema de l’horta, preservar les alqueries històriques, els camins rurals i les séquies”. A més a més, també es busca protegir el sistema “mil·lenari” de rec valencià, reconegut per la UNESCO “a través de la inclusió com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat del Tribunal de les Aigües”.


L’origen del PAI 

Fa un any, el CSOA Horta, junt amb altres col·lectius, va engegar la campanya “Mai PAI”, amb l’objectiu de divulgar i col·lectivitzar informació i coneixements entre les veïnes, mitjançant xerrades i material informatiu sobre un PAI que es remunta fins a l’any 1988, quan l’Ajuntament i la Generalitat van aprovar el PGOU de València.

En 1995, l’empresa Benimaclet Este SA, formada per les mercantils Urbem, Edival i Covasa, va guanyar un concurs d’expropiació de la zona i, set anys més tard, es va aprovar al PAI. A continuació, van començar a produir-se una sèrie d’irregularitats que provocaren que els propietaris dels terrenys  presentaren al·legacions, encara que “l’empresa no va respondre a cap reclamació o queixa”, recorda Marcos.

Fruit de les al·legacions, es va declarar inviable el projecte plantejat i s’inicià una etapa de desavinences i demandes molt oposades entre el Consistori i l’agent urbanitzador. En el 2007, en mig del procés, Benimaclet Este, formada encara per les tres empreses, és absorbida per Urbem; i quatre anys més tard, el pla es cancel·la, sense fer-se efectiu per un defecte de forma.


Negociacions entre l’Ajuntament i l’Associació de Veïns i Veïnes

Fa tres anys, l’Ajuntament de València va encetar un procés de participació ciutadana per reformular el PAI de Benimaclet aprovat en 2003. L’Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet va celebrar un concurs, patrocinat per Caixa Popular, amb l’objectiu que la ciutadania poguera aportar diferents propostes. De les tres guanyadores es creà la marca Benimaclet és Futur.

Fa tres anys, l’Ajuntament de València va encetar un procés de participació ciutadana per reformular el PAI de Benimaclet aprovat en 2003

Seguidament, es van realitzar uns tallers, promoguts per la Regidoria de Participació Ciutadana i per la nova marca, per tal de preguntar a les veïnes i col·lectius quin tipus de barri volien. Després d’aquestes jornades, es van extraure noves idees i va sorgir una proposta definitiva, la qual es presentà als tècnics de l’Ajuntament. Aquesta, aprovada per l’Ajuntament, ha consistit en ordenar l’edificació als dos extrems de tota la franja urbanitzable, deixant enmig una zona natural i protegida, amb servei de parc i de lleure.

“Molta de la gent que ara forma part de la Plataforma va participar en els tallers de Benimaclet és Futur”, recorda Mar, qui està d’acord amb algunes de les idees que van sorgir, però considera que s’ha de ser “una mica més ambiciós”, ja que “no es pot permetre que s’edifique o que hi haja una nova especulació immobiliària que no atendria a les necessitats del barri de Benimaclet”.