La reacció a la sentència de l'1-O, en directe

Centenars de persones tallen l’avinguda Diagonal a l’altura de l’Hotel Juan Carlos I. La gent fa sonar cassoles, tapes d’olla o xerracs contra la visita del rei Felip VI, amb motiu del lliurament dels Premis Fundació Princesa de Girona. La B-23 està tallada a Esplugues en direcció a Barcelona.

Una columna de gent ha sortit de l’acampada de la plaça Universitat cap a l’Hotel Juan Carlos I, a l’avinguda Diagonal de Barcelona, on previsiblement passi la nit la família reial. Els Comitès de Defensa de la República i moviments com Pícnic per la República han convocat a concentrar.se davant de l’hotel per fer una cassolada a partir de les 20.30 h del vespre. Demà el rei Felip VI lliurarà els Premis Fundació Princesa de Girona.

El jutge dicta presó preventiva per a Erik, el jove detingut a Terrassa arran de les mobilitzacions durant la vaga general del 18 d’octubre. Va ser detingut fa tres dies per la Policia Nacional espanyola, acusat d’atemptat contra l’autoritat, lesions i desordres públics. Avui, s’han concentrat als jutjats per demanar la seva llibertat

Pícnic per la República fa una crida a donar voltes amb els vehicles a les rotondes del centre comercial La Roca Village, que es troba a Santa Agnès de Malanyanes, per generar afectacions de trànsit.

Tercer dia d’acampada a la plaça Universitat i la Via Laietana de Barcelona. Segons l’organització, hi ha 320 tendes i 1.000 persone. Durant tot el dia hi ha programades activitats, que arrenquen amb un torneig de futbol per recaptar fons per a organitzacions contra el racisme.

Xènia, una de les detingudes durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem ha quedat en llibertat. Des de les 11.30 h diverses persones s’han concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia per mostrar el seu suport. La jove va ser detinguda divendres 18 d’octubre a la tarda al carrer de Jonqueres de Barcelona, quan tornava de la manifestació de la vaga general i empresonada a Wad-Rass. Xènia està acusada de desordres públics i atemptat contra l’autoritat, haurà de comparèixer cada 15 dies als jutjats i no podrà assistir a cap manifestació.

El servidor d’aplicacions de mòbil i altres continguts digitals Github ha fet pública a través de la seva web un requeriment que ha rebut del grup d’Interceptació de Telecomunicacions de la Guàrdia Civil en el qual se’ls insta a bloquejar la descàrrega de l’APP de Tsunami Democràtic (la plataforma que va organitzar la protesta a l’aeroport del Prat el passat 18 d’octubre). Segons el document fet públic, l’escrit del cos armat argumenta una investigació en marxa de l’Audiència Nacional espanyola segons la qual “el moviment Tsunami Democràtic ha estat confirmat com una organització criminal que impulsa la comissió d’atacs terroristes” i que el seu “objectiu principal és coordinar disturbis i accions terroristes usant qualsevol mitjà possible”. Un portaveu de Github ha explicat a l’Agència ACN que, com fan sempre que reben una notificació vàlida d’un govern oficial, per retirar continguts, ho fan, encara que no necessàriament comparteixin la decisió; però alhora publiquen la petició per una qüestió de transparència. Tsunami Democràtic ha difós a través de les xarxes un comunicat en el qual recorden que es pot seguir descerrgant l’aplicació de telefonia a través del seu canal de Telegram i valora l’actuació de la Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional espanyola com “una vulneració flagrant de drets fonamentals que se suma al tancament de pàgines web de Tsunami Democràtic en col·laboració amb les grans teleoperadores espanyoles”; alhora, recorda que es tracta d’un “moviment ciutadà que s’emmarca en la més estricta noviolència”.

El nou col·lectiu de joves anomenat #Generació14O convoca una acampada a la plaça Universitat de Barcelona per reclamar la fi a la repressió, l’amnistia i una taula de negociació per un referèndum d’autodeterminació. En el desenvolupament de les demandes, aquest col·lectiu que fa referència a la data quan es va fer pública la sentència, el 14 d’octubre, especifiquen que es depurin responsabilitats en els cossos policials, que el president del Govern espanyol condemni la repressió i la violència policial i s’assegui a negociar, i un “futur digne a la nostra generació”: habitatge social, plena igualtat entre homes i dones, fre de l’emergència climàtica i garantia dels drets socials.

Avui i demà hi ha convocatòria de vaga als instituts. A les dotze del migdia de la segona jornada d’aturada arrencarà una manifestació des de la plaça Universitat de Barcelona.

VÍDEO: Dissabte, 26 d’abril. 22.58 de la nit. Carrer Aragó a l’alçada  de Pau Claris, a Barcelona. A aquella hora diverses batudes policials en diversos punts de l’Eixample dispersaven la protesta que unes hores abans s’havia concentrat a la Via Laietana i la plaça Urquinaona, en contra dels abusos policials de dies anteriors. Un grup d’agents policials de paisà encaputxats irromp en un supermercat que té llicència per obrir les 24 hores, obliguen l’únic encarregat a abaixar la persiana i redueixen dos turistes que en aquell moment estaven comprant al fons del local. Fonts del mateix Cos Nacional de Policia han reconegut que l’actuació responia al fet d’haver estat detectats per altres manifestants mentre detenien una persona, que van introduir amb ells al local comercial. Passats uns deu minuts, la persiana s’obre, els agents infiltrats arrosseguen el detingut i l’introdueixen en una de les furgonetes de la Unitat d’Intervenció Policial del CNP que els esperen aparcats a l’exterior. A continuació van entrant a les altres furgonetes, protegits per antiavalots. Aquest vídeo recull un angle inèdit d’aquest moment, que fins ara només s’havia vist enregistrat des d’algun domicili des de l’altra vorera del carrer d’Aragó. Un vídeo d’Aleix López i Andreu Tarrés.

Estudiants partidaris de la vaga indefinida bloquegen l’accés a altres persones que volen continuar amb l’activitat universitària al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Algunes de les persones que volen accedir al centre educatiu pertanyen a l’organització S’ha acabat, que es defineixen com a “joves per la defensa de la Constitució” i la van fundar exmembres de Jóvenes de Sociedad Civil Catalana.

Avui comença una vaga indefinida a les universitats catalanes convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i demà dia 30 i el 31 s’hi sumen els instituts. Des del sindicat denuncien la repressió “dirigida per l’aliança Buch-Marlaska” i argumenten que convoquen l’aturada perquè als centres educatius “la crítica sigui la norma” i fer possible que les estudiants puguin ser al carrer “defensant el dret a l’autodeterminació, l’amnistia de totes les preses polítiques i la condemna més ferma de la repressió”.

Diversos centenars de persones es concentren en els accessos de l’estació de Sants, a Barcelona, en seguiment a la convocatòria de diversos Comitès de Defensa de la República, que havien fet una crida a “encerclar” el terminal ferroviari a partir de les 7 de la tarda. Malgrat que inicialment les manifestants s’han repartit al llarg del perímetre de l’estació, finalment s’han anat agrupant davant dels dos principals accessos des del carrer al vestíbul, a la plaça dels Països Catalans (on hi ha el principal gruix de persones) i a la banda de la plaça de Joan Peiró. Ambdós accessos estan custodiats per cinc i quatre furgonetes de la Brimo dels Mossos d’Esquadra, dues de les quals s’han col·locat a frec de la mateixa porta on agents antiavalots fan guàrdia impedint l’entrada de cap persona a l’interior. Sí que van sortint, amb comptagotes, algunes passatgeres. Les manifestants llancen consignes habituals independentistes i també diversos crits contra la repressió policial i contra el conseller d’Interior.

Cues als jutjats de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida per entregar les autoinculpacions. Des de dijous passat, segons Marcel Mauri d’Òmnium, 10.000 persones s’han descarregat els formularis del web de la campanya, impulsada per l’entitat cultural, En Peu de Pau, Silenci i Taca d’Oli. La iniciativa pretén ser una resposta més a la sentència del Tribunal Suprem, que conceben com “un atac als drets fonamentals de tota la ciutadania”.