Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La Sareb intenta de nou desallotjar més de cent persones d’una nau de Badalona

El 22 de juliol, la jutge va suspendre el desallotjament d'una nau industrial del carrer del Progrés a l’espera que Serveis Socials enviï els informes de vulnerabilitat dels habitants. L'anomenat "banc dolent", però, havia iniciat un procediment en un altre jutjat contra una persona que ja no viu a l'immoble i així ha aconseguit que es dicti una nova ordre de desallotjament pel 2 de desembre

Protesta davant els jutjats de Badalona avui, 30 de novembre, contra el desallotjament de la nau del carrer Progrés / Gemma Garcia

Després de la suspensió del desallotjament del 22 de juliol per part del jutjat d’instrucció número 6, la Sareb torna a intentar fer fora un centenar de persones d’una nau industrial del carrer del Progrés de Badalona. La nova ordre de desallotjament per al pròxim dijous 2 de desembre forma part d’un altre procediment incoat pel jutjat d’instrucció número 1, del qual no en tenien coneixement les habitants de l’immoble. Per denunciar-ho i reclamar una solució, el Grup de suport als habitants de la Nau de Progrés s’ha concentrat davant dels jutjats de Badalona al carrer Prim. Precisament, la setmana vinent farà un any de l’incendi en una nau del carrer de Guifré de Badalona, on van morir cinc persones, i avui el foc en una oficina bancària ocupada a la plaça Tetuan de Barcelona ha acabat amb la vida d’una parella adulta i dues criatures.

Mentre, per una banda, la jutge del procediment principal va suspendre el desnonament el juliol a l’espera que serveis socials enviï els informes de vulnerabilitat dels habitants de la nau, hi ha un altre procediment en un altre jutjat contra una persona que ja no viu a la nau. El centenar de persones que hi viuen actualment se’n van assabentar el passat 16 de novembre, quan una comitiva judicial acompanyada per un representant de la Sareb es va presentar al número 164 del carrer Progrés. Les habitants els van voler fer fora, la funcionària judicial va trucar a Mossos i s’hi van presentar quatre cotxes patrulla. Finalment, no es va executar el desnonament, però la comitiva va advertir-los de la nova ordre per al 2 de desembre.

L’advocada Sònia Olivella, del despatx Baula Advocacia, va presentar un escrit al jutjat d’instrucció número 1 perquè se suspengui qualsevol desnonament mentre no es resolgui la situació actual de duplicitat de procediments

En tenir-ne coneixement, l’advocada que defensa les persones que habiten la nau, Sònia Olivella del despatx Baula Advocacia, va presentar un escrit al jutjat de primera instància número 1 perquè se suspengui qualsevol desnonament mentre no es resolgui la situació actual de duplicitat de procediments. L’escrit al·lega que “el mateix fet no pot ser objecte de dos processos diferenciats o no poden donar-se dos procediments amb el mateix objecte”. Si bé és cert, explica Olivella, que pot ser que els jutjats no n’estiguin al corrent, “si les parts ho veuen, haurien d’informar-ho”, cosa que la Sareb, part en tots dos procediments, no ha fet. Ara resten a l’espera de la resposta dels jutjats.

No només es tracta d’una “anomalia”, sentencia Olivella, sinó que, a més, en el marc de l’altre procediment s’està tramitant una suspensió per causes de vulnerabilitat econòmica i social de persones que no tenen alternativa habitacional. En un escrit, les habitants adverteixen que no marxaran “simplement perquè no tenim a on anar”. Ismael va arribar fa molts anys de Costa d’Ivori i després de quedar-se sense feina durant la pandèmia i no poder fer front al pagament del lloguer, va anar a viure a la nau del carrer Progrés. Amb la data del pròxim dijous com una amenaça, insisteix que cal trobar una solució: “Si ens fan fora haurem d’obrir un altre espai, no podem quedar al carrer amb tant fred. Som molt joves i volem treballar, però la majoria no tenen ni papers”. Des que hi van entrar, Ismael explica que han procurat millorar les condicions de l’espai: “Amb esforç i suport de molta gent hem netejat, hem posat lavabos, llum i aigua”.

En un escrit, les habitants adverteixen que no marxaran “simplement perquè no tenim a on anar” |Alejandro Flores

 

Des del Grup de suport als habitants de la Nau de Progrés, en el seu moment, ja van expressar la seva indignació durant el procés d’elaboració dels informes de vulnerabilitat, pendents que serveis socials els enviï al jutjat, el mes de juliol. Carles Sagués va lamentar que, tot i “comprometre’s a entregar els informes de vulnerabilitat en quatre o cinc dies, van passar-ne 25”. Alhora, es queixava de la redacció dels informes: “Teníem la sospita que tot plegat es retardava per raons polítiques, però no esperàvem trobar-nos amb un informe de vulnerabilitat que no compleix amb els estàndards, no parla de les persones sinó de l’edifici, sembla ben bé que s’hagi fet no tant per col·laborar i estar al costat dels necessitats sinó per anar a la contra i justificar que siguin expulsats. Si aquestes persones no són vulnerables no sé qui ho és, de vulnerable”.

Des del juliol fins ara, el color del govern de Badalona ha canviat. Arran de la vinculació de Xavier Garcia Albiol del PP amb els Papers de Pandora, l’oposició va presentar una moció de censura que va prosperar i va donar pas al socialista Rubén Guijarro del PSC, en coalició amb ERC, JxC i Comuns. L’actual regidoria que gestiona els Serveis Socials la dirigeix el juntaire David Torrents.


Vuit grans assentaments

Aquesta finca i d’altres properes eren la seu d’indústries que van tancar fa dècades, fa anys que no tenen cap ús i estan atrapades dins d’un pla urbanístic empantanat des de la crisi del 2008. A les tres plantes de l’atrotinat immoble hi viuen regularment més de cent persones, que de mica en mica han condicionat l’espai reparant les goteres, segellant els grans finestrals per evitar corrents d’aire fred a l’hivern i desplegant instal·lacions d’aigua i llum que hi facin la vida més digna. D’entre les residents, n’hi ha que s’han especialitzat a posar endolls i bombetes, d’altres en fusteria o lampisteria.

Entre els barris del Gorg i Sant Roc hi ha un mínim de vuit naus industrials amb campaments de barraques, dues de les quals també es troben sota amenaça de desallotjament

Tota la nau és un gran trencaclosques de plafons de fusta que fan d’envans separadors i dibuixen un petit poblat de barraques. Hi tenen tres dutxes, un parell de cuines comunitàries i extintors distribuïts per tot arreu. Els desaigües de les tasses de vàter no tenen connexió amb el clavegueram general i això ha esdevingut un dels grans hàndicaps de l’espai. Per a solucionar-ho, el Grup de suport als habitants de la Nau de Progrés va fer un acapte solidari i va contactar amb una empresa de lavabos portàtils. Setmanes més tard, però, l’Ajuntament de Badalona ordenava a la brigada municipal la instal·lació de cinc pilones d’acer als accessos de la fàbrica per impedir que hi poguessin entrar o sortir els camions que buidaven els dipòsits dels lavabos.

Aquest assentament de població es va fer més gran després de l’incendi mortal de la nau del carrer de Guifré del desembre de 2020, que va llevar la vida a cinc persones –dues d’elles setmanes més tard a l’hospital– i encara més quan, a mitjans de juny, el consistori badaloní va fer fora d’hostals i albergs a una quarantena de supervivents d’aquell sinistre. Segons ha pogut comprovar la Directa, entre els barris del Gorg i Sant Roc actualment hi ha un mínim de vuit naus industrials amb campaments de barraques en el seu interior, amb una població conjunta d’unes 400 persones, dues de les quals també es troben sota amenaça de desallotjament. A Barcelona, l’Ajuntament assegura que fa seguiment de 77 assentaments que tenen identificats, on viuen 397 persones.


Cinc morts sempre presents

El vespre del 9 de desembre de 2020 saltava l’alarma per un incendi de grans dimensions en una nau del carrer de Guifré de Badalona. L’immoble s’havia convertit des de feia anys en lloc de residència habitual de centenars de persones en situació precària. Desnonades, a l’atur, sense cap ajuda pública i sota l’amenaça de la llei d’estrangeria: eren quatre dels factors determinants de la seva vulnerabilitat. Desenes d’elles van quedar atrapades per les flames i el fum. Suplicaven auxili des de la teulada i algunes van optar per llançar-se al buit. El desenllaç va ser de quatre persones mortes per les ferides i l’asfíxia, i una cinquena en seu hospitalària –mesos més tard– quan va contraure la COVID-19. Tenien nom i cognom: Baye Gueye, Mame Thierno Wagne, Boubacar Hanne, Fatoumata Drammeh i Djoulde Allah. Les supervivents van denunciar un tracte “denigrant i temerari” per part de la policia local i els Mossos d’Esquadra, que les van encerclar i identificar de nit i enmig d’un descampat i van trigar hores a oferir-los mantes, beguda i menjar.

El govern de la Generalitat va decretar l’11 de desembre com a dia de dol oficial i va assignar una partida pressupostària d’emergència per ajudar les víctimes. Sis mesos més tard, els assentaments precaris han crescut i l’ajuda institucional gairebé ha desaparegut. A Badalona, això sí, es manté la solidaritat d’una part del veïnat. En una carta dirigida a Xavier Garcia Albiol i a qui era regidor de Serveis Socials Miguel Jurado des del Grup de suport, se’ls va reclamar “que tinguin en compte les conseqüències de tota mena, principalment humanitàries, facin un canvi d’actitud, es posin al costat de qui ho necessita i, tenint en compte que l’administració no ha estat capaç d’oferir cap alternativa, facin tot el que estigui a les seves mans per a garantir que aquestes persones puguin continuar a l’espai que habiten”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU