Aparegut ara fa setanta anys, L’home revoltat és un dels assajos referencials del filòsof i narrador nord-africà Albert Camus (1913-1960), en competència amb El mite de Sísif.
Camus traça un repàs crític (subjectiu, eurocèntric i majoritàriament afrancesat) de diversos corrents estètics i literaris, així com del pensament polític i social, de la contemporaneïtat al voltant de la idea de la confrontació vers un statu quo imperant. Malgrat que defuig la formulació de postulats teòrics unívocs, en general, l’autor planteja la revolta com un exercici de llibertat individual, de destrucció de l’ecosistema injust, però també d’autoafirmació (“l’home que diu no”, però “l’home que diu sí”, en paraules del paràgraf inicial i més cèlebre del llibre), mentre que refuta els plantejaments revolucionaris que proposen canvis de paradigma col·lectius.
Brilla, a banda, la prosa assagística d’alta volada i la sòlida convicció argumentativa del futur premi Nobel de literatura, notablement traduïda al català el 1966, ara recuperada i actualitzada per Raig Verd, que anuncia una saludable reedició de diversos textos del pensador.
