“El naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d’afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient. Promou la igualtat social; ja que en molts casos la roba posa barreres artificials. Les persones nues són més iguals entre elles, independentment de la classe social, ideologia, religió… El naturisme és una filosofia socialment constructiva i respectuosa amb tothom, amb les seves diferències i només espera el mateix respecte”.
Així es presenta el Club Català de Naturisme, una de les quatre associacions naturistes que formen part de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya (FNNC), un paraigua de coordinació que treballa en el desenvolupament del nudisme a Catalunya i en la interpel·lació amb l’administració, la societat i els mitjans de comunicació. A una escala més àmplia aquestes associacions també formen part de la Federació Espanyola de Naturisme (FEN) i de la Federació Naturista Internacional (FNI).
Aquesta darrera és la convocant del Dia Mundial del Naturisme, un dia de promoció del nudisme que se celebrarà aquest diumenge 7 de juliol i que, a Catalunya, es converteix en una crida per al primer rècord nudista en més de 60 platges de tradició nudista. “Com entitat naturista volem aprofitar aquest dia per sensibilitzar sobre la necessitat de protegir el planeta del canvi climàtic i la necessitat de protegir el mar Mediterrani i les platges de la contaminació per plàstics”, apunten des del manifest de convocatòria del CCN.
Un estira-i-arronsa judicial
El Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar el 2014 que la pràctica del nudisme forma part de la llibertat d’expressió i que la seva persecució s’entén com una violació d’aquest dret. Associacions i federacions naturistes reclamen que es consideri el nudisme com una ideologia i que cap ordenança local el pugui prohibir. Per a fer-ho, s’emparen en l’article 16 de la Constitució, en el qual es garanteix la llibertat ideològica i per la qual no es pot limitar la seva manifestació.
Per contra, encara que la pràctica del nudisme sigui legal a l’Estat espanyol, les quatre sentències del Tribunal Suprem publicades entre el 2015 i el 2016 van determinar que el dret a la llibertat ideològica que es preveu a la Constitució no es veu afectat per les ordenances municipals que veten el nudisme en determinats llocs. És el cas de Barcelona, Tarragona i Platja d’Aro a on, a través de les ordenances municipals, els municipis el prohibeixen explícitament excepte a les zones indicades o tradicionalment nudistes.
De les més de 60 platges nudistes existents a Catalunya, cap no és excloent amb els banyistes tèxtils, ja que la legislació no ho permet
Una dada: de les més de 60 platges nudistes existents a Catalunya, cap no és excloent amb els banyistes tèxtils, ja que la legislació no ho permet. “Hi ha disparitat de criteris sobre què es considera sancionable. Es produeix el contrasentit que se sanciona la persona nudista que està fora de la seva zona, però no la persona que va vestida a la zona nudista. Les queixes posen de manifest la invasió de banyistes tèxtils a la zona nudista, amb una total impunitat”, apunta la resolució sobre la defensa i la promoció del naturisme-nudisme a Catalunya elaborada pel Síndic de Greuges el novembre de 2018. Es tracta d’una resolució en resposta a les queixes presentades pel Club Català de Naturisme i en què el Síndic plantejava sis punts de recomanacions per als municipis amb l’objectiu de què es respecti el dret i gaudi d’aquesta pràctica.
Contra la persecució nudista i la “invasió tèxtil”
Aquestes recomanacions inclouen propostes com la millora dels serveis bàsics d’aquestes zones, d’una retolació uniforme que les delimiti, evitar la presència de tafaners, garantir la tranquil·litat de les dones que hi van soles i adoptar mesures informatives per promoure l’ús de les platges nudistes, preferentment per part d’aquest col·lectiu, en lloc d’aplicar sancions a les persones que practiquen nudisme a les platges no nudistes. Per això, el Síndic també demana la revisió de les ordenances municipals en relació al nudisme, “atès que les persones nudistes no estan condicions d’igualtat amb les persones banyistes tèxtils; cal fer una discriminació positiva cap a aquest col·lectiu, de manera que hi hagi zones d’ús preferent per al nudisme on se’n faci una defensa i una promoció actives”.
En l’acte de constitució de la FNNC ara fa un any a la platja nudista de la Mar Bella de Barcelona, el seu president Segimon Rovira, apuntava: “Les nudistes i naturistes associades i federades són una minoria en el conjunt de persones que fan nudisme a les platges, muntanyes o que visiten centres naturistes. Necessitem ser molts més associats i federats per a tenir més força i representació. També hem de crear una xarxa d’activistes a tot el país per a defensar o cuidar dels diferents espais de tradició nudista a Catalunya”. Una nova crida per a seguir garantint la supervivència d’aquesta pràctica en moviment, resseguint el fil d’una història inspirada en corrents vegetarians i naturistes de l’antiga Grècia, del naturisme medico filosòfic alemany i de l’excursionisme i l’ideari de retorn a la natura del moviment obrer català de principis del segle XX.
