A quinze quilòmetres del macrocomplex turístic de Marina d’Or, l’any 2005, s’aprovava el conveni urbanístic per a l’execució del programa d’actuació integrada (PAI) Doña Blanca Golf, un macroprojecte que preveu la construcció de més de 4.000 habitatges, tres hotels de luxe, un camp de golf, centres comercials i pistes esportives a cent metres de la platja de Torreblanca. Aquest municipi de la comarca de la Plana Alta se sumava així al tren d’un model econòmic basat en el turisme de sol i platja, amb el propòsit de convertir el litoral en un parc temàtic turístic. Quinze anys després de la seua aprovació, amb una declaració d’impacte ambiental (DIA) caducada i l’incompliment de diverses normatives vigents, promotores i administració pretenen executar el PAI contra tot pronòstic.
Tal com ja va explicar la Directa, l’Ajuntament de Torreblanca va reactivar el projecte l’any 2018, amb la liquidació del conveni amb l’anterior urbanitzadora, les constructores Renos-Pavasal, i la publicació de les noves bases de licitació per a l’adjudicació a un nou agent urbanitzador. La decisió del consistori es va saldar amb la dimissió del secretari municipal, qui va emetre un informe en què es qüestionava la legalitat del PAI –dissenyat l’any 2002– d’acord amb les noves legislacions urbanístiques. En l’actualitat, l’agent urbanitzador és l’Agrupació d’Interés Urbanístic (AIU) Doña Blanca Golf de Torrenostra, un conjunt d’empreses liderat per la Sareb –l’anomenat banc dolent creat en 2012 per a rescatar els bancs i les caixes d’estalvis que van provocar la crisi financera de 2008–, qui posseeix el 66% de la superfície total del PAI. La resta de terrenys se’ls reparteixen entre diverses constructores de la comarca, el fons d’inversió Sabadell Real State Development i els germans Calabuig Gimeno, investigats per presumptes delictes de corrupció i de blanqueig de capitals i impulsors d’un altre projecte urbanístic a la serra de la Renegà.
El fet que l’agent urbanitzador principal siga una societat gestora d’actius tòxics indica que la reactivació del complex no respon als interessos generals de la ciutadania, sinó a l’intent de revalorar els terrenys
Tot i que la posada en marxa de les excavadores s’ha topat diverses vegades amb la justícia, la Sareb i companyia continuen en el seu intent de transformar Torreblanca en un punt d’atracció de visitants. A finals de l’any 2019, l’AIU Doña Blanca Golf de Torrenostra tornava a elaborar un document per a presentar de nou el projecte i sol·licitar l’inici del procediment. Una vegada més, l’agent ha comptat amb el vistiplau de l’equip de govern (PSPV), tot i que la Llei 6/1994, reguladora de l’activitat urbanística (LRAU), i la Llei 5/2014, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP), permeten a l’administració poder anul·lar una adjudicació si s’ha incomplit el termini d’execució i el projecte no és d’interés públic. La regidora d’Urbanisme, Rosana Villanueva, però, està molt lluny de considerar aquesta opció: “Sabem que la regidora és família d’un dels propietaris i, per tant, té uns interessos”, rebla amb rotunditat Juan Barceló, activista ecologista expert en urbanisme i veí de la pedania Capicorb, limítrof amb els terrenys del PAI.
Tant Barceló com Compromís, formació que s’ha posicionat en contra del projecte i ha presentat al·legacions, consideren que el fet que l’agent urbanitzador principal siga una societat gestora d’actius tòxics indica que la reactivació del complex no respon als interessos generals de la ciutadania, sinó a l’intent de revalorar els terrenys. “Faran els carrers, posaran els fanals…, però no edificaran. Així, podran vendre cada solar com a sòl urbà, a uns 400 euros, quan els van comprar per 100”, conclou Barceló.
Un “nou” projecte amb moltes irregularitats
Un dels principals entrebancs al qual s’enfronta l’agent urbanitzador és la mateixa extensió del PAI, quasi dos milions de metres quadrats. L’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), reguladora del creixement de la superfície urbanitzable dels municipis, estableix un creixement d’1.842.737 metres quadrats com a màxim per al terme municipal de Torreblanca –una xifra que els col·lectius ecologistes consideren que s’ha de tornar a estudiar. Tanmateix, el projecte supera aquesta xifra en 69.180 metres quadrats. A més a més, part de la superfície del PAI està declarada com a sòl no urbanitzable d’especial protecció per la Xarxa Natura 2000. En concret, l’aiguamoll de la desembocadura del riu Sant Miquel i el saladar del Clot de Tomàs, “uns ecosistemes de zona humida amb un tipus de vegetació molt important per a la biodiversitat i que només trobem en tres llocs del territori”, explica Paco González, portaveu del col·lectiu ecologista Gecen.
Sobre el paper, ara sembla que el conjunt d’empreses promotores tenen constància de l’existència de l’ETCV i del sòl no urbanitzable d’especial protecció. Per això, han decidit resoldre la continuació del projecte catalogant 69.180 metres quadrats de superfície protegida com a “terrenys exteriors”, però que continuarien formant part del PAI. En paraules d’Esteban Doménech, membre d’Ecologistes en Acció, col·lectiu que també hi ha presentat al·legacions, es tracta d’una espècie de “llimbs”, ja que si són “exteriors no poden formar part del PAI i si són del PAI, no són exteriors”.
És, doncs, l’estratègia que segueixen les promotores per a fer semblar que compleixen l’ETCV i que exclouen el sòl no urbanitzable, encara que els 69.180 metres quadrats no corresponen amb la totalitat de la zona declarada com a sòl no urbanitzable per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la qual protegeix una extensió d’uns 245.000 metres quadrats. Amb tot, encara que aquests canvis foren legals, segons Ecologistes en Acció, tampoc seria possible dur a terme el PAI, ja que s’estaria modificant el projecte presentat l’any 2002, i el Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral (PATIVEL), aprovat l’any 2018 per la Generalitat Valenciana, estableix que els projectes executats després de l’entrada en vigor del pla han de mantenir la mateixa estructura o quedaran anul·lats. Així mateix, aquest pla ofereix un termini de cinc anys per a començar les obres, dels quals l’agent urbanitzador ja n’ha consumit tres.
El PAI també incompleix la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental, la qual especifica que les declaracions d’impacte ambiental publicades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei perdran la seua vigència
El PATIVEL, dissenyat amb l’objectiu de conservar els espais litorals verges situats en els primers mil metres enfront de la costa, posa punt final al monocultiu de la construcció a primera línia de platja. Amb aquesta legislació, el PAI Doña Blanca Golf no s’haguera pogut aprovar en l’actualitat, ja que, a banda que el creixement urbanístic que es planteja no és radial –no comença des del mateix poble de Torreblanca, sinó al costat del mar–, només “deixa una àrea de reserva de cent metres des del litoral, el qual ja es troba molt afectat per la regressió”, assegura Doménech. I continua: “Han deixat cent metres per a fer un passeig litoral, però, d’aquests, ja han desaparegut entre vint i cinquanta metres i la mar ja ha arribat a les finques que hi havia”. És per això que des d’Ecologistes en Acció demanen un estudi detallat sobre el perill de regressió que està sofrint la costa de Torreblanca, ja que “és molt probable que en menys de trenta anys el mar haja superat eixos primers cent metres”.
El PAI també incompleix la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental, la qual especifica que les declaracions d’impacte ambiental “publicades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei perdran la seua vigència i cessaran en la producció dels efectes que li són propis si no s’haguera començat l’execució dels projectes o activitats en el termini màxim de sis anys des de l’entrada en vigor de la llei”, un període que a l’AIU Doña Blanca Golf de Torrenostra li va expirar en 2019. Per això, els activistes ecologistes consideren que seria necessària una nova declaració d’impacte ambiental. “El projecte és il·legal, però, tot i així, pretenen continuar endavant”, sentència Barceló, qui assegura que, en el cas que el consistori no tinga en consideració les al·legacions presentades i aprove de manera definitiva el projecte, no dubtaran a denunciar-lo a la fiscalia per un presumpte delicte de prevaricació i falsedat documental. La Directa s’ha posat en contacte amb la regidoria d’Urbanisme per via telefònica, però no n’ha obtingut cap resposta.
La inviabilitat econòmica del projecte
Segons han al·legat des de Compromís, la memòria de viabilitat econòmica del projecte és “completament invàlida”. Aquesta memòria hauria de provar que la venda dels apartaments i edificis terciaris a construir implicarà obtenir uns ingressos més grans que els costos d’execució i construcció. Per a disposar d’aquestes dades, l’article 111.4 de la LOTUP exigeix que el valor del producte immobiliari es determine per “una societat de taxació homologada pel Banc d’Espanya”. Tanmateix, “la memòria exposada al públic treu aquests valors mirant a internet les ofertes que hi ha per la zona”, denuncia Míriam Pañella, de Compromís Torreblanca.
Si es tenen en compte les mancances que presenta aquest projecte, resulta senzill augurar que el PAI suposarà una càrrega econòmica considerable a l’Ajuntament de Torreblanca, ja que l’agent urbanitzador no assegura el subministrament d’aigua potable i energia elèctrica ni l’evacuació i depuració de les aigües. Tot i que la promotora té la responsabilitat d’assumir aquests serveis, segons la seua proposta i incomplint la LOTUP, hauria de ser l’Ajuntament qui hauria de proveir d’aquests serveis el macrocomplex. “El poble és menut i amb poc pressupost, per tant, pensem que l’abastiment de recursos no hauria de recaure en ell”, defensa Doménech.
