“El nudisme està en un moment de salut delicat… El percentatge de nudistes no ha crescut els darrers anys, inclús els que ja hi havia deixen d’anar a llocs de tradició nudista perquè ara estan plens de gent amb banyador. És un repte intern, que tenim com a moviment. D’altra banda, sembla que, en lloc d’obrir-se, la societat s’està tancant i retrocedint, és més conservadora respecte als cossos, hi ha un gir cap a la dreta, i no hi ha acceptació de la nuesa.” Són reflexions de Segimon Rovira, president del Club Català de Naturisme (CCN), una associació sense ànim de lucre amb més de 500 sòcies que, des de l’any 1977, lluita per la divulgació i defensa dels drets de les practicants del nudisme a Catalunya.
No és difícil adonar-se de què els temps semblen no afavorir el nudisme. L’augment de persones amb banyador a zones nudistes, les ordenances municipals que prohibeixen la nuesa a ciutats com Tarragona, Barcelona o Castell i Platja d’Aro, la manca de senyalització clara i homogènia i l’assetjament sexual a dones que el practiquen, sumat a la presència de gent tafanera, són reptes que amenacen la salut d’aquesta pràctica de llibertat en comú, harmonia amb la natura i acceptació dels cossos.
Per això, des d’aquesta associació es treballa en el disseny i construcció d’un Pla d’acció nudista pel 2021; una proposta adreçada a sòcies, a usuàries, a simpatitzants, a l’administració i a la societat en general, a on es proposen accions i línies estratègiques que, des de múltiple fronts, puguin revertir una dinàmica que considera preocupant.
Una bateria de propostes
“Seria ideal que tothom es pogués banyar i prendre el sol com volgués a tot arreu: nu, en topless o amb banyador sencer. Però això, ara per ara, no seria acceptat per una part de la societat […]. En els darrers anys, en algunes platges de tradició nudista s’ha observat una afluència important d’usuaris amb banyador, famílies senceres o grups de joves, tots vestits. Això incomoda molts nudistes […]. La idea que el nudisme és legal a tots els espais públics i no cal senyalitzar les platges nudistes és una utopia, avui dia no és viable.” Així ho apunten algunes línies del Pla d’acció nudista 2021. Una de les seves propostes és crear un cartell genèric per senyalitzar les platges de tradició nudista de Catalunya, amb un pictograma o logo i un text breu en diferents idiomes, que sigui fàcilment identificable com a zona nudista familiar. “La senyalització és important per donar seguretat als mateixos nudistes i informar a la resta d’usuaris de la tradició nudista de la zona o platja. Els cartells per si sols no asseguren el manteniment del nudisme, cal acompanyar-ho d’accions d’informació”, s’apunta des del CCN.
Una de les propostes del Pla d’acció és crear un cartell genèric per senyalitzar les platges de tradició nudista de Catalunya, amb un pictograma o logo i un text breu en diferents idiomes, que sigui fàcilment identificable com a zona nudista familiar
Una altra mesura per la qual aposten és la creació d’una xarxa de grups de voluntaris coordinada a les diferents platges nudistes de Catalunya. La seva missió serà dinamitzar aquella platja, organitzant el dia de neteja anual o el dia del naturisme, així com vetllar per la conservació de la platja i la senyalització, aportar dades i informar de qualsevol incidència. Finalment, i com a reptes de futur, plantegen la celebració d’un Congrés sobre Nudisme aquest any 2021, així com la creació d’una plataforma per fer una xarxa social nudista catalana per compartir informació, i que sigui un espai de debat entre els nudistes.
Propostes cap a l’àmbit institucional
Des del CCN, també es proposen mesures adreçades a l’administració, les diputacions i els ajuntaments per a fer polítiques i gestos que avancin cap al reconeixement del dret al nudisme. Es preparen contactes amb els responsables de Turisme de la Generalitat i de les Diputacions de Tarragona, Barcelona i Girona, per tractar la promoció de les platges nudistes i sobre la creació d’una guia nudista oficial.
En paral·lel, el pla apunta que “cal revertir les ordenances que prohibeixen el nudisme, contactant amb els ajuntaments que tinguin governs progressistes i intentar convèncer-los de l’error d’aquesta prohibició, fent referència a la resolució del síndic de greuges de Catalunya de l’any 2018, sobre la defensa i la promoció del naturisme-nudisme a Catalunya”.
Aquesta resolució és una resposta a les queixes presentades pel Club Català de Naturisme i en què el síndic plantejava sis punts de recomanacions per als municipis amb l’objectiu de què es respecti el dret i gaudi d’aquesta pràctica a tots els municipis i es vetlli perquè les dones puguin fer-ho amb tranquil·litat, sense la presència de tafaners. Com combatre l’assetjament sexual a dones és un dels temes més complicats de gestionar. Per a Rovira, no hi ha una solució clara. «El que proposem és que siguin usuaris habituals de la platja les que puguin parlar amb l’assetjador i convidar-lo a marxar, i en cas que es negui, trucar a la policia».
Empoderament nudista
Una part important del Pla plantejat pel CCN l’acapara la difusió del nudisme i les accions per fer-lo més extensiu a la societat. “S’han de fer campanyes de normalització del nudisme, donant a conèixer què és el nudisme i desmentint els tòpics. Cal arribar a una part més gran de la societat que desconeix realment el nudisme”. Així i tot, sense oblidar l’empoderament de les mateixes usuàries actuals, el pla assenyala que “cal informar millor als nudistes dels seus drets. Tenim dret a fer nudisme a tots els espais públics encara que no estiguin senyalitzats (excepte si hi ha ordenances que el prohibeixen)”.
El Club Català de Naturisme aposta per promoure el nudisme d’interior, el que es practica a la muntanya i als rius, tant en llocs de bany com a través de l’excursionisme i el senderisme nu
De la mateixa manera, s’aposta per promoure el nudisme d’interior, el que es practica a la muntanya i als rius, tant en llocs de bany com a través de l’excursionisme i el senderisme nu. Un pla de xoc que és alhora una crida a resistir, per a les qui encara posicionen el seu cos, sense roba ni accessoris, i defensen les platges de tradició nudista, –avui dia plenes de gent amb banyador–, o que se n’alliberin de noves, amb un gest tan simple, i a l’hora tan complex, com treure’s la roba.
Perquè, com va dir l’estiu passat el naturista Joan de Lomas: “Aquells que es queixen que les seves platges sovint esdevenen ocupades pels que anomenen tèxtils, els diria que no abandonin, que no deixin d’anar-hi, que siguin ells el cartell que mostra que allà la nuesa hi és present i que al mateix temps els convidin, sense paraules, a acceptar-ho, a provar-ho, a normalitzar-ho”.
