Aquests últims anys estem sent testimonis de com els mercats de capitals -cada vegada més liberalitzats a escala internacional-, junt amb les polítiques monetàries ultra-laxes dels bancs centrals, han generat un veritable tsunami financer voraç d’actius d’inversió lligats a les activitats turístiques, que amb els tipus d’interès per terra, ofereixen una mina d’or en rendibilitats. El 2018 va ser un any rècord en compravenda d’aquest tipus d’actius, amb inversions en nous hotels i hotels reconvertits per valor de 4.810 milions d’euros, un 23,1% més que l’any precedent. El 2017, invertir en habitatge per a lloguer a la costa donava una rendibilitat d’un 8,8% anual -excloent dades de rendiments dels habitatges d’ús turístic (HUT)-, una rendibilitat molt més alta que la que ofereix gairebé qualsevol altre tipus d’actiu d’inversió financer. Així doncs, amb el turisme, les finances internacionals han trobat el seu nou El Dorado.
I són precisament els actors financers més curt-terministes, amb expectatives de guany més elevades, els principals protagonistes d’aquesta tendència. El tot-poderós Blackstone n’és el seu principal exponent i el màxim representant de l’estratègia buy it, fix it and sell it (comprar, arreglar i vendre). Aquest “model de negoci” el trobem sovint a Barcelona amb les estratègies de compra d’edificis sencers, desnonament de persones llogateres que hi viuen i transformació en habitatge de luxe, en hotels o bé habitatges d’ús turístic (HUT) destinats al seu lloguer (turístic) i/o a la revenda.
El 2017, invertir en habitatge per a lloguer a la costa donava una rendibilitat d’un 8,8% anual -excloent dades de rendiments dels habitatges d’ús turístic (HUT)-, una rendibilitat molt més alta que la que ofereix gairebé qualsevol altre tipus d’actiu d’inversió financer
En el cas de Blackstone, que ja compta amb set SOCIMI (Euripo, Törbel, Albirana, Testa, Corona, Fidere i Hispània, aquesta última fins al 2019), a més preveu integrar progressivament la gestió de la seva cartera hotelera a la seva plataforma Hotel Investment Partners (HI Partners), amb seu a Barcelona. Actualment és el tercer propietari hoteler més important per nombre d’habitacions a la UE, amb voluntat i capacitat d’adquirir nous actius i controlar el mercat hoteler del sud d’Europa.
La introducció de la figura de les SOCIMI l’any 2009 de la mà del PSOE i la seva reforma l’any 2012 pel PP, va respondre precisament a les necessitats d’aquest tipus de capitals que Blackstone representa. Els ha permès elevar els rendiments obtinguts, gràcies principalment a la infraimposició o tractament fiscal favorable d’aquesta figura empresarial (les SOCIMIS no paguen impost de societats). El tipus de capital financer internacional que principalment ha invertit en turisme a Barcelona no ho hauria fet amb rendiments financers més baixos, fet que no es va produir fins a l’esmentada reforma.
La liberalització del negoci turístic ha permès la transmissió de la propietat d’actius d’inversió que abans estaven principalment a les mans de la burgesia local cap als grans fons que operen des de Wall Street i altres indrets similars. L’informe “(No) Tot és mercantilitzable – L’entramat financer al sector del turisme” de l’Observatori del Deute de la Globalització (ODG) [] fa una anàlisi crítica i extensa de l’entrada del gran capital internacional a la indústria turística de Barcelona, i proposa algunes recomanacions per revertir els efectes negatius de la mateixa.
La introducció de la figura de les SOCIMI l’any 2009 de la mà del PSOE i la seva reforma l’any 2012 pel PP, va respondre precisament a les necessitats d’aquest tipus de capitals que Blackstone representa. Els ha permès elevar els rendiments obtinguts, gràcies principalment a un tractament fiscal favorable
L’informe destaca moments i fets claus que han alimentat tot aquest procés, com la desregulació del sector turístic (i del sector terciari en la seva totalitat) promoguda per la Directiva Europea Bolkestein l’any 2006, que està darrere l’aparició dels HUT; la generalització del model asset-light de lloguer i no propietat dels hotels per part de les cadenes hoteleres, que els ha permès alliberar capital per expandir el negoci; o la irrupció de l’economia de plataforma, de la mà d’actors com Airbnb, i el ràpid creixement del seu pes dins la indústria turística, amb la colonització del model cap a altres activitats com els serveis de guiatge turístic o les “experiences“.
A més, també recull la importància de la desregulació del treball turístic (i del mercat laboral en general) que va comportar la Reforma Laboral del 2012 i exposa com l’empitjorament sistemàtic de les condicions laborals de les persones treballadores turístiques està relacionat amb el pes creixent que les finances internacionals tenen a la indústria turística barcelonina (i al món), tal com les mateixes treballadores han denunciat i recullen diferents estudis.
Situar la vida en comptes dels interessos de les finances internacionals com a eix vertebrador de la ciutat és quelcom urgent. Moviments socials i la ciutadania organitzada fa temps que plantegen la (in)compatibilitat entre l’explotació turística del model actual i les seves pròpies vides a la nostra ciutat.
