Aquest dimecres, 20 de desembre, està prevista l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic (PDU) Biopol-Granvia per la Comissió de Territori de Catalunya, òrgan administratiu del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de política territorial i urbanisme. Té caràcter d’òrgan resolutiu en aquestes matèries i pel que fa a la tramitació i aprovació dels plans urbanístics.
De manera gairebé immediata, la plataforma veïnal No Més Blocs, que s’hi oposa al pla urbanístic, ha convocat una assemblea per valorar la situació i decidir possibles accions jurídiques. Fa tot just un any, quan va ser aprovat inicialment per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (AMB), el col·lectiu de Bellvitge ja va posar en marxa una campanya d’al·legacions massiva i, en paral·lel, una altra de recaptació de fons per presentar un recurs contenciós administratiu davant la justícia.
Dos dels arguments esgrimits a les al·legacions de No Més Blocs són l’impacte ambiental sobre el territori, amb especial preocupació per les conseqüències sobre l’aqüífer i l’ecosistema del Delta del Llobregat; i la generació de més contaminació ambiental i acústica
Segons els màxims responsables de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de l’Hospitalet, el PDU Biopol-Granvia representa l’eina per establir les directrius urbanístiques per desenvolupar un bioclúster d’innovació i salut. Estarà integrat per un conjunt d’empreses vinculades a la biomedicina, com l’Hospital de Bellvitge, el campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital Duran i Reynals, seu de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). “La missió del nou PDU –en referència al PDU Granvia, anul·lat de ple dret pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el mes de novembre de 2020– és la transformació i ordenació del sòl per afavorir la implantació d’un nou pol d’activitat econòmica vinculat a la investigació biomèdica i les ciències de la salut”, defensen l’alcaldessa Núria Marín i l’actual consellera de Territori, Ester Capella.
A més d’un “projecte estratègic de país”, que té com a objectiu potenciar i consolidar la investigació i la innovació biomèdica, el pla suposaria la creació de 30.000 llocs de treball directes. Les administracions preveuen un impacte econòmic d’uns 4.400 milions d’euros, que suposaria, aproximadament, l’1,8% del PIB català total. Segons es pot llegir a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, “aquesta nova activitat econòmica i de recerca s’ha d’articular al voltant de l’eix de la Granvia, que haurà de ser transformada per permetre, i millorar, la relació entre els costats nord i sud de la mateixa; així com per a reorganitzar la vialitat i els accessos als diferents equipaments sanitaris i docents existents en l’actualitat, i també l’augment de les zones verdes de la ciutat o la comunicació del sistema d’espais lliures amb el corredor ecològic-fluvial del riu Llobregat”.
Impacte ambiental
Tal com publicàvem fa un any a Districte 7, els punts de vista del Govern de la Generalitat i el consistori de l’Hospitalet contrasten radicalment amb els de No Més Blocs. Mentre els primers asseguren que el PDU Biopol-Granvia tindrà un positiu impacte econòmic, amb la creació de fins a 50.000 llocs de feina, des de la plataforma veïnal consideren que el PDU és un “pelotasso” urbanístic, una “bogeria” pel fet que suposaria reedificar i urbanitzar 500.000 metres quadrats en l’actual context d’emergència climàtica i de prealerta per sequera. Dos dels principals arguments esgrimits a les al·legacions presentades per No Més Blocs són l’impacte ambiental sobre el territori, amb especial preocupació per les conseqüències sobre l’aqüífer i l’ecosistema del Delta del Llobregat; i la generació de més contaminació ambiental i acústica a l’àrea que envolta la zona hospitalària, tant per la seva construcció com per la mobilitat generada (l’estudi d’impacte ambiental preveu un increment de 50.000 tones anuals de CO₂ només per aquest concepte). De fet, el Departament d’Acció Climàtica ha emès un informe desfavorable i ha instat a les administracions competents a fer les modificacions oportunes.
“Encara tenim marge de maniobra perquè es poden presentar noves al·legacions i, fins i tot, presentar un recurs judicial, que és segurament el que acabarem fent”, comenta Javi Mulero, membre de No Més Blocs
D’altra banda, el 20 d’abril d’enguany, Protecció Civil va fer arribar a la plataforma veïnal un informe desfavorable que van remetre al Departament de Territori durant el període d’exposició pública del PDU Biopol-Granvia, de caràcter preceptiu i vinculant. Aquest, que segons No Més Blocs obliga a modificar tot el planejament i l’ordenació prevista; fa referència al risc pel trànsit de mercaderies perilloses per la ronda del Litoral, una “Zona d’Indefensió” de 300 metres a banda i banda de l’esmentada via “on són incompatibles totes les activitats econòmiques i usos previstos per al Biopol”. Per al veïnat, aquestes limitacions fan perdre la seva funcionalitat per a l’ús que se’ls pretén donar, i per tant també són incompatibles, segons una sentència del TSJC sobre l’anterior PDU de Vila-seca (Hard Rock Cafè), anul·lat de ple dret per aquest motiu.
Javi Mulero, membre de No Més Blocs, és conscient que s’aprovarà i començarà el període de licitació de les obres de soterrament de la Granvia i de la resta de projectes inclosos al PDU, on hi aniran els edificis. Això pot trigar un any. “Encara tenim marge de maniobra perquè es poden presentar noves al·legacions i, fins i tot, presentar un recurs judicial, que és segurament el que acabarem fent”, comenta Mulero, que afegeix que per aturar aquest PDU han canviat d’estratègia respecte al PDU Granvia, que va ser declarat nul de ple dret l’any 2020. “Tot i que mantenim la lluita al carrer per visibilitzar la nostra oposició, hem decidit anar per la via jurídica. Estem valorant presentar un recurs contenciós administratiu via Ecologistes en Acció o La Saboga, però ho hem d’acabar de decidir en assemblea. També tenim altres opcions, com prèviament presentar un recurs potestatiu de reposició, que ens permetria guanyar temps abans d’encetar les accions judicials”, especifica Mulero.
*Article publicat originalment a Districte 7