El futur de tretze famílies de Montserrat (la Ribera Alta) es troba en mans de la Societat d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (la Sareb), coneguda popularment com a banc dolent. Els darrers dies han rebut una notificació judicial en què se’ls informa que aquest dimecres, 21 de febrer, hauran d’entregar les claus i marxar de les seues cases. El motiu: la promotora immobiliària va fer fallida i va incomplir amb el pagament del préstec amb què havia finançat la construcció dels immobles, per la qual cosa l’entitat financera va iniciar un procediment d’execució hipotecària contra l’empresa. Tal com marca la llei en aquests casos, abans que s’ordenara l’entrega dels pisos, van eixir a subhasta i van ser adjudicats a la Sareb.
Per contextualitzar el cas de Montserrat cal remuntar-se a finals del segle XX i principis del XXI, quan les entitats financeres facilitaven crèdit per comprar sòl i urbanitzar a un interès tan baix que es va unflar la construcció i es propicià un caldo de cultiu per a especular amb l’habitatge. Però, amb l’esclat de la bombolla immobiliària en l’any 2008, es van veure obligades a posar fre a les pràctiques especulatives. Llavors, hi havia unes 45 caixes d’estalvis, que es van haver de fusionar en dèsset i reconvertir-se en bancs, mitjançant l’aportació de fons públics del Fons de Reestructuració d’Ordenació Bancària (FROB), creat amb motiu de la crisi per rescatar la banca. En aquest ball d’actius és on pren protagonisme la Sareb, creada per exercir la funció d’una gestora a la qual entitats i caixes d’estalvis venen els actius amb greu risc d’impagament. Milers de promocions immobiliàries van quedar a mig construir i moltes de les ja edificades no es van aconseguir vendre, quedant-se en un llimbs d’embargaments, execucions hipotecàries i subhastes. Aquest escenari, sumat als elevats preus de lloguer, va incentivar que moltes famílies decidiren okupar per tenir un sostre sota el qual viure.
Des de la PAH asseguren que el procés ha estat “ple d’irregularitats”. La més flagrant, denuncien, és que la promotora va renovar contractes de lloguer o va signar-ne de nous una vegada la Sareb ja havia iniciat el procediment
A Montserrat hi ha cinquanta-quatre habitatges propietat de la Sareb, repartits en cinc finques —ubicades als números 9, 11 i 26 del carrer la Pau; i 28 i 30 del carrer Metge Manuel Llombart. Fonts del departament de premsa de la Sareb asseguren que 12 immobles estan buits, 13 es desnonaran i amb les famílies que viuen en els 29 pisos restants s’ha acordat que se’ls oferirà la possibilitat de comprar el pis o un lloguer social. Segons informa la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de València, la majoria de les famílies amenaçades de desnonament van signar un contracte de lloguer amb la promotora o es troben en règim d’ocupació.
Des de la PAH asseguren que el procés ha estat “ple d’irregularitats”. La més flagrant, denuncien, és que la promotora va renovar contractes de lloguer o va signar-ne de nous una vegada la Sareb ja havia iniciat el procediment per execució hipotecària, en 2020. Els tribunals van determinar que aquests acords no tenen validesa i, per tant, a ulls de la justícia les arrendatàries estarien okupant, tot i haver pagat les mensualitats. Alguns altres contractes són anteriors a la demanda interposada per la Sareb i, aleshores, aquesta està obligada a subrogar-los.
Segons han afirmat fonts de la Sareb a la Directa, l’entitat només està estudiant la subrogació dels contractes signats amb anterioritat a l’any 2020. Sobre els posteriors —que serien la majoria— o els ja vençuts consideren que era responsabilitat de les inquilines “revisar a nom de qui estava el pis”. També han al·legat que junt amb els serveis socials municipals estan treballant per oferir lloguers socials a aquelles residents que acrediten una situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
Una altra “irregularitat” comuna en aquesta mena de procediments contra promotores és que durant la primera vista en el jutjat no s’informe les llogateres de la possibilitat de comptar amb un advocat diferent del de la promotora. “Això ja els suposa un greuge, perquè la promotora i les veïnes tenen interessos diferents”, argumenta Nacho Collado, advocat de la cooperativa El Rogle especialitzat en habitatge i urbanisme. També adverteix que pot ocórrer que no es notifique a les residents la celebració de la subhasta dels habitatges i, per tant, “no poden fer valdre els seus drets d’ocupació”.
“Reclamen que s’aturen tots els desnonaments, una negociació col·lectiva per a les famílies afectades i la incorporació de tots els immobles de la Sareb al parc públic d’habitatge”, insisteix José Luis González
Diverses famílies s’han organitzat amb la PAH de València per intentar aturar el llançament i negociar un contracte de lloguer amb la Sareb, la qual és propietat de l’Estat al 50,14%. És per això que aquest dimarts s’han reunit amb representants de les quatre formacions polítiques amb representació a les Corts Valencianes —PP, PSOE-PSPV, Compromís i Vox. “Reclamen que s’aturen tots els desnonaments, una negociació col·lectiva per a les famílies afectades i la incorporació de tots els immobles de la Sareb al parc públic d’habitatge, tal com ja se’ls va exigir en gener de 2023”, insisteix José Luis González. I postil·la: “Sembla que la Sareb té voluntat de fer contractes de lloguer a famílies vulnerables, però el que volem és un pla d’actuació integral per evitar situacions com la de Montserrat”.
Sobre la reunió, el portaveu de la PAH ha celebrat que s’haja acordat amb el PSOE i Compromís crear un programa que permet a les administracions negociar amb bancs i fons voltor per subrogar contractes, així com el desenvolupament d’una unitat de suport que faça d’intermediària entre bancs, fons d’inversió i famílies amb la premissa d’evitar els desnonaments. La Plataforma també ha anunciat una concentració el mateix dia del llançament a Montserrat, a les nou del matí, per aturar-lo a porta.
