L’acció militar és només una de les dimensions de la guerra. Ara mateix, un dels camps de batalla del conflicte bèl·lic a Ucraïna, és l’energia. Era d’esperar. La retòrica oficial europea explica que la dependència energètica li confereix massa poder a Vladímir Putin. Per tant, calen respostes contundents que obrin finestres d’excepcionalitat prou àmplies. D’aquesta manera es poden reconsiderar polítiques socials, econòmiques i climàtiques; i posar-ho tot al servei de la guerra. Diguem, doncs, que el REPowerEU és precisament això.
El REPowerEU és un pla que té com a objectiu principal reduir la dependència de combustibles fòssils de Rússia. Per què?, perquè Rússia és el màxim exportador de gas, petroli i carbó a la Unió Europea. El 2021, un 40% del consum europeu de gas venia de Rússia, un 27% del petroli i un 46% del carbó.
Rere la justificació formal, el REPowerEU ressitua i posa en pausa polítiques centrals a la Unió Europea, com el European Green Deal o el Fitfor55, i captura finançament dels fons europeus de recuperació de la pandèmia Next Generation EU. Per aconseguir-ho, construeix el seu relat reduint-ho tot a una causa i una conseqüència. La causa ens diu que ara patim una doble emergència: la climàtica i la dependència de combustible fòssils russos. Com a conseqüència, la trajectòria de la transició energètica i climàtica quedarà afectada. El document fa una menció constant a les polítiques climàtiques, però també és prou clar. Afirma que per trencar les dependències de Rússia i assegurar el subministrament caldran inversions en infraestructures de gas i petroli; i les capacitats de carbó, nuclear i gas nacional es podrien utilitzar més enllà del previst.
El pla és una pròpia autoesmena a la política europea de liderar el context internacional amb una aposta decidida per les tesis del capitalisme verd
El relat del REPowerEU és doncs una declaració d’acció ben clara que transforma la transició energètica en una transició per la seguretat energètica i, malauradament, el rang de les polítiques securitàries té l’habilitat de subordinar-ho tot. De fet, el pla és una pròpia autoesmena a la política europea de liderar el context internacional amb una aposta decidida per les tesis del capitalisme verd. A més de parlar obertament d’inversions fòssils i utilització del carbó, ha aconseguit que els fons europeus, aquells que prometien inversions verdes, estiguin al seu servei. Cada estat membre ha de presentar un nou capítol dels fons adreçats als seus objectius. Les fonts oficials afirmen que hi ha disponibles 245.000 milions d’euros. El REPowerEU també es podrà alimentar dels fons de cohesió, fons de la política agrària comuna (PAC), mesures fiscals nacionals, inversions privades, Banc Europeu d’Inversions i del Fons Connectant Europa que finança principalment infraestructures d’interconnexió elèctrica i de gas. El MidCat era una d’aquestes infraestructures candidates.
Què han fet els estats membres?
Les tres majors economies de la Unió Europea no han trigat a prendre el relat del REPowerEU com a marc de referència o més aviat els hi han fet un vestit a mida.
França, amb les empreses nacionals EDF i AREVA al capdavant, va anunciar al febrer el “renaixement de la indústria nuclear” francesa projectant la construcció de 14 nous reactors i continua defensant l’energia nuclear per lluitar contra Putin. El seu potencial nuclear suma 58 reactors i genera més del 70% de l’electricitat del país. Ara bé, aquest mateix estiu han hagut d’aturar-ne la meitat per manteniment i per les altes temperatures de l’aigua dels rius que serveix com a refrigeració. França ha hagut d’importar electricitat i el preu s’ha disparat. Però, per altra banda, el Ministeri de Transició Ecològica francès sembla que també vol entrar al negoci del gas reexportant-ne a través dels gasoductes existents d’interconnexió amb Alemanya.
Per la seva banda, Itàlia, amb un 40% de les seves importacions de gas provinents de Rússia, ha presentat un pla de reducció del consum que combina mesures d’eficiència domèstica amb propostes alineades amb el relat del REPowerEU. Inclou l’estratègia de diversificació de l’empresa nacional d’hidrocarburs Eni SpA que pretén importar gas de països africans i de l’Azerbaidjan a través del Corredor de Gas del Sud, un polèmic gasoducte que encara és font de conflictes. El pla també parla explícitament d’incrementar la generació amb les centrals tèrmiques de carbó existent que conduiran a una reducció d’un 2% del consum de gas però amb augment de les emissions de CO₂.
El Bundestag té un govern de coalició entre els social demòcrates del SPD i el partit verd que ostenta els ministeris d’economia i d’exteriors, però no ha estat obstacle per reobrir centrals de carbó i frenar el tancament de dues nuclears per posar-les en reserva per emergències
Dit això, en el context europeu, el cas més paradigmàtic de canvi de rumb és el d’Alemanya. Després de nodrir la seva economia exportadora amb gas rus barat i de proclamar, l’any 2010, l’Energiewende, un pla de transició energètica que incloïa el tancament de les nuclears, ara topa amb les contradiccions que suposa mantenir el seu model econòmic.
Actualment, el Bundestag té un govern de coalició entre els social demòcrates del SPD i el partit verd que ostenta els ministeris d’economia i d’exteriors, però no ha estat obstacle per reobrir centrals de carbó (Heyden plant i Mehrum plant) i frenar el tancament de dues nuclears (Neckarwestheim a Baden Württemberg i Isar 2 a Bavaria) per posar-les en reserva per emergències. A més, la Comissió Europea va aprovar una proposta alemanya per compensar la indústria electrointensiva pels costos indirectes de les emissions del mercat de carboni europeu, amb un pressupost total de 27.500 milions d’euros. Fins i tot, Karsten Smid, expert en energia i clima de Greenpeace, ha declarat que és inevitable l’ús de les plantes de carbó a Alemanya sempre que les emissions es compensin en el futur.
L’hivern està venint
Per aquest hivern, els preus alts de l’energia, estan garantits. El subministrament, en canvi, no ho està. Malgrat els percentatges d’ompliment dels magatzems de gas europeus han arribat al 80%, un hivern fred podria fer trontollar la garantia de subministrament. Aleshores, el REPowerEU apel·la al principi de solidaritat que obliga a la cooperació entre estats membres perquè l’estat en qüestió pugui rebre recursos energètics d’altres estats de la UE. El seu abast junt amb la definició de “consumidors crítics” que determina a qui s’ha de protegir, són claus perquè les mesures de racionament siguin justes.
Amb tot, el debat públic sobre la crisi energètica i les polítiques conjunturals de contenció (intervenció del mercat elèctric, limitar els beneficis de les elèctriques, transport gratuït, reducció del consum, etc.) obren un espai d’oportunitat en un terreny de joc certament poc desitjable.
Els continguts d’aquest article formen part de la publicació “Crisi energètica, què podem esperar?”
