L’emblemàtic cinema l’Ideal, situat a l’avinguda de la Constitució d’Alacant i construït en l’any 1924 per l’arquitecte Juan Vicente Santafé, està en procés de convertir-se en un hotel de quatre estreles de la promotora Baraka. Aquesta és propietat de Trinitario Casanova, qui, posteriorment, pretén concedir la llicència d’explotació a la cadena NH Hoteles. “Va parlar amb la família propietària [la família García-Serna Colomina] i es va acordar que el comprarien per fer un hotel”, recorda Juan Antonio Sala, un dels fundadors de la plataforma Salvem l’Ideal, en lluita per protegir el cinema. Casanova, un especulador immobiliari conegut per impulsar operacions controvertides i pel llarg historial de conflictes judicials, ha protagonitzat diverses actuacions polèmiques, com la compravenda de l’Edifici Espanya en poc més d’una hora o la seua implicació en l’Operación Chamartín, el major projecte immobiliari d’Europa.
NH Hoteles és una de les cadenes hoteleres més grans de l’Estat espanyol i la tercera d’Europa a la categoria d’hotels urbans. Des de l’any 2018, NH Hoteles forma part de Minor Hotels, que gestiona més de 530 hotels de luxe en els cinc continents i té pendent obrir 80 hotels entre el 2020 i 2024. Aquest grup va ingressar 4,6 bilions de dòlars en 2019. El fet que el cinema l’Ideal d’Alacant puga convertir-se en un immoble de luxe de la indústria turística ha fet saltar les alarmes entre el veïnat, que alerta de l’auge del procés de turistificació que sofreix Alacant.
La seua importància històrica, cultural i patrimonial ha fet que desenes d’artistes alacantines donaren suport a la campanya per aturar la conversió del cinema
Per l’Ideal, han passat les grans pel·lícules de l’etapa republicana, el cine mut en blanc i negre i el cine en color. Es tracta de “l’últim cinema monumental que ha quedat en peu a Alacant i representa l’oci d’una època”, apunta Ane Ferreiro, membre de Salvem l’Ideal. La seua importància històrica, cultural i patrimonial ha fet que desenes d’artistes alacantines donaren suport a la campanya per aturar la conversió del cinema en un hotel de luxe. Cineastes com Javier Marco o actrius com Sara Moros i Laura Pamplona han demanat a les administracions que escolten les reivindicacions i necessitats del veïnat.
L’Ideal ha despertat l’interès d’empresaris des de la seua última projecció, el 2003. Segons asseguren les membres de la plataforma –que van acudir al Registre de la Propietat per aconseguir informació sobre l’acord de compra–, a través d’una opció a compra, Trinitario Casanova va pagar més d’un milió d’euros del deute que pesava sobre la família propietària; una operació que es va executar a través de l’empresa Ataraxia Ibérica SL, la propietària de la qual és la seua germana, Maria Dolores Casanova. Aquest pagament d’una part del deute significa que Baraka disposa d’una prioritat de compra sobre altres possibles compradors durant dos anys.
La informació que els va proporcionar el Registre de la Propietat d’Alacant contrasta amb el que han estat publicant els mitjans de comunicació locals, que exposen que l’acord de compra es va tancar després que Baraka abonara sis milions d’euros. “Quan va eixir la notícia del pagament de sis milions, vam anar al registre, perquè ens vam preocupar, i vam veure que només havien fet una opció a compra”, recorda Ferreiro. I subratlla: “El que s’ha de tindre en compte és que Baraka no s’ha arriscat a comprar l’immoble per si després no li donen la llicència”.
La llicència exprés que va demanar l’empresa està emmarcada dins l’Ordenança de Llicències Urbanístiques, que inclou sol·licituds d’obres d’especial interès. En l’actualitat, l’empresa Baraka està a l’espera que l’Ajuntament d’Alacant li concedisca la llicència. “Estem assistint al desmantellament històric i cultural d’una ciutat que va començar ja en els anys de la postguerra i on, progressivament, els diferents governs municipals s’alineen amb empresaris, l’objectiu dels quals és acumular diners”, denuncia Javier Pastor, membre de Salvem el nostre Patrimoni.
Un Bé de Rellevància Local de protecció parcial
En l’any 2019, la Conselleria de Cultura va catalogar el cinema com a Bé de Rellevància Local (BRL), d’acord amb la Llei de Patrimoni Històric de la Comunitat Valenciana, que protegeix els edificis que van tenir una gran importància durant la Guerra Civil i que encara sobreviuen. No obstant això, la protecció és parcial, ja que només la façana queda protegida. No sempre ha sigut així. Quan va tancar sí que estava protegit completament, tal com fixava el Catàleg de Proteccions de 1981. Però, l’antiga alcaldessa del PP, Sonia Castedo, va reduir la protecció durant el seu mandat, després que els empresaris Juan Carlos i Luis Castillo (els germans Castillo) llogaren l’immoble i el buidaren, tot i que encara comptava amb una protecció integral. “El cine ha sofert un procés de desprotecció en què ni l’Ajuntament ni la Diputació ni la Generalitat han tingut el valor d’intervenir perquè eixe edifici no es buidara de manera il·legal”, rebla amb rotunditat Ferreiro.
Ara, tant els col·lectius com el PSOE i Esquerra Unida demanen que es torne a protegir de manera integral i que es considere un Bé d’Interès Cultural (BIC). “És el que volem i ja hem posat damunt la taula de l’actual govern municipal. D’aquesta manera, no poden convertir-lo en hotel de luxe”, assenyala Pastor, fent referència a l’al·legació que han presentat per exigir que es modifique la protecció parcial i que es declare BIC. A més, els col·lectius defensen que el cine encara conserva la seua essència i que és possible recuperar-lo. També exposen que l’edifici pot fer-se servir per a cobrir la demanda cultural que hi ha en Alacant, com per exemple “concerts de música, espectacles, teatre, flamenc, tecnologies en 3D, activitats per a xiquets, presentacions de llibres, tertúlies culturals…”, explica Pastor.
El cinema l’Ideal, un dels pocs patrimonis que queden al centre de la ciutat, segueix en peu després dels bombardejos de la Guerra Civil
Durant el passat mes d’octubre, funcionaris de l’Ajuntament i tècnics de la Conselleria de Cultura van visitar el cine per a veure en quines condicions es trobava i determinar si havia de declarar-se BIC. La Conselleria, de fet, ja va emetre un primer informe en què es destaca la importància del cinema durant la Guerra Civil com a motiu per a protegir-lo. En aquesta visita, es van convidar representants de la família propietària, representants del grup Baraka i del PP i Ciutadans, però “es va prohibir l’entrada a Compromís i Unides Podem”, recorda Pastor, qui agrega que no saben res sobre l’opinió dels tècnics de Conselleria. “Ho estan portant tot d’una forma molt secreta”, subratlla. L’ajuntament, que no ha contestat les peticions d’aquest mitjà, també va prohibir l’entrada a Salvem l’Ideal. Per a Sala, tot aquest secretisme té una explicació: “Sembla que Casanova va tindre informació privilegiada per part d’Urbanisme, perquè el projecte d’obra que ha presentat incloga mesures permissibles d’aprovar”.
El cinema l’Ideal, un dels pocs patrimonis que queden al centre de la ciutat, segueix en peu després dels bombardejos de la Guerra Civil, i “representa una època d’esplendor on va vindre a viure molta burgesia”, apunta Ferreiro. Considerat el “Broadway alacantí”, el cinema va servir durant la guerra com a centre de repartiment d’aliments del bàndol republicà i el van ocupar sindicats com la CNT i UGT. Després de la guerra, es va convertir en un centre de reclusió de dones per part dels franquistes. En els seus inicis, també es feien espectacles de boxa i teatre, encara que, posteriorment, es va afegir una pantalla que ocupava gran part de l’espai escènic. “Dins del cinema es pot veure que darrere la pantalla hi havia un escenari per a fer teatre”, detalla Ferreiro. Sobretot els dissabtes i els diumenges, es podien veure cues interminables a l’entrada del cine. “Per ací han passat totes les grans pel·lícules”, conclou Pastor.
