És una de les mesures més delicades del mandat d’Emmanuel Macron: la reforma de les pensions. El govern francès promet que farà més equitatiu el sistema de pensions. Però pràcticament tots els sindicats s’oposen a ella. A partir del 5 de desembre els treballadors del sector ferroviari i el transport metropolità de París preparen una vaga indefinida contra aquesta mesura. El seu seguiment apunta que serà més que notable, almenys en els primers dies. D’aquesta manera, confien a establir un pols amb l’executiu, que amenaça de menyscabar un dels règims de jubilació més generosos del vell continent.
“Amb aquesta mesura es poden veure alterats equilibris històrics”, adverteix l’economista Annie Jolivet, investigadora al Centre d’Estudis d’Ocupació i Treball (CEET), un laboratori públic de ciències socials. De l’òrbita del col·lectiu keynesià Les Economistes atterrés, aquesta experta en sistemes de pensions ens va rebre al seu despatx a la perifèria est de París. Durant una entrevista de gairebé una hora, va analitzar els clarobscurs d’aquesta reforma. Una llei d’aparença tècnica que l’executiu vol dotar d’una aurèola progressista repetint el mantra “un euro cotitzat donarà els mateixos drets a tots”.
L’executiu centrista pretén harmonitzar els actuals 42 règims de cotització i establir un únic sistema per punts. La prestació de jubilació final dependrà dels punts acumulats al llarg de la carrera professional. Debatuda amb els sindicats des de la tardor de 2017, la seva aprovació ha quedat ajornada fins a l’estiu de l’any que ve, després de les eleccions municipals que se celebraran al març. El jove president és conscient el potencial explosiu d’una mesura que pot comportar una disminució significativa de les pensions públiques.
Una baixada de més del 15% de les pensions?
Després de l’entrada en vigor d’aquesta reforma, prevista per al 2025, els futurs pensionistes han de percebre una jubilació entre un 15% i un 23% més baixa que la dels seus conciutadans que es jubilin ara amb 64 anys amb el mateix perfil professional, salari i anys cotitzats, segons el col·lectiu ciutadà Réforme des Retraites (Reforma de les Pensions), format per treballadors i economistes. “No disposo d’una estimació exacta, però està clar que hi haurà una reducció, sobretot en el cas dels funcionaris”, explica Jolivet. En el cas dels treballadors públics, “la pensió deixarà de calcular-se en funció dels últims sis mesos de treball i passarà a fer-se en funció del conjunt de la carrera (més de 40 anys cotitzats)”.
També es poden veure perjudicats altres sectors. Fins ara la prestació dels empleats del sector privat es determinava a partir dels 25 millors anys de cada trajectòria professional. “Però amb el nou model es farà en funció de tots els anys cotitzats i això comportarà forçosament una disminució”, preveu l’economista del CEET. Des del govern francès sostenen que no es produirà cap baixada, però Jolivet recorda que “sí que han reconegut que un dels seus objectius és limitar la despesa pública en les prestacions de jubilació”. És a dir, mantenir estable al voltant del13% del PIB. Tenint en compte un previsible envelliment de la societat francesa, aquesta limitació “comportarà probablement una reducció del poder adquisitiu dels pensionistes”, afirma.
Fins ara la prestació dels empleats del sector privat es determinava a partir dels 25 millors anys de cada trajectòria professional. “Però amb el nou model es farà en funció de tots els anys cotitzats i això comportarà forçosament una disminució”, preveu l’economista del CEET
De fet, segons Jolivet, el sistema per punts permet al govern –o la institució pública encarregada d’això– determinar el valor del punt i de la pensió. Per tant, “mantenir el control de la despesa destinada a les prestacions i ajustar-lo en funció de la conjuntura econòmica”. És a dir, rebaixar-lo en cas de recessió. Un mecanisme d’acord amb les polítiques d’austeritat europees. “En el marc de la zona euro, els països europeus no poden devaluar la seva pròpia moneda, el que ha afavorit en els últims anys les devaluacions salarials internes. La reforma de les pensions de Macron afavorirà una devaluació de la protecció social francesa”.
La Comissió Europea va aconsellar en els últims anys de forma reiterada a França reformar el seu sistema de pensions. El seu objectiu: reduir la despesa i el deute públic. No obstant això, quan Macron va iniciar el seu mandat el 2017, els comptes dels règims de pensions disposaven de superàvit. “Però ara el dèficit de la Seguretat Social ha tornat a augmentar després que el Parlament francès decidís a l’octubre que aquesta assumeixi el cost d’algunes concessions fetes als armilles grogues, com una exoneració fiscal de les hores extra o d’una prima de final d’any”, lamenta Jolivet. Un dèficit que servirà com a pretext per a l’aplicació de “reformes doloroses però necessàries”.
Afavorir el sistema d’estalvi
Malgrat el tòpic que França és un país irreformable, “en les últimes dècades s’han aplicat nombroses reformes del sistema de pensions francès”, considera aquesta experta en l’economia de l’envelliment i sistemes de pensions. El 1993, 2003, 2007, 2010, 2013 … la llista és llarga. “Tant el 1993 com el 2003 es van aplicar dues mesures crucials que van allargar el període de cotització i van harmonitzar els règims del sector privat”, explica.
L’edat legal de jubilació per a la població francesa se situa en 62 anys, per sota dels 65 de la ciutadania de l’Estat espanyol. Però el període de cotització necessari per aconseguir una prestació completa arriba als 43 anys, sent superior als 36 anys i nou mesos de l’Estat espanyol el 2019. Malgrat la seva complexitat, el sistema francès és un dels més avançats d’Europa, ja que garanteix als pensionistes un poder adquisitiu semblant a què disposaven durant la seva vida activa. Només el 8% de la gent gran a França es troba en risc de pobresa, davant del 15% de l’Estat espanyol o el 18% a Alemanya, segons dades de l’oficina d’estadística europea (Eurostat). Una taxa de natalitat francesa més elevada que molts països del seu entorn –de 1,87 fills- garanteix així mateix una menor pressió demogràfica sobre el sistema de jubilació.
“Si a un li diuen que la seva prestació de jubilació baixarà al voltant de l’20%, intentarà allargar la seva carrera per cotitzar més. Però aquells que no puguin fer-ho hauran de conformar-se amb una pensió inferior “
Macron aposta, però, per culminar la seva reforma. Una mesura que no només comportarà una probable abaixada de les pensions, sinó que també endarrerirà l’edat real de jubilació. Encara que en el govern hi ha discrepàncies sobre la necessitat d’establir en 64 anys l’edat de referència per jubilar-se, aquesta mesura afavorirà en qualsevol cas trajectòries professionals més llargues. “Si a un li diuen que la seva prestació de jubilació baixarà al voltant de l’20%, intentarà allargar la seva carrera per cotitzar més. Però aquells que no puguin fer-ho hauran de conformar-se amb una pensió inferior “, assegura.
Segons Jolivet, “aquests canvis també incentivaran l’estalvi privat”. “Quan aquells que disposin d’uns ingressos més elevats vegin que les seves futures pensions seran més reduïdes que les actuals, apostaran per productes d’estalvi. També resulta probable que algunes empreses ofereixin plans d’estalvi privats als seus treballadors per compensar-los les retallades en les prestacions públiques”. Tota una oportunitat de negoci per al sector financer.
Article publicat originalment a El Salto
