A la quarta ordre, ha estat desallotjat. Un dispositiu de la Policia Nacional espanyola, format per una vintena d’agents antidisturbis, ha arribat a primera hora del matí al barri del Partidor d’Alcoi (l’Alcoià) per desallotjar el Centre Social Okupat (CSO) Cals Flares. Ubicat en el número 10 del carrer Forn de Vidre, en un carrer molt estret, s’ha convertit en el principal punt de trobada del veïnat de la comarca. A l’interior, des d’ahir a la nit, activistes hi acampaven per intentar aturar la quarta ordre en els últims quatre anys.
Les tres anteriors s’havien aconseguit aturar administrativament o judicialment. Aquest matí, les desenes de persones que resistien a l’interior han estat expulsades a la força. Xifren en cinc les persones ferides per contusions de l’actuació policial davant, remarquen, una resistència pacífica. Un cop fora, abans de les nou del matí, una trentena han estat retingudes pels agents, a l’espera que fossin ateses per la seva advocada.
El centre social es trobava immers en un procés judicial contra la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (la Sareb), l’actual propietària. L’immoble, una antiga residència de monjos franciscans, va ser okupat l’any 2007 amb l’objectiu de contrarestar la manca d’espais socials i comunitaris en un dels barris més afectats per l’abandó institucional. Des d’aleshores, col·lectius i veïnes d’Alcoi i altres municipis han treballat per fer-lo seu, a través de l’organització d’activitats autogestionades de caràcter lúdic, formatiu i cultural molt diverses o la creació de nous espais, com la biblioteca Rebrot Verd i l’hort popular. Les cafetes d’estiu, les actuacions musicals en directe, presentacions de llibres, debats o els tallers de serigrafia i d’autodefensa són algunes de les activitats que han omplert de vida el centre social.
Les cafetes d’estiu, les actuacions musicals en directe, presentacions de llibres, debats o els tallers de serigrafia i d’autodefensa són algunes de les activitats que han omplert de vida el centre social.
L’1 de desembre de 2020 estava previst el primer intent de desallotjament. Uns dies abans, gràcies a la pressió institucional exercida per Cals Flares; la Sareb va retirar la denúncia i es va pactar iniciar un procés de negociació entre l’Ajuntament, la Sareb, el centre social i l’Associació Veïnal del Partidor per tal d’arribar a un acord que no implicara desallotjar l’espai ni el seu abandó. L’Ajuntament i la Sareb, finalment, van acordar cedir l’espai a l’Associació Veïnal —que seria la nova gestora del centre social—, però, a canvi, havien de pagar a la Sareb un lloguer de 600 euros durant quatre anys o fins que aquesta venguera l’immoble. Per a les membres de Cals Flares, el pacte estava “molt lluny de ser una solució”, ja que suposava engreixar els beneficis d’una entitat “que desallotja famílies amb mancances econòmiques, i que atorga sous estratosfèrics als seus directius mentre malbarata milers d’euros públics”, denunciaren a través d’un comunicat. Per això, tant l’assemblea del CSO com l’associació veïnal declinaren formar part de l’acord. De nou, tornaven a estar sota l’amenaça imminent de desallotjament.
El segon intent s’esperava per al 21 de febrer de 2023. Sis dies abans, però, la Sareb comunicava al centre social que havia sol·licitat als jutjats la suspensió de l’ordre. La notícia arribava uns dies després que centenars de persones es manifestaren pels carrers del nucli històric d’Alcoi contra el desallotjament. “La victòria ha estat possible gràcies a la resposta organitzada”, expressaven a través de les xarxes socials. Per a l’assemblea, és important “donar una alternativa real a la mancança d’espais culturals i espais d’oci que no estiguen marcats per les lògiques consumistes” i evitar que l’immoble es convertisca en un edifici en runes més del municipi.
La immobiliària Intergestión SL va comprar l’edifici amb l’objectiu de convertir-lo en una urbanització de luxe amb piscina i pistes de tenis i pàdel
El tercer intent, ordenat per al 5 d’octubre de 2023, es va aconseguir aturar el dia d’abans. Després de setmanes d’agitació social, els jutjats comunicaven que se suspenia el desallotjament durant 60 dies. Va passar el termini establert i no els hi havia arribat cap notícia nova. Més tard, els jutjats van informar la Sareb de l’arxivament del cas i va ser llavors quan l’entitat inicià el procés del quart intent de llançament. “Sabem que és cansat per a totes les persones que d’una manera o d’una altra formen part de Cals Flares, però també sabem que la Sareb i les institucions judicials ens trobaran defenen l’espai”, adverteixen en un comunicat.
L’amenaça de l’especulació urbanística hi ha estat present des de l’any 2007. La immobiliària Intergestión SL va comprar l’edifici amb l’objectiu de convertir-lo en una urbanització de luxe amb piscina i pistes de tenis i pàdel. No obstant això, el projecte no es va poder dur a terme per les dificultats que presentava. Una bona part del terreny convergeix en el barranc del riu Molinar i, a més a més, els escassos tres metres d’ample del carreró impedeixen el pas a les màquines. En aquell moment, l’expansió d’una onada d’especulació immobiliària i dels processos de turistificació i gentrificació amenaçaven el veïnat del nucli antic d’Alcoi, però, amb l’esclat de la bombolla immobiliària en l’any 2008, les iniciatives de promotores i constructores quedaren en paper mullat, així com qualsevol intent de rehabilitació del barri.
Oblit i degradació
L’abandonament dels centres històrics és un problema generalitzat que afecta molts municipis del sud del País Valencià, el veïnat dels quals veu com l’esforç de les administracions no ha aconseguit aturar aquest procés, bé per l’incompliment de les mesures o la manca de plans realment eficaços. La majoria de les polítiques municipals només prioritzen la rehabilitació dels edificis, però no consideren les necessitats socials, laborals i d’habitatge del veïnat dels nuclis antics. En el cas d’Alcoi, el centre es va declarar Bé d’Interés Cultural (BIC) en 1982, però quasi quatre dècades després, la localitat continua sofrint el buidatge progressiu de les àrees centrals i els enfonsaments dels immobles. Segons les dades que l’Ajuntament recull al Pla Estratègic 2018-2025, el 74% de la població es concentra en les àrees urbanes Zona Nord, Santa Rosa i Eixample, mentre que el 26% restant es reparteix entre el barri de Batoi, la Zona del Viaducte, Zona Centre i els disseminats.
Els col·lectius i associacions veïnals alcoianes incideixen en la “deixadesa” que hi ha hagut per part dels governs locals i autonòmics a l’hora de prendre mesures per aturar la degradació arquitectònica, urbanística i social. I defensen que gràcies a l’activitat del centre social, amb cicles de cine, concerts, tallers…, “es reviscola el barri i es recuperen espais que han estat abandonats”.
