“No puc, no tinc cau”. Aquesta és la resposta capgirada que els infants, famílies i caps de l’Agrupament Escolta (AE) Antoni Gaudí donaven si algú els preguntava per la seva disponibilitat el passat dissabte 8 de febrer. Els carrers adjacents a la Sagrada Família van aplegar mig miler d’escoltes –del mateix agrupament i de molts altres solidaris– que protestaven contra la decisió de la Junta Constructora de la Sagrada Família d’expulsar-los del temple. Des de 1956, l’entitat educativa juvenil i de base voluntària ha estat educant infants i joves en el seu temps de lleure, transmetent valors encarats a la transformació social i a fomentar el teixit associatiu del barri. Actualment, hi participen una trentena de caps (monitors) i gairebé un centenar d’infants i joves d’entre 5 i 17 anys.
L’equipament proposat per l’administració estarà situat a la plaça de les Glòries, allunyat de la zona on el cau ha estat 64 anys construint forts vincles amb l’entorn i teixint comunitat
El passat octubre, la Junta Constructora del temple va comunicar als responsables de l’agrupament que el setembre de 2020 haurien d’abandonar els locals, ja que s’ha planificat la construcció d’un museu sobre la vida de l’arquitecte Antoni Gaudí. El cau ha intentat arribar a un acord amb el Patronat per ajornar el desallotjament, però la voluntat de negociació ha fracassat. En unes declaracions a Betevé, Esteve Camps, president del Patronat del temple, ha argumentat que se’ls va comunicar la notícia amb suficient antelació i que aquesta, de moment, és irrevocable.
L’Ajuntament de Barcelona exerceix un rol de mediació i els ha proposat traslladar-se a la Fàbrica del Sucre un cop aquesta s’hagi construït, que es preveu que es faci durant la pròxima legislatura del govern, és a dir, d’aquí a tres anys com a mínim. En aquest interval, l’entitat no té cap local on poder seguint desenvolupant el seu projecte educatiu. A més, l’equipament proposat per l’administració estarà situat a la plaça de les Glòries, allunyat de la zona on el cau ha estat 64 anys construint forts vincles amb l’entorn i teixint comunitat. L’agrupament i les associacions de veïnes lamenten que el Poblet perdrà un tresor associatiu i juvenil molt important i consideren que el nou projecte de museu es destinarà a una activitat purament lucrativa, que no aportarà cap benefici pel veïnat.
La massificació turística, un monstre que ho engoleix tot
La Sagrada Família és un dels monuments més visitats de la ciutat de Barcelona, amb uns ingressos anuals de més de 80 milions i una tendència a l’alça a cada any que passa. Ho demostren les seves pròpies dades, que estimen que el 2019 arribaran a uns ingressos superiors als 100 milions d’euros. Cada any, més de 4,5 milions de turistes visiten l’interior del temple i al voltant de vint milions es conformen amb una selfie capturada des de l’exterior. Si fem una mitjana aproximada, observem amb estupefacció que 55.000 persones al dia passegen per la zona, més gent de la que actualment hi viu malgrat ser el barri més densament poblat de la ciutat, amb 52.000 habitants segons les estadístiques de l’Ajuntament.
La finalització de la construcció del temple, prevista per l’any 2026, suposarà l’al·leluia esperat per a uns i l’etern malson per als qui ja fa anys pateixen les conseqüències d’aquesta pressió turística. Comerços de proximitat que s’esfumen en ser substituïts per cadenes multinacionals de menjar ràpid, proliferació de botigues de souvenirs cada quinze passes i lloguers cada cop menys assequibles per al veïnat de tota la vida, aquests són alguns dels efectes d’un fenomen que deteriora cada cop més la xarxa veïnal i la genuïnitat del barri, tot en benefici dels interessos privats d’uns pocs.
La Sagrada Família va veure’s obligada a abonar per primera vegada la llicència d’obres a l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de juny, 137 anys després que el 19 de març de 1882 es col·loqués la primera pedra
A l’altra banda de la balança, la Sagrada Família va veure’s obligada a abonar per primera vegada la llicència d’obres a l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de juny, 137 anys després que el 19 de març de 1882 es col·loqués la primera pedra. L’acord obliga al Patronat del temple a aportar 36 milions d’euros en deu anys per a finançar les despeses municipals que generen les seves activitats. Segons dades oficials del consistori, 22 milions es destinaran al transport públic, set milions a la millora d’accessos al metro, quatre milions a noves urbanitzacions de l’entorn i tres milions al manteniment de l’espai públic.
Tant la llicència d’obres com els plans urbanístics aprovats estableixen l’ordenació urbanística de la parcel·la que ocupa actualment el temple, delimitada pels carrers Provença, Sardenya, Marina i Mallorca. Així doncs, no s’hi aborda el polèmic projecte de construcció de l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca, que obligaria a enderrocar un miler d’habitatges i 300 locals, forçant així el desallotjament de 3.000 veïnes de l’illa.
La polèmica generada per aquesta hipotètica escalinata sorgeix d’un informe del Ministeri d’Educació i Ciència datat l’any 1976. Aquest document posaria en qüestió la construcció prevista al carrer de Mallorca, ja que en el text s’assegura que no hi ha cap projecte de Gaudí referent a les escales i es fa constar que l’escalinata va ser dissenyada pels seus ajudants, no per l’arquitecte. L’Associació de Veïns confia que aquesta prova els salvi de l’enderrocament. Per altra banda, Camps insisteix que l’arquitecte va presentar el 1916 un projecte que ja preveia l’escalinata. Fa uns mesos, la Tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, va anunciar la creació d’una comissió de treball conjunta per a decidir el futur del temple. Haurem d’esperar a conèixer quin diàleg es propicia entre les parts afectades i a quin acord s’arriba perquè els drets del veïnat quedin garantits i es pugui preservar el teixit associatiu i comunitari del barri de la Sagrada Família.
