Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El veïnat de l'Hospitalet i de l'àrea metropolitana protesta contra les polítiques urbanístiques

La coordinadora Un altre l'Hospitalet és possible ha organitzat una manifestació per reclamar a les administracions una "aturada urbanística indefinida", polítiques d’habitatge "reals", un augment de les zones "realment verdes" i la preservació d'espais sense edificar

Manifestació de la coordinadora Un altre l'Hospitalet és possible / Redacció Districte 7

Amb el lema “Aturada Urbanística Indefinida JA!”, la coordinadora local Un altre l’Hospitalet és possible ha organitzat una manifestació als carrers de la ciutat que ha aplegat unes 500 persones, procedents de diferents barris de la ciutat i de diversos municipis del Baix Llobregat. La mobilització s’ha convocat amb l’objectiu de denunciar la política urbanística de l’Ajuntament de l’Hospitalet i de les diferents administracions locals i metropolitanes del Barcelonès sud i el Baix Llobregat. Convocades a la plaça de l’Ajuntament, les manifestants ha recorregut els carrers del centre i del barri de Sant Josep, i han finalitzat davant de l’antiga fàbrica de Cosme Toda, patrimoni reivindicat pel veïnat on està en marxa la promoció immobiliària Can Batllori, que preveu la construcció d’un total de 1.397 pisos. Durant el recorregut, en passar per la comissaria de la policia espanyola, s’ha recordat Pedro Álvarez, assassinat d’un tret al cap la nit del 15 de desembre de 1992, avui que el Tribunal Suprem ha tancat definitivament el cas. Després de l’acció final, consistent en una plantada popular reivindicativa d’una ciutat “més verda”, s’ha desconvocat la concentració.

Inicialment, la protesta estava pensada per fer visible l’oposició veïnal al Pla Director Urbanístic (PDU) Biopol Granvia, presentat com a Avanç el passat mes de febrer pel Consorci per a la Reforma de la Granvia com a alternativa al PDU Granvia-Llobregat –anul·lat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el novembre de 2020-. Però les activistes van replantejar-la perquè “calia una manifestació més enllà del PDU” i van proposar a col·lectius i veïnes preparar aquesta acció de forma conjunta, sota el paraigua de la coordinadora local. La concentració, que ha tingut lloc només un dia després d’una altra organitzada al municipi veí de Cornellà en contra de l’execució del pla urbanístic Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines, ha rebut el suport de la coordinadora comarcal SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que aplega un total de 60 entitats, organitzacions i plataformes d’arreu de la comarca.


Per una “aturada urbanística indefinida”

Membres de No més blocs, un dels col·lectius veïnals adherits a la coordinadora local hospitalenca, manifesten que l’objectiu de la protesta és “fer visible al carrer el malestar creixent entre el veïnat i exigir una aturada urbanística indefinida per repensar el model de ciutat”. Afegeixen que no només s’oposen al PDU, sinó també a “les noves edificacions de pisos a preus desorbitats que constantment s’aixequen als nostres barris fent que augmenti encara més la densitat poblacional de la ciutat i amb els mateixos serveis públics”. Altres motius que les han fet sortir als carrers són “les 30 famílies que s’han quedat sense plaça a l’escola pública pel curs vinent, les persones desnonades dia rere dia sense solució habitacional, la manca de zones verdes i la mala gestió de l’espai públic”. En definitiva, una part de la ciutadania opina que “l’Hospitalet és una ciutat amb moltes mancances, que provoquen una vulneració dels nostres drets, mentre es posa catifa vermella als especuladors”.

Demanen a les administracions una aturada urbanística indefinida amb l’objectiu de “frenar la pressió a què la vida a l’Hospitalet està sotmesa actualment” i que facin efectives “polítiques reals d’habitatge” no regulades pels mercats immobiliaris

En un manifest conjunt, les activistes hospitalenques asseguren que viuen en una ciutat “que cada dia s’allunya més d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)” i alerten que “la construcció desmesurada i gens planificada que només respon a interessos especulatius” està convertint la segona ciutat catalana més poblada “en un lloc cada vegada més hostil del que tindrem la necessitat de fugir en quant trobem una oportunitat i que generarà, si no es reverteix la situació, en un èxode massiu de refugiats climàtics”. Defensen que “cal començar a decréixer” i posen xifres a l’impacte ambiental de la construcció i l’especulació en l’àmbit global: “consumeix el 40% de l’energia total a la Unió Europea, és responsable de l’ús del 40% dels recursos naturals i genera el 40% dels residus mundials. La construcció també és contaminació”.

 

Per tot plegat, demanen a les administracions una aturada urbanística indefinida amb l’objectiu de “frenar la pressió a què la vida a l’Hospitalet està sotmesa actualment” i que es facin efectives “polítiques reals d’habitatge” no regulades pels mercats immobiliaris per evitar que el veïnat es vegi oblidat a marxar dels barris. També reclamen un augment de la massa arbòria i de les zones “realment verdes”, i el cessament immediat de la tala indiscriminada d’arbres i la pèrdua d’espais verds. En darrer lloc, i en la lluita contra el canvi climàtic, reivindiquen la preservació dels espais sense edificar, com l’espai agrícola de Cal Trabal o d’altres afectats pel PDU Biopol Granvia.


Participació ciutadana no vinculant

L’eix central de l’actual PDU és la creació d’un clúster biomèdic i biotecnològic que, entre d’altres, vol agrupar en un mateix indret diversos centres de referència sanitària com l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia i centres de recerca com l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Segons el document d’objectius i propòsits generals redactat pel Consorci per a la Reforma de la Granvia, “el nou Pla Director Urbanístic ha de proveir els sòls que es destinaran a activitat econòmica i de recerca, així com garantir les dotacions d’espais lliures, equipaments públics i d’infraestructures que connectin aquest nou sector amb la trama urbana de la ciutat”. En la memòria disponible a la pàgina web del Consorci s’especifica que els nous edificis planejats seran “d’ús residencial no permanent”, és a dir laboratoris, oficines, hotels i d’altres, com per exemple residències d’estudiants.

Membres de No més blocs i d’altres entitats hospitalenques que han assistit a les sessions critiquen que el procés “ha estat quelcom fictici, una perversió de la participació veïnal”

Segons fonts municipals, la principal diferència respecte al PDU Granvia-Llobregrat radica en el fet que es traslladen els edificis previstos inicialment al voltant de Cal Trabal al sud de la Granvia i es redueix l’edificabilitat en 70.000 metres quadrats. Des de l’Ajuntament s’assegura també que ara s’aposta pel manteniment de l’actual paisatge de Cal Trabal, que esdevindrà de titularitat pública i que es té previst incorporar 51.000 metres quadrats de zones verdes que milloraran les connexions de L’Hospitalet amb el riu Llobregat. “En total, amb el nou pla es té previst crear 528.000 metres quadrats d’espais verds”, quantifiquen des del Consistori.

Com a part del calendari establert per les administracions -que té prevista la presentació d’al·legacions entre els mesos de juliol i setembre i l’aprovació definitiva el mes de desembre-, entre els mesos de març i maig, s’han celebrat cinc sessions del programa de participació ciutadana per a la redacció del PDU Biopol-Granvia. Segons fonts municipals, el procés participatiu ha estat obert a tota la ciutadania i s’hi podia participar de manera presencial, en cinc sessions, o de manera virtual, per mitjà de la plataforma de participació de la Generalitat de Catalunya. Malgrat l’escassa participació ciutadana en un procés participatiu no vinculant, des del Consorci asseguren que s’han recollit les diferents idees i propostes suggerides per la ciutadania.

Tanmateix, membres de No més blocs i d’altres entitats hospitalenques que han assistit a les sessions critiquen que el procés “ha estat quelcom fictici, una perversió de la participació veïnal”. Per elles, “des del començament es va veure que l’ajuntament ho tenia tot decidit i que només feia les sessions per pura obligació”. La ciutadania contrària al pla opina que aquest PDU continua sent el mateix que l’anterior: “requalifica terrenys per edificar on ara no es pot i, per tant, suposa pèrdua de terreny que podria esdevenir d’ús públic que tanta falta fa a la ciutat”. El veïnat que s’hi oposa conclou que representa perpetuar un vell i obsolet model econòmic i urbanístic en plena emergència climàtica.


Ampliació de la ZEPA a Cal Trabal

D’altra banda, recentment s’ha fet pública la proposta del Govern de la Generalitat d’ampliar la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que ara també inclouria l’estany de l’Olla del Rei, a Castelldefels, i l’espai agrícola hospitalenc de Cal Trabal, afectat per l’anterior pla, el PDU Granvia-Llobregat. Aquesta decisió, pendent de l’aprovació definitiva, suposa per a la plataforma veïnal de No més blocs una victòria en la defensa de la darrera zona agrícola del municipi, que es va iniciar l’any 2009 amb la constitució de la plataforma veïnal Salvem Cal Trabal (posteriorment reconvertida en No més blocs) en resposta als primers plans municipals d’urbanització de l’espai.

La proposta d’acord, celebrada per l’ecologisme local i comarcal, coincideix amb l’aturada definitiva de l’ARE Prat Nord al municipi limítrof amb l’Hospitalet, situat a l’altra banda del riu Llobregat, tot i que les intencions municipals són les de replantejar-lo. Segons els col·lectius adherits a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, les pressions veïnals i l’enxarxament de les lluites locals han estat determinants en la consecució d’aquestes fites.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU